A continuació veurem alguns d'aquestos vídeos de controls d'alcoholèmia i del pàrquing de la Central que tant de moda estan últimament i que demostren, un cop més que, aquesta joventut està pre-pa-ra-díssima.

La taca misteriosa

Aquesta jove s'ha de fer càrrec del cotxe, segons ella, va bé, l'alcoholímetre diu un altra cosa. Mentre intenta justificar-se, el reporter detecta una misteriosa taca en el seu monyo. Ella diu no recordar res, però en la seua mirada perduda queda clar que no diu tot el que sap (almenys que no tinga que veure amb enzimes). A partir d'eixe moment el vídeo guanya una gran popularitat i Internet s'ompli de debats sobre la misteriosa substància. Posteriorment s'intentà fer un comunicat esclarint els fets, però les teories d'Internet ja havien arribat massa lluny. Tu què penses que és?

Pin pan, toma lacasitos

Qui anava a dir, anys després de la mítica consigna publicitària, que tot prendria una nova dimensió. Aquest jove ha esdevingut un heroi entre la muchachada per conduir bufat i drogat i, damunt, prendre's a conya el control d'alcoholèmia. Tot un exemple a seguir.

Els pistolers de l'Eclipse

Com es pot passar del colegueo absolut a amenaçar amb una pistola és una cosa que sols pot passar a primeres hores del matí. Aquests mutxamelers no es tallen un pel en ensenyar tot el material il·legal que porten tot i consumint-lo davant la guàrdia civil. Ara bé, quan els pillen (i no podia ser d'altra forma) s'emparanoien cosa fina. Coses que passen.

Niñato del metro

I per finalitzar, encara que un poc off-topic, encara que seguint amb el mal rotllo del vídeo anterior, parlarem del niñato del metro de València. Aquest jove es popularitzà per l'incident que tingué amb un senyor major en la línia 3 del metro de València, que reaccionà de forma impredecible en resposta a les provocacions del xaval (sembla que fent-se passar per estranger). La cosa no arribà a majors, però el vídeo es penjà a Internet i no va fer molta gràcia. Així, l'odi generat cap a la seua persona es materialitzà en múltiples vídeos d'Internet insultants, als que ell respongué, avivant encara més el foc. A hores d'ara l'assumpte ja està oblidat i a saber on para el xaval en qüestió però, qui sap, potser algun dia el vegem muntant el número en algun control d'alcoholèmia a les rodalies de Masia o Pirámide.

Fins ací el recorregut a través dels vídeos de la joventut matinera (i la no tan matinera). Ja sabeu, passe el que passe, que vos esborronen la cara en els controls d'alcoholèmia, potser en eixe moment no, però a l'endemà segur que ho agraïu.

MEOW

Comencem pels televisius, aquells valencians que tingueren o estan tenint el seu minut de glòria a la televisió. Càstings musicals, realitys, reportatges d'investigació... Aquests vídeos demostren que posar un valencià davant la càmera repercuteix de forma molt positiva davant l'audiència.

Silvia Padilla es posa el cinturó

El que semblava una intervenció més en els càstings del programa de talent musical (sic) Factor X, es va convertir en un autèntic himne. No se sap fins a quin punt la cosa anava en serio o què, però Silvia Padilla havia composat una obra en cinc parts amb el tema de la seguretat vial. La cosa arribà lluny i fins i tot arribà a interpretar la seua cançó en una gala. Va ser espectacular.

Rafa Mora i el rafamorisme

Qui anava a dir que un dels fulanos que tenen cites en l'experiment sociològic que és Mujeres hombres y viceversa esdevindria un dels fenòmens televisius més importants des que Belén Esteban fitxara per Telecirco? Efectivament, Rafa Mora és un poca solta i gaudeix fent saber a tot el món que ho és. La seua consigna: Dame pan y dime tonto. El Rafamorisme il·lustrat ja té grup en feisbuc, a què esperes per formar part?

La picada de John Cobra

El dia que televisió espanyola decidí apropar l'elecció del candidat d'Eurovisió a Internet, de segur que no van sospesar correctament les conseqüències. Pensaven que establint un jurat que tinguera la darrera paraula (per no enviar a altre Chikilikuatre al certamen) bastaria. Però no sabien que l'error arribaria abans de les deliberacions del jurat, just en el moment que li donaren un micro en directe a John Cobra. Sens dubte les aventures de John Cobra van arribar molt més lluny eixe dia del que el jove de Puçol haguera imaginat mai.

La comunitat

I per finalitzar, un conflicte no resolt entre dues veïnes valencianes. Angelets que parlen, llums nadalenques en estiu, fantasmes en l'escala, safata de merda i pistoletes d'aigua. Una història del món real amb personatges dignes de Amanece que no es poco i Alguien voló sobre el nido del cuco. No vull ni pensar com seran les reunions de veïns, de segur que donaven per a un altre programa.

Edició: Em comenten que Callejeros ha visitat les famoses veïnes 3 anys després i el conflicte continua; Pitjor encara, sembla que la veïna agressora té aliats a la xarxa

Fins ací el recorregut a través dels valencians televisius. Alguns segur que se m'han passat, d'altres no he trobat vídeos o referències. De totes formes, el post està obert a les vostres col·laboracions, com sempre.

MEOW

Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.

MEOW

Així que des de La Web Felina proposem que es contracte algú més adient per pronunciar aquest missatge, i qui millor per un missatge en multidifusió (interrompran també l'emissió de GolTV?) que l'arxiconegut periodista esportiu Paco Nadal. Si pot retransmetre un partit de 3º regional de la lliga de l'esport més estrafolari, perquè no un missatge nadalenc. Ara més que mai:

Bon Nadal a Tothom!

