Moviment 15M: Indignació i dignitat per Felino

Nobody expects the Spanish Revolution. Aquesta frase que parafraseja el conegut esquetx dels Monty Python defineix perfectament la revolta social que ha pres el carrer de totes les ciutats de l'Estat Espanyol en la darrera setmana.
La creixent indignació de la ciutadania amb el sistema polític es materialitzà en la convocatòria de múltiples manifestacions el 15 de maig que encara perduren en forma d'acampada. De fet, ara per ara, en la plaça del 15 de Maig de València (antiga plaça del Caudillo) continua eixa manifestació-acampada, una multitud de persones, ciutadans de tots els sexes, races, nacionalitats, religions i, perquè no, opinions, que tenen molt clar que les coses no poden continuar així.
No, això no va de triar tal o qual partit polític, no volem una bolcada electoral ni res per l'estil (i menys ací en València, on la zombificada majoria té molt clar que el que necessitem són esdeveniments esportius i populisme d'escaparata). No és campanya electoral, encara que, per dates haja coincidit. Això està per damunt. Es tracta de solucionar els evidents problemes d'un sistema que ens afecta a tots, per tal que siga més just i democràtic. Ja n'hi ha hagut prou partitocràcia, és l'hora que el poble recupere la veu i la sobirania.
No ho passes, uneix-te.
MEOW
SPAMalot! per Felino

Fa uns mesos em van convidar al musical SPAMalot, el musical dels Monty Python (gràcies Nera) i, com sé que no sóc l'únic aficionat als Python i/o als musicals que freqüenta per ací, he decidit compartir l'experiència.
Per posar-vos en antecedents, SPAMalot és un musical co-escrit per l'ex-component dels Monty Python Eric Idle. Aquesta co-oficialitat li afegeix un interès addicional que no tindria una autoria apòcrifa. La producció ha tingut gran èxit a Broadway, amb diversos premis Tony i gran afluència de públic. Per això, ha seguit el camí d'altres obres d'èxit que s'han adaptat a altres idiomes amb major o menor encert. Els encarregats d'aquesta adaptació a la llengua de Cervantes han estat Tricicle i, cal dir-ho, han fet un bon treball.
El cas és que vaig assistir a una de les darreres representacions que feren a Madrid. La primera impressió al hall del teatre Lope de Vega de la Gran Vía madrilenya, va ser molt bona. El cartell que il·lustra aquesta entrada i la decoració amb temàtica medieval deixava intuir una bona producció. Un cop s'alçava el teló, ja no et quedava cap dubte: més de vint actors, varietat de decorats i atrezzo, efectes de llum i só, projeccions... La trama segueix l'argument de la pel·lícula, recreant les millors escenes (inclús la baralla amb el cavaller negre) i afegint més cançons (és un musical). Però, com cal esperar de qualsevol muntatge dels Python, tot i estar basat en la pel·lícula, l'argument pren vida pròpia a poc a poc, reescrivint escenes i personatges, i evolucionant de forma sorprenent. Des del punt de vista artístic, cal afegir que la selecció d'actors ha estat molt encertada, amb un genial Fernando Gil (que ja havia interpretat el paper de John Cleese en Los mejores sketches de Monty Python), Jordi Bosch com el Rei Artur i l'espectacular paper femení de la dama del lago (sí, una dona de veritat) de la mà de la valenciana Lorena Caldero.
Però, el que més em va agradar és que, tot i la traducció/adaptació a l'espanyol, manté l'essència dels Python. Quan acaba, es té la impressió d'haver assistit a una obra dels Monty Python. I això sí és realment gran.
MEOW
PS: Si voleu saber un poc més de la relació entre els Monty Python i l'SPAM, seguiu aquest enllaç.
Paquidermo en el salón per Felino
Són moltes les cançons que s'han presentat a Eurovisió 2009, unes més frikis que altres, però cap tan torbadora com Paquidermo en el Salón de El Hombre Negro. Ningú sap qui s'amaga darrere d'aquest misteriós pseudònim, però jo ja porte una temporada que no em lleve la cançoneta del cap. Tant és així que li he fet un videoclip emprant un fragment malaltís de El Sentido de La Vida a què em recordava la cançó, supose perquè també m'ha generat sempre eixa estranya sensació de por i risa al mateix temps. Espere que vos agrade.
MEOW
Descobrint a Otto per Felino
Davant l'esperpèntica situació que s'està donant davant la massacre israeliana en la Franja de Gaza, amb el beneplàcit d'alguns i la immovilitat d'altres, és inevitable no pensar que els actuals botxins fa un poc més de mig segle eren les víctimes. Així, en les múltiples concentracions de protesta davant la situació, s'han vist moltes banderes israelianes capciosament modificades per denunciar la situació. Ací teniu un exemple; ací i ací d'altres.
Aprofitant l'aparició d'aquesta simbologia, en aquest blog fan referència a Otto, un personatge de La Vida de Brian que va ser eliminat del muntatge final. Otto, el jueu nazi, és el capità de l'esquadró suïcida. Sí, eixe que apareix al final i que ningú comprenia ben bé d'on eixia. Així, en una sèrie d'escenes de la pel·lícula, Otto apareix amb la seua tropa cercant el "líder que alliberarà a Israel de tots els no jueus". Sembla que en noves edicions en DVD de la pel·lícula dels Python han afegit les escenes com extres, però gràcies a Youtube ens podem fer una idea de la idiosincràsia del personatge.
Les causes de l'eliminació d'aquestes escenes no estan del tot clares. La pel·lícula va estar prohibida en alguns països per blasfema i no crec que això preocupara molt als seua autors, fins i tot promocionava la producció. Però no és difícil fer-se la idea que l'any 1979 un personatge d'aquestes característiques podia generar més que polèmica. Trenta anys després, el problema és que Otto no siga un personatge de ficció.
MEOW


