TV « La web felina

25mar/11Off

Cine basura per Felino

Com amant frustrat de la televisió, sempre que puc, m'agrada compartir alguna recomanació televisiva d'aquells programes que per una raó o altra em resulten interessants. En aquest cas, la recomanació està doblement motivada, ja que el programa en qüestió està relacionat amb el cinema cutre, altra de les meues passions (sic).

Em referisc al programa Cine Basura, un programa de cine molt especial, no perquè programen cinema fem (bastaria amb fer un poc de zapping per la TDT per descobrir que això és habitual) sinó perquè la gràcia del programa resideix en clavar-se indiscriminadament amb la pel·lícula. Aquest homenatge/venjança al pitjor cinema ve de la mà de dos autèntics experts en la matèria: Paco Fox del blog Vicistud y Sordidez i José Viruete de Viruete.com.

La mecànica del programa és molt simple: durant l'emissió de la pel·lícula els dos "presentadors" junt a un convidat es dediquen a fer comentaris burlots sobre les coses que passen al film. D'aquesta forma, qualsevol pel·lícula, per xunga que siga és converteix en una comèdia hilarant. A més a més, el linxament s'obri a la col·laboració ciutadana, i la resta d'espectadors poden fer els seus comentaris a través d'un xat. Televisió 2.0 en estat pur.

En certa forma recorda a Videofobia, un videocast protagonitzat pels mateixos autors i també molt recomanable. De totes formes, Cine Basura es diferència de Videofobia en que es tracta d'un programa en directe on la pel·lícula s'emet sense talls ni edicions, per no perdre detall.

El programa s'emet un divendres de cada mes a Canal+ xTra. Els que no estem abonats a la televisió de pagament, podem seguir l'emissió en directe per streaming a través de la seua web. Ja sabeu, si voleu un divendres de cine diferent, enceneu la tele, esmoleu els ganivets i connecteu-vos al xat.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: Cinema, Nits de cinema, TV Axivat en: TV Fes un comentari

20feb/11Off

Post escato-lògic per Felino

Una merda punxada en un pal. Literalment. Això és el que podíem trobar la passada setmana pels parcs de Patraix. Aquesta era la segona part de la iniciativa "Cacas no" amb la que el passat 20 de desembre, l'associació de veins del barri ompliren els carrers de pins. Ara, per Sant Valentí (patró dels enamorats i dels professors de física), han canviat els pins per corets i la història s'ha repetit. Evidentment allò de plantar un cor no és tan metafòric com plantar un pi, però resulta igual de poètic. En qualsevol cas, és una genial campanya per conscienciar als propietaris dels gossos sobre el problema per la convivència que suposen els cagarros de les seues mascotes. I també ajuda a assenyalar les deposicions al transeünt desprevingut per evitar endur-se-les a casa en la sola de la sabata (que per molta sort que done, no acaba de fer gràcia).

I ja que parlem de merdes punxades en un pal, m'ha fet molta gràcia aquest sketch del programa de la TV3 Polònia on les merdes punxades en un pal tenen el protagonisme. El vídeo és una paròdia de la recent polèmica que s'ha suscitat al voltant de la reunió de ZP amb el nou president català Artur Mas. I que quede clar, en valencià merda és diu merda i no merda com en català.

I ja que parlem de TV3, des de passat dijous hem deixat de sintonitzar aquesta cadena (i la seua família de canals) al territori Valencià. Acció Cultural del País Valencià, l'agrupació que s'havia encarregat de fer-nos arribar la senyal els darrers 25 anys, ha anunciat que no pot fer front a les multes astronòmiques amb que els ha amenaçat el Govern Valencià en cas de prosseguir amb les emissions de TV3. Amb això es finalitza un procés d'eliminació de la senyal que començà l'any 2007 amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. Així que, per continuar gaudint dels programes que seguíem amb assiduïtat en la televisió catalana, no ens queda altra que accedir a la programació que la cadena ofereix per Internet (Visca la Radio Pirenaica!). Pel que fa a la TDT podem intentar trobar alternatives en la programació en la nostra llengua oferida per Canal 9.

