La web felina El Bloc de l'opinió felina

19set./121

Holmes & Watson: Valencia Days per Felino

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
21febr./121

Postals del món #7: Personatge misteriós per Felino


Segellejada en: Egipte

Quan obris la bústia i te trobes aquesta postal, la sensació que et recorre el cos és difícil de descriure. La forma irregular, el críptic missatge, les taquetes negres i eixe senyor amb rostre impenetrable que, sembla, et diu "Look into my eyes, not around the eyes...". El primer que et ve al cap és que ja t'han endossat una maledicció per escrit, part d'algun ritual arcà del que, desgraciadament, t'acaben de fer partícep. Com aquell paperot que en la pel·lícula The Curse of the Demon de Jaques Tourneur (tràiler) feia que al seu posseïdor li perseguira la Bèstia, o com quan reps la carta amb l'esborrany de la Declaració de la Renda.

Al llegir el text que acompanya la postal, surts de l'estat d'alarma, ja que el remitent assegura que es tracta d'un consell emitit, se suposa, pel que surt a la foto. Així que no és cap bruixot, o com a mínim, és dels que sols donen consells. Però, qui és eixa persona de mirada misteriosa en realitat? Algú important, sens dubte, ja que els seus consells es venen en postals en Egipte (sí, fent competència directa a les piràmides!). Això, en Espanya, no ho ha aconseguit ni el Dr. Torreiglesias, tot i el nínxol de mercat que suposen les botiguetes de souvenirs de Benidorm. Així que, he fet algunes indagacions per descobrir la identitat del protagonista de la postal i la realitat és molt més interessant que qualsevol ficció que puga recrear-vos. Continueu llegint si voleu saber qui és el personatge misteriós.

Continuar llegint Postals del món #7: Personatge misteriós

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits Continuar llegint
25nov./110

Postals del món #6: Hotel Romàn(t)ic per Felino


Segellada en: Romania

Què millor lloc per a una escapada romàntica que un hotel en mig de la naturalesa? Sí, però sense l'hotel. És una pena que les flors del primer plànol no arriben a tapar-lo, la postal guanyaria prou, però no el suficient per no estar en aquesta col·lecció. Desgraciadament el fum negre que surt per la xemeneia no és el de Perdidos buscant venjança per l'ofensa al bon gust que implica la construcció. Més bé serà que estan cremant plàstic.

Es tracta de l'Hotel Caciulata (***) de Călimăneşti, part d'un complex hoteler a la vora del riu Olt a Romania, ubicat al centre del país i prop del Parc (Parcul) Natural de Cozia. Pel que es veu fent un passeig amb Google Street View, es tracta d'una zona turística amb prou afluència.

Recentment, l'hotel ha canviat d'aspecte:

Gràcies a eixe agradable color, i seguint les consignes del gran bloj Vicisitud y Sordidez, davant la construcció sols podem cridar: ¡Satán es mi señor!

MEOW

Bonus: I parlant de Satán, en aquest cas, el segell de la postal és a prova de Satanes:

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Hobbits Fes un comentari
15oct./110

Postals del món #5: Tunis in love per Felino


Segellada en: Tunísia

D'entrada aquesta postal genera una sensació estranya. En primer lloc, les roses i el cor provoquen una espècie de sensació edulcorada i exòtica. Com quan t'excedeixes en la ingesta de pastisets àrabs per culpa del seu apetitós aspecte. Però la cosa encara és més coent quan desxifres el críptic missatge, احبك في , que ve a dir "enamorada" (gràcies a Wikipedia i Google translate). Però si ens fixem detingudament en la imatge, descobrim que s'aprecien unes evidents mostres de compressió JPG. L'han descarregada d'Internet? És una foto feta amb el mòbil? En qualsevol cas, és el més paregut a un FWD romàntic que he rebut en format físic.

MEOW

PS: Aquesta és la primera entrada amb text en àrab de la web. wow!

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits Fes un comentari
29set./112

Postals del món #4: Passeig marítim de Melilla per Felino


Segellada en: Melilla (Espanya)

Postal kistch del passeig marítim de Melilla. Al fons es pot apreciar l'Edifici del V Centenari, un edifici d'oficines de dotze pisos en primera línia de platja. També, just davant de l'edifici es pot apreciar l'escultura abstracta de Mustafá Arruf. En fi, Melilla tindrà molts punts des dels que es puga apreciar la seua bellea però, probablement aquest no és un d'ells. La cosa és encara més sorprenent quan l'edició de la postal (com s'aprecia al revers) ve de la mà d'Andrés Hernández Publicidad, empresa d'un dels ciutadans que més ha treballat per la promoció cultural i turística de la ciutat. Si no mireu la seua biografia publicada en el dominical del Melilla Hoy al desembre de 2009 (poc abans de que jo rebera la postal). Poeta, pintor, locutor de ràdio, presentador de TV, autor de guies turístiques i editor de postals... Un home del renaixement, vaja. En qualsevol cas, la foto és inquietant, no sols per triar un edifici d'oficines junt al passeig marítim com tema, sinó pel fet que, el passeig marítim estiga quasi desert! Edificis d'oficines en primera línia, art abstracte local i passeigs marítims quasi deserts; en definitiva, tot allò que et faria estar orgullós d'una ciutat.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: Hobbits 2 Comentaris