MEOW

PS: Paco, paco, paco...

Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.

A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita",  acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).

Però, d'on surt tan original personatge? Hi ha hipòtesis que defenen que el fet d'utilitzar un monstre per enviar els xiquets al llit es basava en l'explotada tàctica de fer-los por. "Ves-te'n a dormir o vindrà Casimiro a buscar-te". Potser, Casimiro només siga una versió televisiva d'aquella nana tan gore "Duérmete niño, duérmete ya o vendrá el Coco y te comerá". De fet, a un poble anomenat Navalmoral de la Mata (Cáceres), les velles deien als xiquets que, si no se n'anaven a dormir prompte, vindria Casimiro i se'ls menjaria. Així, se'ns obri un nou interrogant: aquest personatge televisiu s'anomena Casimiro per casualitat, o com a resultat de l'evolució de la saviesa popular?

Per unes coses o per altres, el nom de Casimiro sembla estar molt lligat al món oníric infantil. Durant els primers anys de la transició espanyola, els encarregats d'enviar al llit els més menuts eren Los Televicentes, que contaven entre els personatges amb un escamós lloro que tocava la bateria i també s'anomenava Casimiro.

Des de la família Telerín, pioners en la tasca d'enviar els xiquets espanyols a dormir, fins als recents Lunnis,  cap espai televisiu amb finalitat onírica ha sigut tan transgressiu com el show del pèl-roig Casimiro. Si repassem la galeria de programes infantils d'aquest tipus, trobarem una sèrie de personatges simpàtics, però excessivament dòcils i moixos. Ni tan sols la teoria que insinua que la cançó "Nos vamos a la cama", de los Lunnis, conté un missatge satànic quan l'escoltes al revés aconsegueix llevar-li un poc d'apegalosa mermelada.

Però el cínic i carismàtic Casimiro era una altra cosa. Envoltat dels seus tètrics amics i amb la seua cançó rockera, el monstre pèl-roig continua sent un punt de referència per als que vam ser xiquets a principis dels vuitanta. Malauradament, el curt període de temps que vam poder gaudir d'aquesta alerta de bona nit (entre el 1981 i el 1983), ha fet que aquest personatge haja caigut un poc en l'oblit. A  dies d'ara, sembla que som pocs els que trobem sentit a la frase "Me'n vaig a dormir, que ja ha eixit Casimiro". Però aquests pocs, quasi sense adonar-nos-en, sempre formarem part de la generació de Casimiro.

Tan greu és la situació, que diverses cadenes de televisió, entitats que viuen bàsicament d'ingressos publicitaris i de timar a la gent amb missatges de mòvil, han començat una curiosa campanya a favor de les marques. Amb anuncis senzills, però contundents en el missatge, intenten concienciar a l'espectador de la importància de l'etiqueta. Alguns amb una gran càrrega metafòrica, altres més directes a l'hora de dir les coses pel seu nom, inclús alguns arriben a donar por presentant un missatge un poc desproporcionat que recorda un poc al 1984 d'Orwell, però, això sí, tots coincideixen en parlar de la marca com un concepte general. Anuncis genèrics per promocionar la compra de productes no genèrics. No deixa de cridar l'atenció.

MEOW

Ja s'apropa el cap de setmana i per celebrar-ho, vos pose aquest vídeo que he trobat per internet i m'ha fet molta gràcia. És un sketch del programa d'humor britànic Big Train. He estat cercant informació del programa i he trobat altres vídeos molt divertits, com el Distracting Boss o el breu, però efectiu, Postman's revenge. Humor absurd en estat pur!

A mode de curiositat, cal comentar que un dels creadors del programa és Graham Lineham, el creador de sèries d'humor com la genial Father Ted o l'actual The IT Crowd. També cal destacar entre l'elenc artístic, l'aparició de Simon Pegg, co-autor i protagonista de la "comèdia romàntica amb zombis" Shaun of the dead.

Ara que està tan de moda editar sèries britàniques en DVD, em pregunte si alguna distribuïdora s'animarà a posar a la venda un pack amb les dos temporades al nostre territori. Sens dubte val la pena.

MEOW

S'ha parlat molt per internet del OWNED que han fet els de El Intermedio al programa Más Se Perdió En Cuba. Fa temps que els dos programes s'han declarat una guerra oberta, i la setmana passada els d'Intereconomia van fer públic (en exclusiva mundial) un vídeo en el que el presesentador de la Sexta, Wyoming, esbroncava una becària de males maneres.

El vídeo, es va distribuir durant el cap de setmana per internet generant gran polèmica i espectació: El dilluns Wyoming devia pronunciar-se sobre el vídeo al seu programa. La resposta, en una emissió que va batre els rècords d'audiència, va ser aquesta: "Pido disculpas a la adiencia, a la compañera y sobre todo a Intereconomia... porque se la hemos colao!!!". Efectivament, el vídeo es tractava d'un montatge. Posteriorment van explicar la gestació del vídeo-trampa i com ho van colar en la programació del programa de la cadena rival: simplement ho van enviar per email (sic). Amb tot això, van posar en entredit el rigor informatiu de la cadena, que en cap cas va contrastar la informació rebuda de forma anónima per internet.

A mode d'homenatge a aquest moment televisiu -que alguns titllen d'històric-, he fet el vídeo-muntatge que obri aquest article. Reviseu bé el que rebeu per internet, que després passa el que passa.

MEOW