Swayze Dancing per Nera
Fa poc, la telecomèdia Cómo conocí a vuestra madre em va fer recordar la contundent frase final de la pel·lícula Dirty Dancing: "No permitiré que nadie te arrincone". Aquestes rotundes paraules, pronunciades pel ballarí Johnny Castle (Patrick Swayze) i dirigides a l'adolescent i idealista enamorada Baby (Jennifer Grey), precedien l'espectacular ball final.
Per a aquells agnòstics del cinema dels 80 que no han tingut el plaer de veure aquest clàssic de l'època, explicaré breument l'argument: Baby, una prometedora jove a les portes de la universitat, arriba a un complexe d'estiueig amb la seua família. Allí, coneixerà Johnny Castle, un atractiu professor de ball amb molta vida a les seues esquenes. Per circumstàncies totalment inesperades, Johnny ha d'ensenyar Baby a ballar en temps rècord perquè puga ser la seua parella en les distintes exhibicions que tindran lloc durant l'estiu. Lògicament, els dos protagonistes s'enamoraran i hauran de lluitar contra l'oposició de la família de la xica. Aquesta previsible, però emocionant, història d'amor, digna d'un Shakespeare de "La Movida", va trasbalsar el meu món quan, a principis dels 90, vaig llogar la cinta a un videoclub. Vaig veure la pel·lícula una vegada i una altra, vaig intentar aprendre els passos de ball i, com a bona i ingènua pre-adolescent, vaig començar a somiar cada nit amb un rebel ballarí que apareixeria i faria tremolar la meua vida. Si li havia passat a Baby, per què no podia passar-me a mi? Gràcies a la tecnologia VHS, vaig poder gravar la pel·lícula quan la van passar per televisió i vaig tindre especial cura en treure la pestanyeta de la cinta, per evitar així que algun despistat esborrara aquella obra mestra per error.
No obstant, el veritable descobriment estava encara per arribar. Al mateix videoclub on havia llogat Dirty Dancing, vaig trobar un títol molt suggerent: Swayze Dancing. El meu cor va començar a bategar amb més força. Seria aquella pel·lícula l'esperada segona part de Dirty Dancing? Per fi anava a saber si Johnny Castle i Baby havien aconseguit casar-se i tindre fills! Òbviament, vaig llogar aquella troballa cinematogràfica i vaig córrer cap a casa amb el cor en un puny. En engegar el vídeo, vaig descobrir que, allò que m'havia imaginat com la resposta a les meues pregàries, no era més que una barreja de fals documental i reality show.
La pel·lícula mostrava un grup de joves que es presentaven a l'escola de dansa de la coreògrafa Patsy Swayze, mare de Patrick Swayze, disposats a que el protagonista de Dirty Dancing els ensenyera alguns passos dels que mostrava a la pel·lícula, ja que tenien una competició de ball poques setmanes després. Les classes de ball impartides per Patrick Swayze i sa mare omplien 57 minuts de metratge i, com no, culminaven amb la victòria dels seus superdotats alumnes a la competició de dansa.
El record d'aquesta pel·lícula va romandre adormit a la meua memòria, fins que l'anècdota de "No dejaré que nadie te arrincone" (de l'anglés "Nobody puts Baby in a corner") em va fer tornar a pensar en la influència que havia tingut en mi Dirty Dancing. Al principi, vaig dubtar de l'existència de Swayze Dancing. Potser, sols es tractava d'una transformació onírica d'una fosca part de la meua vida. Una senzilla recerca a Internet em va confirmar, no només que Swayze Dancing existeix, sino que, a més, té un 7 en la imdb (més que Dirty Dancing, que sols té un 6,2!). Estarem davant d'una pel·lícula de culte per a víctimes acabades del fenomen fan de Dirty Dancing?!
Més coses curioses: La pel·lícula es va rodar el 1988, un any més tard que Dirty Dancing. A banda de Patrick Swayze i sa mare, també apareixen al film Lisa Swayze, la dona de l'actor, i Bambi Swayze, germana adoptiva coreana de Patrick, que és l'única del clan Swayze que no s'interpreta a ella mateixa, sinó que es mostra com una de les joves ballarines amateurs. Malauradament, no he pogut trobar la pel·lícula a Internet. Només us poc oferir els crèdits inicials i els primers segons d'acció, però em sembla que amb això ja us podreu fer una idea...
Com ja sabreu, l'any 2004 van estrenar la segona part de Dirty Dancing, amb el títol Dirty Dancing: Havana Nights. No us preocupeu, no vaig a castigar-vos amb una sinopsi d'aquesta pel·lícula, principalment perquè no l'he vista. Ja adulta i cansada d'esperar un Johnny Castle que no arribà mai, vaig decidir que no em deixaria tornar a enganyar.
Valencians pel ciber-món I: Televisius per Felino
Valencians pel món ha sigut una de les apostes de la darrera temporada en la televisió autonòmica valenciana. Seguint l'estela d'altres programes realitzats en altres cadenes de televisió, el programa intenta seguir les petjades de l'emigrant valencià. He de reconèixer que no he vist mai el programa, però l'espectacular capçalera del programa (l'estàtua de la llibertat vestida de fallera!) és prometedora. No obstant, he aprofitat la idea per fer quelcom similar a un recull poc exhaustiu de vídeos populars d'Internet protagonitzats per valencians. La nostra empremta digital al món cibernètic. Aquest programa s'estructurarà en quatre entrades que es publicaran al llarg del mes d'agost; Si totes les cadenes de televisió aprofiten per fer refritos en aquestes dates, la Web Felina no podia ser menys.
