La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

La generació de Casimiro

Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.

A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita",  acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).
Continuar llegint La generació de Casimiro