La web felina El Bloc de l'opinió felina

21febr./130

Fu Manchu For President per Felino

En una mostra més de la confiança amb que els polítics del PP campen per les institucions públiques de la Comoditat Valenciana, l'exalcalde d'Alacant i actual diputat de les Corts, Luis Díaz Alperi, va ser sorprès l'altre dia tallant-se les ungles durant un debat al Parlament Valencià. Les ungles de les mans, de moment.

Díaz Alperi en el vàter de sa cas... Oh Wait!

Díaz Alperi en el vàter de sa casa. Oh Wait!

Per a aquest senyor ha de ser molt important tindre les ungles ben tallades, ja que, a banda de dormir al seu escó, el seu treball consisteix en votar. "Funcions del lloc: Prémer un botó" posarà segurament al seu currículum. I cada mes li paguem bona cosa perquè ho faça bé. Així que, ell que és molt mirat, es talla les ungles per evitar problemes, no siga que durant la votació una ungla massa llarga prema per accident el botó que no toca. No és fàcil controlar unes ungles llargues, a no ser que sigues Lee Redmond, que com que no es talla les ungles des de 1979 ja és capaç de fer tot tipus d'activitats. Fins i tot votar en les Corts.

El que es diu dur una vida normal...

El que es diu dur una vida normal...

Així, de ser diputada, Lee Redmond no seria sorpresa tallant-se les ungles durant una sessió parlamentària o anant a un gabinet d'estètica a fer-se la manicura. Ni tan sols jugant al Apalabrados, ja que no crec que les seues ungles siguen suficientment capacitives per ser compatibles amb els dispositius tàctils. Com podeu veure, la seua presència contribuiria, com a mínim, a millorar la imatge dels polítics. De fet, sols estant asseguda al seu escó, atenent als debats (encara que no entenguera res), ja seria més productiva que molts. Productivitat, eixe concepte tan vel·leïtós.

I jo em pregunte, estarà la longitud de les ungles directament relacionada amb la productivitat política? Aquesta no és una pregunta trivial, trobe que la seua resposta podria donar peu fins i tot a una tesi doctoral... de fet, és possible que es comentara alguna cosa al respecte en la tesi de Camps, caldria preguntar al seu autor. O a Camps.

En qualsevol cas, de confirmar-se la relació entre ungles i productivitat, jo ja tinc clar qui seria el proper president de la Generalitat. Es tracta d'una persona amb una gran capacitat de lideratge, capaç de treure endavant la Comunitat Valenciana a base de plans tan ambiciosos com imaginatius, i el més important, amb unes bones ungles. Una aposta segura, sempre i quan, clar està, es presentara en les llistes del PP.

Primer la Comunitat Valenciana, després el món!

Primer la Comunitat Valenciana, després el món!

 

MEOW

Edició: Acabe de veure que el diputat Sáez Alperi ha presentat a la premsa un certificat mèdic per justificar la seua acció. La resta de diputats, especialment els que es seuen a prop, han agraït que no patisca també d'estrenyiment crònic, ja que les esguitades de lavativa són més molestes que els impactes de trossets d'ungla.

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Política Fes un comentari
9gen./132

Meta Teo per Felino

Tots els que vam créixer als 80 coneguem a Teo i les seus aventures. En certa forma, Teo ha crescut amb nosaltres. De fet, ja té vora 35 anys, però ha envellit de forma diferent a nosaltres: No li ha crescut barba, ni ha engreixat, ni s'ha anat a treballar a l'estranger...

teo

Sóc Teo, i no he fet el selectiu, ni he estudiat una carrera, ni he treballat de becari...

No, res d'això; simplement, s'ha fet 3D.

El cas és que estava llegint el meu fill un conte de Teo ("La família d'en Teo") i m'he trobat amb el següent:

Sí, efectivament, en la imatge Teo està junt a sa mare llegint el mític "Teo va a pescar". M'ha semblat curiós, perquè és com si Teo tinguera consciència de sí mateix com a personatge de contes. Sembla que no és la primera volta que els contes de Teo apareixen en contes de Teo, ja que segons la Wikipedia en "Teo y su cumpleaños" també ix un xiquet llegint un conte de Teo. Però no és Teo. Ara que, pensant-ho bé, té trellat que si els contes de Teo existeixen en l'univers de Teo, Teo els llisca. És la típica cosa que faria Teo, no?

Es com si en Rocky II, Rocky portara a Adrian a veure Rocky. O en Perros Callejeros II, el Torete anara al cine amb la seua pandilla a veure Perros Callejeros... un moment! Això sí que passa en la pel·lícula! A voltes, la ficció supera a la realitat o, si més no, s'equipara.

MEOW

PS: Parlar de Teo i el Torete en la mateixa entrada, ja he complit el meu propòsit d'any nou... per cert, Feliç Any!

