La web felina El Bloc de l'opinió felina

24maig/050

Pafman torna!! per Felino

Fa uns mesos vaig publicar una notícia en relació al retorn als kiosks, o millor dit, a les botigues especialitzades, dels superherois més imbècils que ha conegut el còmic nacional (i pot ser que l’internacional). M’estic referint, com ja vos imaginareu, a Pafman i Pafcat. Això va ser una bona notícia per als incondicionals d’aquests personatges creats per Joaquín Cera, dels quals conec un bon grapat.

Doncs ara tornem a estar d’enhorabona, perquè TOP COMICS ha tret el segon número de les noves aventures d’aquest parell de superherois de pacotilla: La noche de los vivos murientes. En aquesta ocasió, de nou amb una història llarga amb un bon acabat, Cera aprofita per fer una paròdia del cinema de terror (en concret el de zombies), sense deixar de banda l’humor més actualitzat, sempre en una clau molt absurda i infantiloide, a l'estil dels Super Mortadelos, però amb el toc cera, que continua sent efectiu per a totes les edats.

D’altra banda, la publicació inclou, com en l’anterior, una secció d’extres relacionats amb els personatges (inclou informació tan interessant com el partit polític al que van votar les darreres eleccions) i un recull de les últimes aventures de pafman publicades als Super Mortadelos durant la década dels 90.

Recomanat per als amants de l’humor absurd.

MEOW

Més informació:

TOP COMIC PAFMAN 02. LA NOCHE DE LOS VIVOS MURIENTES

Editorial: EDICIONES B

Pàgines: 96
Preu editor: 9,95 €

Resum:

Pafman, el superhéroe más memo de todos los tiempos, se enfrenta nuevamente a su peor enemigo el Enmascarado Negro. En compañía de su inseparable camarada Pafcat y de su sobrina Tina Tonas vivirán una espeluznante y disparatada aventura contra las fuerzas del averno. No te pierdas la aparición estelar de Ned Flanders, Bruce Lee y Elvis interpretándose a sí mismos.

Publicat per FelinoEtiquetat com: Axivat en: Vintage blog Fes un comentari
3nov./040

Viva la Muerte!!! per Felino

Dilluns vaig vore el remake que han estrenat enguany de Zombie: Dawn of The Dead (George Romero, 1978). La pel·lícula s'ha titulat com l'original, sols que en la traducció és El amanecer de los muertos, mentre que l'original és traduí com Zombie a seques.

La pel·lícula de George Romero (produïda per Dario Argento!) suposà la continuació oficial de la seua mítica Noche de Los Muertos Vivientes (Night Of The Living Dead, 1968), quasi 10 anys després de la seua estrena. La Noche de los Muertos Vivientes ja va tenir en 1990 un remake, dirigit per Tom Savini, un famós creador d'efectes especials i maquillatge (no surt als anuncis de el maquillaje de los maquilladores), que li deu molt a Romero. Aquest remake (no confondre amb la impresentable edició del 25 aniversari), feia honor a l'original, jugant amb els mateixos elements i amb un fil argumental molt similar. És com si l'hagueren tornat a rodar amb pressupost.

Respecte a aquest nou remake sí que s'han afegit canvis (i substancials!) a l'original, de manera que més que un remake sembla una pel·lícula inspirada. O siga, que un podria fer-se la idea que les dos històries ocorregueren en dos llocs diferents. Ben lluny del concepte de morts vivents que plasmaren George Romero, Umberto Lenzi i Lucio Fulci (que són els que més i millor partit van treure dels zombies als 80), els zombies són ràpids i salvatges, són més pareguts als infectats de 28 días después (però sense el biririririr...) que als aparentment inofensius i lents zombies dels adés esmentats directors, sent el remake més d'acció que de terror, a l'estil de Resident Evil. Sembla que estem davant una reinvenció del gènere, com la que va fer Romero a l'any 1968, esperem que done els seus fruits.

Les modes són cícliques i els Zombies mai han mort.

MEOW

PS: Increïble però cert! Els protagonistes de la pel·lícula que comente intenten fugir a una illa deserta, tal i com va suggerir el nostre amic Stevie.

Publicat per FelinoEtiquetat com: Axivat en: Vintage blog Fes un comentari
30juny/040

Retirada de Somnis per Stevie

Ha aplegat ja el moment llargament anunciat de retirar l'article de Somnis. Aquestes són les seues dades:

Data de creació: 23/03/2004 a les 14:00
Última modificació: 20/05/2004 a les 20:47
Categoria: Somnis
Pàgina llegida: 37 vegades
Títol: Raro Raro Raro

"Ara no vos parlaré de Viva Rock Vegas que viu anit, sinó d’un estrany i llarg somni que he tingut aquesta nit. Anava de zombis i ha anat evolucionant. Abans d’eixe somni crec recordar que estava somniant que estava de viatge i escalàvem una muntanya, etc... i no sé com he passat al somni dels zombis (que tindria com tres parts).

En la primera part no hi apareix cap persona coneguda, simplement somnie que zombis i humans comparteixen el poder (hi ha ministres i presidents zombis i humans) i conviuen en la Terra (amb dificultats però conviuen).

En la segona part ja hi aparec jo en ma casa amb la meua família i note una certa psicosi i racisme contra els zombis, no volem que entren en casa ni volem tindre cap mena de contacte amb ells; però no resultarà fàcil, ja que es confonen entre la població i no ens ataquen ni ens volen menjar (ignore de què s’alimenten), a voltes no resulta del tot fàcil distingir-los (són un poc més blanquets i sí que parlen un poc). Després resulta que la meua àvia i altres coneguts s’han convertit en zombis, i clar els has de convidar a casa perquè no és qüestió de trencar les formes, però jo no vull que se m’acoste la meua àvia (a més et babeja quan et besa). Al final d’aquesta part comencen a veure’s ràtzies contra els zombis per part de grupets de ciutadans (com bandes de neonazis que van a pels zombis), però clar a voltes es carreguen a alguns que no són zombis, ja que com he dit no sempre és fàcil distingir-los.

En la tercera i última part (és la que aparentment sembla més realista) prenc consciència que era un somni i vos ho conte. La raó per la qual ho havia somniat era perquè eixa nit havia estat veient amb vosaltres una de zombis en casa Carlos, però resulta que no l’havíem acabat de veure, de manera que de bon matí m’alce i me’n torne a casa Carlos perquè havíem d’acabar de veure-la (a les vuit del matí acabant de veure una pel·lícula interrompuda la nit anterior). Després de veure-la Carlos ens convida a desdejunar, però resulta que menjàvem fotografies de pel·lícules que tenia enganxades en la paret. Quan el somni s’adona que això no té trellat canvia i ja mengem llet amb galetes i arròs blanc (sí, arròs blanc de bon matí). I ja no recorde res més, crec que és quan m’he alçat. He resumit el somni, perquè òbviament ha durat diverses hores i tenia diverses trames i subtrames.

Zombiandreu."

Aquest article rebé una resposta de Carlos el 23/03/2004 a les 18:29:

"Per la part que em toca només vull aclarir que jo mai vos convidaria a menjar fotogrames de pel·lícules, dels que tinc penjats a la paret, sense acompanyar-los d'un suc multifrutas-multicagaleras marca Hacendado. Per cert no estic a favor del maltractament físic i/o social dels zombies. Viva Cine de Barrio! Parada Nigromante!"

Publicat per StevieEtiquetat com: Axivat en: Vintage blog Fes un comentari