La web felina El Bloc de l'opinió felina

11nov./106

La incertesa de Deckart per Felino

La pregunta definitiva per desemmascarar replicants

En la pel·lícula Blade Runner de 1982, el protagonista, Rick Deckard, era un policia especialista en la detecció i eliminació de replicants, una espècie de clons sintètics dels humans que s'han rebel·lat contra els seus creadors. Com que l'aspecte d'un replicant és indistingible del d'un humà, els sospitosos són sotmesos a un interrogatori en el que han de respondre a unes preguntes que ni els exàmens d'oposició per a l'administració local. Després d'haver vist vàries voltes la pel·lícula, encara em pregunte si jo mateix superaria el test.

El cas és que m'ha vingut al cap aquesta pel·lícula després d'escoltar parlar de Suzette, el (la?) robot que ha fet creure a una sèrie d'experts que és humà en el món real. Aquest bot de xat (un programa que simula un usuari en un xat), ha respost a les preguntes plantejades pel jurat de forma que no han pogut discernir si el que estava a l'altre costat de l'ordinador era humà o una màquina. Els creadors estan tan segurs de Suzette que animen als internautes a posar a prova la seua creació a través d'una web. Sí, podeu fer-li preguntes al robot, és paregut a telefonar al servei d'atenció al client de la vostra companyia telefònica, sols que en aquest cas es tracta d'un robot que sembla humà i no a la inversa.

Ja ho sé, encara queda molt per a que els cyborgs facen la faena dels humans, com plantejava el clàssic de Ridley Scott (de moment sols hi han casos experimentals, com Jordi Hurtado), però aquesta notícia obri un món de possibilitats un poc preocupants. Si el món de les falses identitats en Internet ja ha donat més d'una sorpresa a algú (i han omplit molts Diaris de Patrícia), ara amb la irrupció de les inesgotables màquines, la cosa ja pren altres dimensions. Quina pregunta li fas al típic contacte desconegut del messenger, ja no per esbrinar la seua identitat, sinó per confirmar la seua humanitat?

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Internet 6 Comentaris
14set./103

Swayze Dancing per Nera

Fa poc, la telecomèdia Cómo conocí a vuestra madre em va fer recordar la contundent frase final de la pel·lícula Dirty Dancing: "No permitiré que nadie te arrincone". Aquestes rotundes paraules, pronunciades pel ballarí Johnny Castle (Patrick Swayze) i dirigides a l'adolescent i idealista enamorada Baby (Jennifer Grey), precedien l'espectacular ball final.

Per a aquells agnòstics del cinema dels 80 que no han tingut el plaer de veure aquest clàssic de l'època, explicaré breument l'argument: Baby, una prometedora jove a les portes de la universitat, arriba a un complexe d'estiueig amb la seua família. Allí, coneixerà Johnny Castle, un atractiu professor de ball amb molta vida a les seues esquenes. Per circumstàncies totalment inesperades, Johnny ha d'ensenyar Baby a ballar en temps rècord perquè puga ser la seua parella en les distintes exhibicions que tindran lloc durant l'estiu. Lògicament, els dos protagonistes s'enamoraran i hauran de lluitar contra l'oposició de la família de la xica. Aquesta previsible, però emocionant, història d'amor, digna d'un Shakespeare de "La Movida", va trasbalsar el meu món quan, a principis dels 90, vaig llogar la cinta a un videoclub. Vaig veure la pel·lícula una vegada i una altra, vaig intentar aprendre els passos de ball i, com a bona i ingènua pre-adolescent, vaig començar a somiar cada nit amb un rebel ballarí que apareixeria i faria tremolar la meua vida. Si li havia passat a Baby, per què no podia passar-me a mi? Gràcies a la tecnologia VHS, vaig poder gravar la pel·lícula quan la van passar per televisió i vaig tindre especial cura en treure la pestanyeta de la cinta, per evitar així que algun despistat esborrara aquella obra mestra per error.