I ja que parlem de Canal 9, el canal autonòmic continua sent, literalment, una merda punxà en un pal.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: caca, Patraix, TV, tv3, valència, wtf Axivat en: Notícies 1 Comentari

14gen/11Off

El món en una imatge per Felino

Consternador dibuix que resumix perfectament el món en el que ens ha tocat viure. Dóna que pensar, no creieu?

Publicat per FelinoEtiquetat com: polítics, TV Axivat en: Política Fes un comentari

9gen/11Off

Innocent! Innocent? per Felino

El 28 de desembre és el dia dels innocents, i generalment els mitjans de comunicació aprofiten per fer alguna que altra broma. Ara bé, enguany la broma més sonada és la desaparició del canal de notícies CNN+ que ha estat substituït per un canal de 24 hores de Gran Hermano. En aquest vídeo es veu com anuncien la notícia des dels informatius de la cadena del grup PRISA:

El muntatge ha estat tan elaborat que quasi 15 dies després, encara continua en marxa l'emissió del reality en el dial de CNN+. Fins quan ha de durar la broma? Jo encara pose cada dia el canal amb l'esperança de que aparega Juanma Iturriaga explicant que tot ha estat una innocentada o, si més no, Ricky Martin isca d'un armari.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: innocent, TV Axivat en: TV Fes un comentari

25nov/10Off

El joc de les audiències per Felino

Fins fa poc pensava que un audímetre era com el vídeo protagonitzat per Ricky Martin dins d'un armari, un pot de melmelada i un gos llèpol: una cosa de la que tothom havia sentit parlar però ningú ha vist mai. Jo pensava que el llegendari aparell era un invent de les televisions per dur el sinistre pla de programar merda, per a que al final ens agradaren més els anuncis que el programa en sí (-Colló!, una altra volta tallen aquest interessant bloc d'anuncis per posar primers plànols de Belén Esteban!). Però no! Ara ja he obert els ulls: l'audímetre existeix i funciona.

Aquesta revelació m'ha vingut de la mà del curt-documental "¿Quien está ahi?", un interessant document gràfic en el que, durant poc menys de 10 minuts visitem el domicili del propietari d'un deixos audímetres. Veient el documental descobrim alguns dels aspectes sobre el funcionament d'aquest peculiar aparallet. I sí, efectivament, a aquest senyor li fan regals per veure la televisió sense tenir que encertar les complicades endevinalles a les tantes del matí després d'hores i hores d'espera pagades a preu d'or. Quina sort!

Però la pel·lícula de 1984 "El juego de las audiencias" va molt més enllà del que el curt a penes arriba a insinuar. En aquesta tv-movie, Danny DeVito interpreta un empresari, que tot i tenir un imperi del transport, somnia amb triomfar en la televisió amb una sitcom escrita per ell. Després d'aconseguir colar el pilot a un canal del cable (i la cosa té mèrit, ja que la sèrie és horrorosa), es prepara per a executar el pla definitiu per triomfar en televisió: De forma extraoficial aconsegueix un llistat amb la identitat de tots els propietaris d'audímetres del Estats Units i els convida a tots a un creuer. En realitat, el creuer és un dels seus vaixells de mercaderies cutrement camuflat que es perdrà durant mesos en una ruta transoceànica. Mentre, DeVito envia als seus treballadors (rudes camioners) a les cases de les víctimes, on s'instal·len amb l'única finalitat de veure la televisió. Això sí, a l'hora del show han de canviar al canal adequat. El resultat; una sèrie merdosa, però per sorpresa dels directius de la cadena, bat records d'audiència. Una jugada perfecta del germà llest de Schwartzenegger.

I jo em pregunte, en quin remot oceà es troben els 4000 espectadors que destrien la tele que veiem?

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: Belen Esteban, Cinema, curt, documentals, TV Axivat en: TV 4 Comentaris

Entrades anteriors »