Valencians pel ciber-món III: Matiners
Comencem una nova entrega de Valencians pel ciber-món, el recull de vídeos d'Internet protagonitzats per valencians. En aquesta ocasió anem a parlar dels matiners, aquells que es fan famosos mentre la ciutat dorm. O millor dit, aquells que tornen de festa i, zas! són caçats per una càmera que els catapultarà a la fama.
A continuació veurem alguns d'aquestos vídeos de controls d'alcoholèmia i del pàrquing de la Central que tant de moda estan últimament i que demostren, un cop més que, aquesta joventut està pre-pa-ra-díssima.
La taca misteriosa
Aquesta jove s'ha de fer càrrec del cotxe, segons ella, va bé, l'alcoholímetre diu un altra cosa. Mentre intenta justificar-se, el reporter detecta una misteriosa taca en el seu monyo. Ella diu no recordar res, però en la seua mirada perduda queda clar que no diu tot el que sap (almenys que no tinga que veure amb enzimes). A partir d'eixe moment el vídeo guanya una gran popularitat i Internet s'ompli de debats sobre la misteriosa substància. Posteriorment s'intentà fer un comunicat esclarint els fets, però les teories d'Internet ja havien arribat massa lluny. Tu què penses que és?
Pin pan, toma lacasitos
Qui anava a dir, anys després de la mítica consigna publicitària, que tot prendria una nova dimensió. Aquest jove ha esdevingut un heroi entre la muchachada per conduir bufat i drogat i, damunt, prendre's a conya el control d'alcoholèmia. Tot un exemple a seguir.
Els pistolers de l'Eclipse
Com es pot passar del colegueo absolut a amenaçar amb una pistola és una cosa que sols pot passar a primeres hores del matí. Aquests mutxamelers no es tallen un pel en ensenyar tot el material il·legal que porten tot i consumint-lo davant la guàrdia civil. Ara bé, quan els pillen (i no podia ser d'altra forma) s'emparanoien cosa fina. Coses que passen.
Niñato del metro
I per finalitzar, encara que un poc off-topic, encara que seguint amb el mal rotllo del vídeo anterior, parlarem del niñato del metro de València. Aquest jove es popularitzà per l'incident que tingué amb un senyor major en la línia 3 del metro de València, que reaccionà de forma impredecible en resposta a les provocacions del xaval (sembla que fent-se passar per estranger). La cosa no arribà a majors, però el vídeo es penjà a Internet i no va fer molta gràcia. Així, l'odi generat cap a la seua persona es materialitzà en múltiples vídeos d'Internet insultants, als que ell respongué, avivant encara més el foc. A hores d'ara l'assumpte ja està oblidat i a saber on para el xaval en qüestió però, qui sap, potser algun dia el vegem muntant el número en algun control d'alcoholèmia a les rodalies de Masia o Pirámide.
Fins ací el recorregut a través dels vídeos de la joventut matinera (i la no tan matinera). Ja sabeu, passe el que passe, que vos esborronen la cara en els controls d'alcoholèmia, potser en eixe moment no, però a l'endemà segur que ho agraïu.
MEOW
Valencians pel ciber-món I: Televisius
Valencians pel món ha sigut una de les apostes de la darrera temporada en la televisió autonòmica valenciana. Seguint l'estela d'altres programes realitzats en altres cadenes de televisió, el programa intenta seguir les petjades de l'emigrant valencià. He de reconèixer que no he vist mai el programa, però l'espectacular capçalera del programa (l'estàtua de la llibertat vestida de fallera!) és prometedora. No obstant, he aprofitat la idea per fer quelcom similar a un recull poc exhaustiu de vídeos populars d'Internet protagonitzats per valencians. La nostra empremta digital al món cibernètic. Aquest programa s'estructurarà en quatre entrades que es publicaran al llarg del mes d'agost; Si totes les cadenes de televisió aprofiten per fer refritos en aquestes dates, la Web Felina no podia ser menys.
