Test d’intel·ligència: Intenció de vot per Felino
Estava jo, alegrement, navegant per la xarxa, quan de sobte, el següent anunci salvatge apareix en un costat de la web que estava visitant:
Es tracta d'una suposada enquesta d'intenció de vot de cara a les eleccions del 20N, en la que aparentment sols s'hi contemplent tres opcions: Votar PSOE, votar PP o votar Altres. Massa opcions són eixes, tenint en compte el bipartidisme imperant.
Però la cosa va a més, ja que el banner mostra un avanç dels resultats. Segons aquesta estadística, el PSOE tindria un 75% dels vots, el PP un 25% i Altres un 0,2%. Un moment... Això suma un 100,2%! Clar, amb tanta opció política les xifres es desquadren. No passa res, posteriorment una encertada animació mostra com la barra del PP va creixent a mesura que la del PSOE baixa. La opció "Altres" manté en tot moment el seu 0,2%. Molts respiraran aliviats per l'evolució dels resultats, és a dir de que "Altres" romanga amb la mateixa representació.
Tal ha sigut el meu interès per l'anunci que, fins i tot, he clicat en ell per veure on portava. De seguida, m'he trobat en una web anomenada genèricament Información Estadística, IE, (res a veure amb el Institut Nacional d'Estadística, INE) amb els logos dels partits polítics lleugerament pixelats per la compressió JPG, en la que m'han convidat a participar en una breu enquesta electoral amb l'objectiu de... aconseguir el meu número de mòbil per enviar-me missatges premium i buidar-me el conte corrent. Vaja, que volien veure si practicava el vot útil.
La veritat és que, després de tot, ha sigut tot un poc decebedor. No sé, m'esperava quelcom més elaborat. Imagine que sempre serà igual en aquest tipus d'anuncis, com en eixos banners de tests d'intel·ligència que en realitat són proves d'agudesa visual... Un moment, si ens fixem bé en la imatge potser podríem adaptar-lo amb el següent text: Test de Inteligencia. ¿Cuál de los dos candidatos está por delante? Difícil, eh?
MEOW
10 realitats alternatives del senyor Cotino per Felino
El nou president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va jurar el seu càrrec davant la seua creu (seua perquè la va portar de sa casa). Mentre al carrer, altres repartien les hòsties, ell va santificar la cambra d'aquesta forma. I va deixar ben clar que és de l'Opus i ben de l'Opus.
Per descomptat, aquest gest va provocar la repulsa de molts ciutadans i alguns polítics, però també molta gent ho ha defensat apel·lant a la seua llibertat religiosa. Val que el reglament de l'Estat sorprenentment (ja que està constituït com aconfessional) avala el jurament sobre el Best Seller Catòlic (El Codi da Vinci no, l'anterior), però tampoc cal emportar-se els complements de casa. Menys encara quan es tracta de la imatge d'una institució que se suposa de totes i tots. Ara que, vist i com campen els governants del PP en aquesta, la seua Comunitat, potser que la taula presidencial de les Corts siga quelcom similar a una extensió del menjador de sa casa.
En qualsevol cas, jo em pregunte què haguera passat si Cotino, en comptes de l'Opus Dei, fos d'alguna altra secta, clan o facció. Què haguera posat damunt la taula per fer el jurament? Si voleu saber què haguera passat en eixa hipotètica realitat alternativa, continueu llegint.
Continuar llegint 10 realitats alternatives del senyor Cotino
El món en una imatge per Felino

Consternador dibuix que resumix perfectament el món en el que ens ha tocat viure. Dóna que pensar, no creieu?
Llamazares i la popularitat per Felino
Definitivament Gaspar Llamazares és el protagonista de una nova versió de Al diablo con el diablo, eixa pel·lícula en que un pacte amb el diable (sensualment interpretat per Liz Hurley) a canvi de deu desitjos es converteix en un infern (mai millor dit) quan darrere de la realització de cada desig sempre n'hi ha un xicotet detall que l'arruïna totalment. En aquest cas, la falta de popularitat de l'antic coordinador i actual diputat d'Esquerra Unida així com la seua absència mediàtica, han estat substituïdes d'un dia per a un altre per una fama internacional, amb la que pràcticament s'ha convertit en l'home més buscat del planeta, i no precisament pels periodistes.
Sembla que les tècniques avançades d'investigació emprades pel FBI en la vida real disten molt de la visió a que ens té acostumats la ficció televisiva i cinematogràfica. Es veu que quan es parla de "tècniques d'avantguarda en l'àmbit forense basades en l'aplicació d'algoritmes biomètrics per generar retrats robot", en realitat es vol dir "una recerca al Google d'una foto d'un senyor qualsevol amb barba i quatre pinzellades de photochop". Algú es sorprèn després d'això de que no troben Bin Laden? Si així és com resolen el cas de l'home més buscat del país, no vull ni pensar que que faran amb la resta. Ja sabeu, aneu alerta la propera volta que pengeu una foto al feisbuc, podeu tenir problemes per agafar una avió en el futur.
MEOW
El nou Mestalla per Stevie

La construcció d’un nou estadi esportiu per al València Club de Futbol no és pas un fenomen aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una dinàmica mampresa per gran part dels clubs de futbol espanyols de traslladar cap als afores de la ciutat els seus vells estadis que han quedat engolits pel creixement de les ciutats. I aprofitant el canvi d’ubicació, el nou estadi es modernitza i s’amplia, i amb els vells terrenys ara cèntrics s’intenta fer negoci per tal de finançar el creixent deute de la majoria de clubs de futbol.
Així s’ha fet amb la nova ciutat del Reial Madrid i eixe és el model que ha tractat de seguir el València CF amb desigual fortuna, ja que li ha pillat la construcció del nou estadi amb el canvi de cicle immobiliari i amb els terrenys del vell estadi encara sense vendre.


