MEOW

Per cert, algú té encara la caricatura de grup que els vaig fer?

Crec que seria una imatge idònea per ficar-la i la “guinda” a l’article.

Recordeu quan ens van distribuir una sèrie de materials de papereria, amb la particularitat q ningú aglutinava més enllà d´unes tisores, una cartrolina o un tub de pegament, i q es buscava la ‘cooperació’ entre grups per tal que aquests recursos arribaren a ésser compartits per tots? No recorde quin era l´objectiu material final, i també ignore de totes totes a qui se li va acudir eixa metàfora tan patètica i pueril, com totes les q van plantejar, per il·lustrar la manca de recursos dels pobles més desfavorits.

Definitivament, una de les coses q tinc clara és q es pensaven q anaven a treballar amb sub-normals, o bé a un parvulari. Per q nosaltres? (com diu ‘Cronista’).

Tan sols afegir unes preguntes més, q crec q han quedat encara en l´aire: ¿És q algú de la direcció del centre veié especialment recomanable, molt necessari o urgent, aplicar-nos aquella teràpia? Érem un grup xenòfob, i per tant un perill ‘en ciernes’ per a la societat si no se´ns ficava en el camí correcte? Només nosaltres? Algú ens assenyalà i digué:’això, als de la “llínia“, q els fa falta…’?. Les resta de classes eren un model de civisme i no ho necessitaven?

The answer, my friend, is blowing in the wind…