El meu homo és valencià
Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.
MEOW
Bon Nadal!
Ara que s'apropen aquestes dates tan assenyalades, tan plenes de llumenetes, d'anuncis de perfums i joguets (i què passa amb els joguets perfumats?), d'homes-anunci de cola-cola que ens saluden emetent un Ho-ho-ho sobreactuat, quan la banda sonora en les botigues es redueix a nadales psicotròniques interpretades per cor de los niños del maiz, arriba el moment del tradicional missatge de sa majestat el rei. I dic jo, què pinta el rei fent un missatge de nadal? En tot cas hauria de pronunciar-se quan arribe el seu torn, és a dir, en la nit de reis (per cert, quina decepció em vaig endur quan em van dir que els reis no eren els que portaven els regals, des d'aleshores ja no el considere tan campechano).
Així que des de La Web Felina proposem que es contracte algú més adient per pronunciar aquest missatge, i qui millor per un missatge en multidifusió (interrompran també l'emissió de GolTV?) que l'arxiconegut periodista esportiu Paco Nadal. Si pot retransmetre un partit de 3º regional de la lliga de l'esport més estrafolari, perquè no un missatge nadalenc. Ara més que mai:
Bon Nadal a Tothom!
MEOW
La generació de Casimiro
Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.
A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita", acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).
Continuar llegint La generació de Casimiro
Marca blanca
El conjunt d'estratègies i promocions per conquerir el món perpetrat per Mercadona del que ja hem parlat en alguna ocasió, està començant a obtenir resultats. Els productes Hacendado causen furor allà on van i les marques denominades "de tota la vida" (encara que la majoria de marques blanques també són de tota la vida), comencen a notar seriosament els efectes de les noves tendències del consumidor. Cada cop hi ha menys marge de beneficis per fer campanyes promocionals massives en les que intentar convèncer que un determinat producte és molt millor que els demés i per això és més car, i clar, en el prestatge del supermercat estan venuts... O més bé tot el contrari.
Tan greu és la situació, que diverses cadenes de televisió, entitats que viuen bàsicament d'ingressos publicitaris i de timar a la gent amb missatges de mòvil, han començat una curiosa campanya a favor de les marques. Amb anuncis senzills, però contundents en el missatge, intenten concienciar a l'espectador de la importància de l'etiqueta. Alguns amb una gran càrrega metafòrica, altres més directes a l'hora de dir les coses pel seu nom, inclús alguns arriben a donar por presentant un missatge un poc desproporcionat que recorda un poc al 1984 d'Orwell, però, això sí, tots coincideixen en parlar de la marca com un concepte general. Anuncis genèrics per promocionar la compra de productes no genèrics. No deixa de cridar l'atenció.
MEOW
Anit viu
-
El reportero (2004)
2010-03-16 10:17
per FelinoUn presentador de televisió dels anys 70 viu l’aparició del feminisme en l'àrea d'informatius en la forma d’una ambiciosa periodista. Al principi no li importa, sempre que ella no s'isca del seu lloc i es dedique a cobrir temes menors. Paròdia del món masclista dels 70 des del punt de vista d'un equip de periodistes. L'argument és un absurd continu, no obstant, té moments simpàtics. Per passar l'estona.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
