La Web Felina

The confirmation suit

La primera volta que oí parlar de la confirmació fou en Irlanda (com no; país catoliquíssim) en juliol del 1998 (també fou la primera volta que viu en viu un Tour de França, però en Cork). Fou a propòsit de la lectura d’una història que havíem de llegir anomenada The confirmation suit. Fou llavors que m’assabentí de l’existència de dit sacrament, ja que jo coneixia el bateig i la comunió perquè la gent ho sol celebrar, però no pas la confirmació. El divendres 31 de maig de 2002 assistí en Godella a l’única confirmació que he presenciat, la de la meua cosina germana i la resta de companys de sa classe.

La confirmació és un sacrament regulat als cànons 879 a 896 del Codi de Dret Canònic de 1983 (CIC), a través del qual els batejats que ho desitgen (ha de ser voluntari) s’integren més perfectament en l’Església Catòlica. El fonament de dit sacrament no és altre que confirmar que desitges romandre unit a l’Església Catòlica, que hi vols pertànyer; ja que per regla general els batejats manquen d’enteniment en ser batejats i no poden decidir si volen ser o no catòlics. És per això que s’exigeix una edat suficient per ser confirmat, que el cànon 891 CIC estableix que ha de ser “en torn de l’edat de la discrecióâ€?. Al meu parer la confirmació no s’hauria de produir abans de la majoria d’edat (com és ara tan freqüent), ja que és una passa important que cal analitzar amb deteniment i tenint les idees ben clares. No té sentit que hom vaja forçat (per la família…) a la confirmació, ja que si hom no la desitja, si hom té la voluntat viciada (per qualsevol dels vicis del consentiment), llavors no haurà prestat el seu consentiment lliurement i en conseqüència l’acte de confirmació no podrà rebre una altra qualificació que la d’acte nul ipso iure. Per tant és absurd realitzar una confirmació nul·la, amb el ben entés que en aquest món de les aparences, si ningú no demostra la nul·litat (ni està interessat en fer-ho) de l’acte, bé pot servir pel que sembla que és l’únic objectiu dels confirmats, complir amb el cànon 1065 CIC i poder casar-se sense complicacions i amb plena validesa formal. A mi tot plegat, em sembla una perversió del sistema.

Data de creació: 09/03/2004 a les 22:33