La web felina El Bloc de l'opinió felina

7oct./092

La generació de Casimiro per Nera

Casimiro03

Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.

A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita",  acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).
Continuar llegint La generació de Casimiro

Publicat per NeraEtiquetat com: , , , , Axivat en: TV Continuar llegint
9març/092

Partits rarets per Felino

I parlant de política friki, m'ha vingut al cap un partit que es va presentar a les eleccions fa molt de temps, la propaganda electoral del qual, quedarà per sempre a la meua memòria. Es tracta del Partido de la Ley Natural (PLN), es va presentar a les Eleccions Generals l'any 2000 i va obtindre més de 17000 vots. En la seua campanya, presentaven propostes tan interessants com terminar amb el 50% de les malalties en dos anys i tenir la solució -testada científicament- a la delinqüència i el terrorisme. Tot això demostrat amb unes interessant gràfiques fotocopiades que tenien la poca vergonya de mostrar. Totes aquestes gestions, segons afirmaven, reduïrien dràsticament els impostos i l'atur, i així és podrien construir inquietants estructures faraòniques, com la que es mostra al minut 1:06. Supose que serà un lloc perquè visquen els experts en tecnologies de meditació transcendentals i vol iòguic (m'encanta aquest concepte), que segons 42 estudis científics, han de governar el país. Impressionant.

Però aquest no és l'únic partit absurd que s'ha presentat a unes generals. Ni molt menys. En aquest blog han fet una selecció dels 20 partits polítics més absurds de la història de la democràcia, basant-se en les dades del Ministeri d'Interior. Com podeu vore, n'hi ha un bon grapat de propostes extravagants. Coneixeu alguna més?

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Política 2 Comentaris
29gen./092

Una pregunta òbvia per Felino

zpRecentment, el President del Govern, Mr. ZP, ha tornat a participar en el programa de TVE "Tengo una pregunta para usted". El format del programa no és que siga perfecte, però el plantejament crec que resulta força interessant: Exposar els representants públics a les preguntes dels ciutadans, fer que donen la cara davant les persones a què representen, responent les seues qüestions. Potser es deuria fer més a sovint.

Enguany, la pregunta del preu del café que va ser la més popular de l'anterior edició (tot i que fóra una parida) ha donat pas a una sobre la venda d'armes a l'exèrcit d'Israel amb les que és més que probable s'haja col·laborat a la massacre del poble palestí. Setmanes abans, el govern havia comdemnat la invasió de Gaza, i ací era on estava el quid de la qüestió.

Ara bé, la gran majoria d'intervencions de ciutadans van ser preguntes més o menys encertades (o més o menys repetides), amb relació a la crisi que -oficialment- assola el país des de fa uns mesos. Crisi, crisi, crisi. Sense cap dubte aquesta és la paraula de moda del 2008. Qui recorda ja el chiki-chiki? Jo ja sols conec el crisi-crisi. I és més que probable que revalide la seua popularitat durant el 2009, ja que ara per ara, a tots els mitjans de comunicació no es parla d'una altra cosa: Els telediaris la mencionen a diari, els corrillos d'opinòlegs televisius aprofiten qualsevol moment per treure el tema, els programes de reportatges van a la cerca de l'aturat, els periòdics la titulen en portada per vendre més DVD de cinema ranci... Fins i tot fan sèries de televisió amb la temàtica "crisi", com l'últim engendro de José Luis Moreno. És una paraula que ven, que està en boca de tots i per això, no ha trigat en traslladar-se al món de la publicitat. Un bon exemple d'això és com s'ha emprat de forma sistemàtica per publicitar les recents rebaixes. N'hi ha res més paradògic que anunciar aquest ritual al consumisme desmesurat amb un terme que representa la penosa situació econòmica que estan passant multitud de persones?

El colmo va ser en una botiga de roba del carrer Colón de València (la Meca del consumisme urbà) en la que es podia llegir "Crisis? Sí, pero de pareja". El cartell el completava el dibuix esquemàtic de dos ninotets, home i dona, com discutint per l'excés adquisitiu d'un dels dos (l'anunci també abusava dels esterotips sexistes, imagineu-vos quin dels dos era el comprador compulsiu) degut a les increïbles rebaixes de la botiga. No crec que aquesta brometa fera molta gràcia a les persones afectades per la crisi, a totes eixes famílies que a dures penes poden arribar a final de mes. Però no vaig veure cap mostra d'indignació entre les persones que removien els montons de roba a l'interior de la botiga. Potser la crisi sols afecta als de sempre i per a la resta, sols és un estat d'alerta col·lectiu al que se li pot fer un parèntesi durant les rebaixes.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Política 2 Comentaris