Comencem pels televisius, aquells valencians que tingueren o estan tenint el seu minut de glòria a la televisió. Càstings musicals, realitys, reportatges d'investigació... Aquests vídeos demostren que posar un valencià davant la càmera repercuteix de forma molt positiva davant l'audiència.
Silvia Padilla es posa el cinturó
El que semblava una intervenció més en els càstings del programa de talent musical (sic) Factor X, es va convertir en un autèntic himne. No se sap fins a quin punt la cosa anava en serio o què, però Silvia Padilla havia composat una obra en cinc parts amb el tema de la seguretat vial. La cosa arribà lluny i fins i tot arribà a interpretar la seua cançó en una gala. Va ser espectacular.
Rafa Mora i el rafamorisme
Qui anava a dir que un dels fulanos que tenen cites en l'experiment sociològic que és Mujeres hombres y viceversa esdevindria un dels fenòmens televisius més importants des que Belén Esteban fitxara per Telecirco? Efectivament, Rafa Mora és un poca solta i gaudeix fent saber a tot el món que ho és. La seua consigna: Dame pan y dime tonto. El Rafamorisme il·lustrat ja té grup en feisbuc, a què esperes per formar part?
La picada de John Cobra
El dia que televisió espanyola decidí apropar l'elecció del candidat d'Eurovisió a Internet, de segur que no van sospesar correctament les conseqüències. Pensaven que establint un jurat que tinguera la darrera paraula (per no enviar a altre Chikilikuatre al certamen) bastaria. Però no sabien que l'error arribaria abans de les deliberacions del jurat, just en el moment que li donaren un micro en directe a John Cobra. Sens dubte les aventures de John Cobra van arribar molt més lluny eixe dia del que el jove de Puçol haguera imaginat mai.
La comunitat
I per finalitzar, un conflicte no resolt entre dues veïnes valencianes. Angelets que parlen, llums nadalenques en estiu, fantasmes en l'escala, safata de merda i pistoletes d'aigua. Una història del món real amb personatges dignes de Amanece que no es poco i Alguien voló sobre el nido del cuco. No vull ni pensar com seran les reunions de veïns, de segur que donaven per a un altre programa.
Edició: Em comenten que Callejeros ha visitat les famoses veïnes 3 anys després i el conflicte continua; Pitjor encara, sembla que la veïna agressora té aliats a la xarxa
Fins ací el recorregut a través dels valencians televisius. Alguns segur que se m'han passat, d'altres no he trobat vídeos o referències. De totes formes, el post està obert a les vostres col·laboracions, com sempre.
MEOW
El meu homo és valencià
Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.
MEOW
Bon Nadal!
Ara que s'apropen aquestes dates tan assenyalades, tan plenes de llumenetes, d'anuncis de perfums i joguets (i què passa amb els joguets perfumats?), d'homes-anunci de cola-cola que ens saluden emetent un Ho-ho-ho sobreactuat, quan la banda sonora en les botigues es redueix a nadales psicotròniques interpretades per cor de los niños del maiz, arriba el moment del tradicional missatge de sa majestat el rei. I dic jo, què pinta el rei fent un missatge de nadal? En tot cas hauria de pronunciar-se quan arribe el seu torn, és a dir, en la nit de reis (per cert, quina decepció em vaig endur quan em van dir que els reis no eren els que portaven els regals, des d'aleshores ja no el considere tan campechano).
Així que des de La Web Felina proposem que es contracte algú més adient per pronunciar aquest missatge, i qui millor per un missatge en multidifusió (interrompran també l'emissió de GolTV?) que l'arxiconegut periodista esportiu Paco Nadal. Si pot retransmetre un partit de 3º regional de la lliga de l'esport més estrafolari, perquè no un missatge nadalenc. Ara més que mai:
Bon Nadal a Tothom!
MEOW
La generació de Casimiro
Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.
A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita", acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).
Continuar llegint La generació de Casimiro
Anit viu
-
¡Qué ruina de función!...
2010-07-30 15:11
per FelinoLa representació d'una obra teatral a voltes té més embolics darrere de l'escenari que sobre ell. Divertida comèdia sobre una companyia teatral i les seues catastròfiques representacions. La riallada està assegurada.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
