Paella, orxata i aigua de València
William Wallace ens envia des d'Holanda un curiós retall de la premsa local (el gratuït i internacional Diari Metro) en el que recomanen la visita a València. Podeu descarregar el retall sencer clicant ací.
El titular ve a dir quelcom similar a "Ompli't la panxa de València" i, tot i tractar-se d'un article per subratllar les atraccions de la capital del Túria, no es diu res del Circuit Urbà, la Copa de l'Amèrica ni de cap d'aquests esdeveniments en els que tant s'inverteix perquè donen fama internacional a la ciutat. Més bé és una invitació a la festa (amb menció a les zones de marxa més emblemàtiques de la ciutat) i al bon menjar (abanderat pel trident gastronòmic valencià: paella, orxata i aigua de València). Segons l'article, el top 3 de la ciutat el constitueixen per aquest ordre, l'orxata, l'Oceanogràfic i fer una picaeta en les terrassetes de la Plaça de la Verge. Sembla que els interessos del turista que es decanta pel Mediterrani han canviat ben poc en les darreres dècades.
MEOW
El meu homo és valencià
Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.
MEOW
Breu història del PP valencià
Sota aquesta capçalera s'amaga un encertat resum visual de la política valenciana dels darrers 20 anys. És un treball del dibuixant valencià Lalo Kubala pel número 1685 de la revista d'humor El Jueves. Es va publicar en setembre de 2009, quan la trama Gürtel estava de moda, però no deixa de ser un interessant document on es recopilen algunes de les claus d'aquesta, cada cop més esperpèntica, història.
Cliqueu per descarregar el document sencer (PDF, 2MB).
MEOW
Marques i noms (des)afortunats
Avui he rebut un mail amb l'assumpte "Tinc a Camps a la nevera" i una foto adjunta. Al principi la cosa sona a magnicidi i antropofàgia, i damunt documentat fotogràficament. Entre preocupant i irresistible. En obrir el missatge he descobert que, en realitat, es tractava d'una simpàtica fotografia de l'interior d'una nevera amb un pot de President en el que es pot llegir l'eslogan: Fàcil d'untar. Molt enginyós, sobre tot en la que està caiguent últimament.
Ara bé, el tema dels noms de productes, marques comercials o botigues divertits o amb segones lectures han omplit pàgines i pàgines d'Internet. Alguns són realment graciosos, d'altres arriben a un nivell de whathefuckisme que ratlla l'absurd. Jo alguna volta en la meua vida quotidiana (és a dir, eixa que tinc fora de Second Life) m'he trobat amb algun d'aquests (des)afortunats noms per a una botiga, establiment o producte comercial. I també tinc fotos! Continuar llegint Marques i noms (des)afortunats
Anit viu
-
El reportero (2004)
2010-03-16 10:17
per FelinoUn presentador de televisió dels anys 70 viu l’aparició del feminisme en l'àrea d'informatius en la forma d’una ambiciosa periodista. Al principi no li importa, sempre que ella no s'isca del seu lloc i es dedique a cobrir temes menors. Paròdia del món masclista dels 70 des del punt de vista d'un equip de periodistes. L'argument és un absurd continu, no obstant, té moments simpàtics. Per passar l'estona.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