Comencem pels televisius, aquells valencians que tingueren o estan tenint el seu minut de glòria a la televisió. Càstings musicals, realitys, reportatges d'investigació... Aquests vídeos demostren que posar un valencià davant la càmera repercuteix de forma molt positiva davant l'audiència.
Silvia Padilla es posa el cinturó
El que semblava una intervenció més en els càstings del programa de talent musical (sic) Factor X, es va convertir en un autèntic himne. No se sap fins a quin punt la cosa anava en serio o què, però Silvia Padilla havia composat una obra en cinc parts amb el tema de la seguretat vial. La cosa arribà lluny i fins i tot arribà a interpretar la seua cançó en una gala. Va ser espectacular.
Rafa Mora i el rafamorisme
Qui anava a dir que un dels fulanos que tenen cites en l'experiment sociològic que és Mujeres hombres y viceversa esdevindria un dels fenòmens televisius més importants des que Belén Esteban fitxara per Telecirco? Efectivament, Rafa Mora és un poca solta i gaudeix fent saber a tot el món que ho és. La seua consigna: Dame pan y dime tonto. El Rafamorisme il·lustrat ja té grup en feisbuc, a què esperes per formar part?
La picada de John Cobra
El dia que televisió espanyola decidí apropar l'elecció del candidat d'Eurovisió a Internet, de segur que no van sospesar correctament les conseqüències. Pensaven que establint un jurat que tinguera la darrera paraula (per no enviar a altre Chikilikuatre al certamen) bastaria. Però no sabien que l'error arribaria abans de les deliberacions del jurat, just en el moment que li donaren un micro en directe a John Cobra. Sens dubte les aventures de John Cobra van arribar molt més lluny eixe dia del que el jove de Puçol haguera imaginat mai.
La comunitat
I per finalitzar, un conflicte no resolt entre dues veïnes valencianes. Angelets que parlen, llums nadalenques en estiu, fantasmes en l'escala, safata de merda i pistoletes d'aigua. Una història del món real amb personatges dignes de Amanece que no es poco i Alguien voló sobre el nido del cuco. No vull ni pensar com seran les reunions de veïns, de segur que donaven per a un altre programa.
Edició: Em comenten que Callejeros ha visitat les famoses veïnes 3 anys després i el conflicte continua; Pitjor encara, sembla que la veïna agressora té aliats a la xarxa
Fins ací el recorregut a través dels valencians televisius. Alguns segur que se m'han passat, d'altres no he trobat vídeos o referències. De totes formes, el post està obert a les vostres col·laboracions, com sempre.
MEOW
Festa Hawaiiana 2010 per Felino

Després de tot un any treballant, arriba el moment de relaxar-nos a la vora del mar, olorant la brisa marina i apretant els nostres peus potes sobre la blanca arena... O el que és el mateix, llançar-se en bomba a la piscina, olorar el fum de les bengaletes i rodar per la lixondra. Efectivament, ja està ací la tradicional festa Hawaiiana. No vos la podeu perdre!
MEOW
Música vampírica per Felino
Ja és oficial, la nostra particular versió del Dràcula Ye Ye ha superat les 100000 visites en Youtube. Qui ho anava a dir? Un videoclip amateur sobre una cançó dels 70 arribant a eixes cotes de popularitat. Bo, ja sé que exagere un poc, que mai arribarem al nivell de Loquendo contant acudits, però cent mil són molts visionats, molts més dels que mai vam pensar, i clar, estem orgullosos.
No obstant, no podem afirmar que l'èxit siga degut a l'originalitat de la proposta, de fet, no som els únics als que se'ls ha acudit fer un videoclip catxondo sobre una cançó de vampirs (sic). Encara que semble mentida, n'hi ha un bon grapat de videoclips amateurs amb música de temàtica vampírica a la xarxa. Sorprés per aquest descobriment, he decidit fer un breu recorregut per alguns dels vídeos més divertits que he trobat. No es tracta de comentar un grapat de cançons amb monstre, sinó més bé de fer un breu estudi de l'estat de l'art d'aquest subgènere tan aparentment prolífic. Prepareu les estaques, l'aigua beneïda (Champín, també val) i els alls, sense dubte elements necessaris per fer front a l'experiència vampíric-musical que ve a continuació.
Quereseres diversos per Felino
Des que em van mostrar aquest vídeo, sóc incapaç de fer la neteja sense entonar la cançoneta i imitar el ball. No sabria dir que és, si l'exòtic accent de les intèrprets, si l'inquietant lletra (donde está la lista, la lista... Está aquí) o l'hipnòtic ball, però el cas és que el vídeo és encisador.
D'on surt aquesta joia? Ni idea, sembla una mena d'experiment per a l'assignatura d'espanyol de l'institut, o potser siga un vídeo per a algun casting d'aquestos programes de la tele on va la gent a fer-se famosa (i alguns ho aconsegueixen), qui sap. El que és segur és que ha estat un nou hit del youtube i una prova d'això són les múltiples respostes que publiquen els fans. Algunes més amateurs, altres més artístiques, també d'espontànies i, fins i tot, algunes realment grotesques. Així és Youtube; tot es pot millorar.
MEOW