No obstant, el veritable descobriment estava encara per arribar. Al mateix videoclub on havia llogat Dirty Dancing, vaig trobar un títol molt suggerent: Swayze Dancing. El meu cor va començar a bategar amb més força. Seria aquella pel·lícula l'esperada segona part de Dirty Dancing? Per fi anava a saber si Johnny Castle i Baby havien aconseguit casar-se i tindre fills! Òbviament, vaig llogar aquella troballa cinematogràfica i vaig córrer cap a casa amb el cor en un puny. En engegar el vídeo, vaig descobrir que, allò que m'havia imaginat com la resposta a les meues pregàries, no era més que una barreja de fals documental i reality show.

La pel·lícula mostrava un grup de joves que es presentaven a l'escola de dansa de la coreògrafa Patsy Swayze, mare de Patrick Swayze, disposats a que el protagonista de Dirty Dancing els ensenyera alguns passos dels que mostrava a la pel·lícula, ja que tenien una competició de ball poques setmanes després. Les classes de ball impartides per Patrick Swayze i sa mare omplien 57 minuts de metratge i, com no, culminaven amb la victòria dels seus superdotats alumnes a la competició de dansa.

El record d'aquesta pel·lícula va romandre adormit a la meua memòria, fins que l'anècdota de "No dejaré que nadie te arrincone" (de l'anglés "Nobody puts Baby in a corner") em va fer tornar a pensar en la influència que havia tingut en mi Dirty Dancing. Al principi, vaig dubtar de l'existència de Swayze Dancing. Potser, sols es tractava d'una transformació onírica d'una fosca part de la meua vida. Una senzilla recerca a Internet em va confirmar, no només que Swayze Dancing existeix, sino que, a més, té un 7 en la imdb (més que Dirty Dancing, que sols té un 6,2!). Estarem davant d'una pel·lícula de culte per a víctimes acabades del fenomen fan de Dirty Dancing?!

Més coses curioses: La pel·lícula es va rodar el 1988, un any més tard que Dirty Dancing. A banda de Patrick Swayze i sa mare, també apareixen al film Lisa Swayze, la dona de l'actor, i Bambi Swayze, germana adoptiva coreana de Patrick, que és l'única del clan Swayze que no s'interpreta a ella mateixa, sinó que es mostra com una de les joves ballarines amateurs. Malauradament, no he pogut trobar la pel·lícula a Internet. Només us poc oferir els crèdits inicials i els primers segons d'acció, però em sembla que amb això ja us podreu fer una idea...

Com ja sabreu, l'any 2004 van estrenar la segona part de Dirty Dancing, amb el títol Dirty Dancing: Havana Nights. No us preocupeu, no vaig a castigar-vos amb una sinopsi d'aquesta pel·lícula, principalment perquè no l'he vista. Ja adulta i cansada d'esperar un Johnny Castle que no arribà mai, vaig decidir que no em deixaria tornar a enganyar.

Publicat per NeraEtiquetat com: , , , , , Axivat en: Cinema 3 Comentaris
6set./103

Els canosos per Felino


Amb l'arribada de l'estiu les produccions cinematogràfiques arriben a cotes insuperables de mediocritat: amb la calor no és difícil convèncer la gent perquè es clave en una nevera en forma de sala de projeccions. Aquest any, una de tantes que s'han estrenat és la nova proposta d'acció de Sylvester Stallone (Sly per als amics, responent al reporter de la Costera TV) Los Mercenarios. Aquesta pel·lícula pretén fer realitat el somni de tot xiquet que va créixer en la dècada dels vuitanta: ajuntar a totes les estrel·les del gloriós cinema d'acció d'aleshores (*). Això si, el somni arriba 30 anys tard...

Ara bé, estaria bé que feren quelcom similar amb el cinema de comèdia d'aquella època. Aleshores ja es van fer alguns experiments (Los tres amigos, Cazafantasmas...) però ja toca ajuntar-los a tots per a la comèdia definitiva. Així, adoptant el malnom amb que designem a aquella colla per ací, he batejat la pel·lícula com Els canosos i ací teniu la meua proposta de càsting. Penseu que falta o sobra algú? Aniríeu a veure-la al cine? Jo no.

