La web felina El Bloc de l'opinió felina

19set./121

Holmes & Watson: Valencia Days per Felino

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
6set./103

Els canosos per Felino


Amb l'arribada de l'estiu les produccions cinematogràfiques arriben a cotes insuperables de mediocritat: amb la calor no és difícil convèncer la gent perquè es clave en una nevera en forma de sala de projeccions. Aquest any, una de tantes que s'han estrenat és la nova proposta d'acció de Sylvester Stallone (Sly per als amics, responent al reporter de la Costera TV) Los Mercenarios. Aquesta pel·lícula pretén fer realitat el somni de tot xiquet que va créixer en la dècada dels vuitanta: ajuntar a totes les estrel·les del gloriós cinema d'acció d'aleshores (*). Això si, el somni arriba 30 anys tard...

Ara bé, estaria bé que feren quelcom similar amb el cinema de comèdia d'aquella època. Aleshores ja es van fer alguns experiments (Los tres amigos, Cazafantasmas...) però ja toca ajuntar-los a tots per a la comèdia definitiva. Així, adoptant el malnom amb que designem a aquella colla per ací, he batejat la pel·lícula com Els canosos i ací teniu la meua proposta de càsting. Penseu que falta o sobra algú? Aniríeu a veure-la al cine? Jo no.

MEOW

(*) Bo, quasi totes; es troben a faltar actors de la talla de Van Damme (que ara vol reconduir la seua carrera), Steven Seagal (sembla que no ha participat perquè un dels productors li devia diners), Swatzenegger (ara polític, encara que s'ha reservat un cameo) o Chuck Norris (que ha passat a altres nivells d'existència suprahumana).

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Cinema 3 Comentaris
18març/100

Unes falles a ca meva per Felino

La valencianitis continua extenguent-se a les illes de la mà de Visentet. De nou, un divertit extracte del programa de la IB3 Balearix, en aquest cas molt adient per a aquestes dates.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: TV Fes un comentari
18febr./101

El meu homo és valencià per Felino

Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: TV 1 Comentari
12gen./104

Música vampírica per Felino

Ja és oficial, la nostra particular versió del Dràcula Ye Ye ha superat les 100000 visites en Youtube. Qui ho anava a dir? Un videoclip amateur sobre una cançó dels 70 arribant a eixes cotes de popularitat. Bo, ja sé que exagere un poc, que mai arribarem al nivell de Loquendo contant acudits, però cent mil són molts visionats, molts més dels que mai vam pensar, i clar, estem orgullosos.

No obstant, no podem afirmar que l'èxit siga degut a l'originalitat de la proposta, de fet, no som els únics als que se'ls ha acudit fer un videoclip catxondo sobre una cançó de vampirs (sic). Encara que semble mentida, n'hi ha un bon grapat de videoclips amateurs amb música de temàtica vampírica a la xarxa. Sorprés per aquest descobriment, he decidit fer un breu recorregut per alguns dels vídeos més divertits que he trobat. No es tracta de comentar un grapat de cançons amb monstre, sinó més bé de fer un breu estudi de l'estat de l'art d'aquest subgènere tan aparentment prolífic. Prepareu les estaques, l'aigua beneïda (Champín, també val) i els alls, sense dubte elements necessaris per fer front a l'experiència vampíric-musical que ve a continuació.

Continuar llegint Música vampírica

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Música Continuar llegint