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits 2 Comentaris
12set./110

Postals del món #3: Flauta nasal índia per Felino


Segellada en: En algun lloc de l'Índia

Aquesta postal, d'entrada, sorprén. Més encara quan ni el qui l'envia ni el qui la rep són aficionats als instruments musicals. El contingut manuscrit del revers de la postal, que no reproduïré, tampoc aclareix el perquè de tan torbadora imatge. Cap suposar que era la imatge més estrafolària de la botiga de souvenirs. Es tracta d'un músic tocant una flauta nasal doble. Com vos podeu imaginar, tocar aquest instrument mil·lenari requereix a més de destresa una gran concentració, bàsicament per aguantar-se la risa. No obstant, és menys exòtic del que sembla i, ara per ara, podem trobar flautes nasals més discretes i a gent disposta a executar preciosos duets musicals amb elles:

Fins i tot es pot gastar com alternativa a les drogues:

Però el més important és que aquesta postal et recorda que mai, sota cap concepte, has de dur-te a la boca un objecte que semble un instrument de vent sense abans informar-te sobre la seua procedència. Mai.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits Fes un comentari
31ag./110

Postals del món #1 i #2: Anitalia per Felino

Amb el començament del nou curs escolar, arriben al quiosc una caterva de col·leccionables de tota índole que ens conviden a emprendre l'aventura d'acumular trastos inútils per omplir eixos prestatges buits que tenim a casa, o potser, per satisfer els primers símptomes del que pot arribar a convertir-nos en un adorable abuelet amb la Síndrome de Diògenes. Normalment aquestes col·leccions per entregues es caracteritzen per quatre aspectes bàsics:

  • Les formen objectes singulars, o parts minúscules dels mateixos, que ningú col·leccionaria per iniciativa pròpia
  • El primer número és el més barat i regalen coses
  • La quantitat de cartró de la seua presentació és inversament proporcional a l'objecte que ofereixen
  • El preu dels lliuraments creix exponencialment a mesura que avança la col·lecció

Enguany en la Web Felina ens anem a sumar a la moda dels fascicles i les entregues encetant el nostre propi col·leccionable: Allò que sempre vau voler co·leccionar, però que mai li demanaríeu a un quiosquer (menys encara si té un mono titi).

Efectivament, ja està ací Postals del món, la col·lecció de totes les postals coentes amb que algú vos va voler il·lustrar les seues vacances en algun moment. Sí, ja sabeu, eixes cartes il·lustrades amb fotografies sòrdides, composicions indecents o dibuixos cutrons que et fan preguntar-te si el que t'ho envia està realment gaudint del viatge. Però el pitjor és que passen de mà en mà, des dels llocs més remots del planeta, amb el vostre nom i adreça. Probablement són la raó de que el carter ja no vos puge les cartes certificades, però no importa, la fascinació que susciten ben val això i més. En definitiva, una selecció de les postals més cutres i/o curioses per al vostre delecti personal. Com podeu veure, es tracta d'una col·lecció IMPRESCINDIBLE.

I amb la primera entrega, espectacular oferta de llançament: gratis la segona. Dos postals rebudes des d'Itàlia amb animalets simpàtics per obrir boca. Continueu llegint per admirar-les en la seua plenitud.

Continuar llegint Postals del món #1 i #2: Anitalia

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Hobbits Continuar llegint
18juny/118

10 realitats alternatives del senyor Cotino per Felino

El nou president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va jurar el seu càrrec davant la seua creu (seua perquè la va portar de sa casa). Mentre al carrer, altres repartien les hòsties, ell va santificar la cambra d'aquesta forma. I va deixar ben clar que és de l'Opus i ben de l'Opus.

Per descomptat, aquest gest va provocar la repulsa de molts ciutadans i alguns polítics, però també molta gent ho ha defensat apel·lant a la seua llibertat religiosa. Val que el reglament de l'Estat sorprenentment (ja que està constituït com aconfessional) avala el jurament sobre el Best Seller Catòlic (El Codi da Vinci no, l'anterior), però tampoc cal emportar-se els complements de casa. Menys encara quan es tracta de la imatge d'una institució que se suposa de totes i tots. Ara que, vist i com campen els governants del PP en aquesta, la seua Comunitat, potser que la taula presidencial de les Corts siga quelcom similar a una extensió del menjador de sa casa.

En qualsevol cas, jo em pregunte què haguera passat si Cotino, en comptes de l'Opus Dei, fos d'alguna altra secta, clan o facció. Què haguera posat damunt la taula per fer el jurament? Si voleu saber què haguera passat en eixa hipotètica realitat alternativa, continueu llegint.

Continuar llegint 10 realitats alternatives del senyor Cotino

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Política Continuar llegint