MEOW

(*) Bo, quasi totes; es troben a faltar actors de la talla de Van Damme (que ara vol reconduir la seua carrera), Steven Seagal (sembla que no ha participat perquè un dels productors li devia diners), Swatzenegger (ara polític, encara que s'ha reservat un cameo) o Chuck Norris (que ha passat a altres nivells d'existència suprahumana).

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Cinema 3 Comentaris
22jul./100

Cinema d’estiu 2010 per Felino


Com cada any s'ha publicat el programa de la Filmoteca d'Estiu 2010, el cinema a l'aire lliure que té lloc als Jardins del Túria, front al Palau, en les nits d'estiu valencianes. Enguany ens proposen dos cicles: d'una banda, un dedicat a la figura de Woody Allen amb algunes de les seus pel·lícules més conegudes. L'espectador podrà veure (o més bé revisar) títols com Annie Hall, Manhattan o Todos dicen I Love You. D'altra banda, el tradicional cicle dedicat a pel·lícules que han estat d'estrena durant el present any, on es projectaran títols tan interessants com La cinta blanca, Celda 211 o Up in the air, entre d'altres.

Les projeccions seran des del divendres 30 de juliol fins el 28 d'agost (enguany acaba abans, no agafa cap dia de setembre) i el preu de la entrada 3€. Podeu consultar la programació més en detall en la web oficial de la filmoteca.

I per aquells que no vulguen esperar a final de mes per veure cinema a l'aire lliure, una altra proposta interessant per a la segona quinzena de juliol: Les nits de cinema del claustre de la Nau 2010. Aquest conjunt de projeccions amb presentació i posterior debat en el claustre de l'emblemàtic edifici de la universitat, contarà també amb dos cicles. El primer dedicat a la naturalesa, amb títols tan dispars com Tarzan y su compañera i Las Hurdes, tierra sin pan. L'altre cicle està dedicat (ho endevineu?) a la figura de Woody Allen, on es veuran més pel·lícules del prolífic director. En aquest cas, l'entrada serà lliure (amb aforament limitat!). Podeu consultar més informació sobre el programa a la web oficial.

Arribades aquestes dates, on el calor sufocant de les nits fa difícil conciliar la son, el cinema a l'aire lliure és més que un entreteniment; forma part de l'estiu.

MEOW

21set./091

Guia de supervivència zombi per Felino

emergenciaM'ha cridat molt l'atenció el cartell (cliqueu sobre la imatge per ampliar) amb les instruccions a seguir en cas de pandèmia zombi. Ho he trobat al blog de Jaume Balagueró i forma part de la campanya promocional per a l'imminent estrena de [Rec] 2. Sí, ja està ací la segona part d'una de les produccions més internacionals que ha parit el cinema espanyol... amb zombis. No us penseu, encara que no ho semble, el cinema ibèric té una gloriosa història en el gènere dels morts que tornen de la tomba.

Aquest cartell és un exemple més de que el cine de morts vivents és més que un subgènere, és un estil de vida, un fenomen. Mireu sinó les diades de l'orgull zombi. Amb aquest panorama, no sorprén la proliferació d'associacions com la Federal Vampire and Zombie Agency per a l'estudi del Fenòmen Zombi arreu del Món RealTM. Ningú imaginava que aquella pel·lícula mig amateur d'un jove anomenat George Romero generaria tanta escola, inclús més de 40 anys després de la seua estrena. Ara per ara, el gènere zombi sembla que no està disposat a morir. Evidentment.

Això ha donat peu a tota una sèrie de produccions més enllà del seté art. Però, independentmentment de les propostes literàries,musicals o cinematogràfiques amb zombis, em vull centrar en els aspectes no artístics de la Cultura Zombi. En concret, en els diferents elements que es poden adquirir a la xarxa per sobreviure a l'atac d'una horda de cadàvers famolencs. Oblideu-vos dels consells de Bear Grylls, si voleu saber com fer front a una d'eixes nits dels morts vivents, seguiu llegint. Continuar llegint Guia de supervivència zombi

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Hobbits Continuar llegint