La web felina El Bloc de l'opinió felina

19set./121

Holmes & Watson: Valencia Days per Felino

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
4gen./120

Gürtel: The movie per Felino


L'espectacle que s'està formant al voltant del famós judici dels trages és de pel·lícula. És com en eixes produccions inspirades en la novel·la policíaca: Qui va pagar els trages del President? Sembla que estem esperant amb impaciència l'escena del dit acusador, en el que el detectiu de torn (en aquest cas el jutge, interpretat per Àngela Lansbury), per fí descobrisca quí, com i quan va pagar eixos trages. Va ser el Bigotes amb un xec sense fons? Va ser Correa per Pay Pal? L'escorta amb un bitllet de 200€ que, casualment, portava a la butxaca? O la dona del Molt Honorable amb els diners de la caixa de la seua farmàcia? Gürtel: The movie, una pel·lícula amb una trama plena de girs i -segur- amb un final inesperat.

MEOW

PS: En altres webs, fins i tot han fet un càsting.

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies Fes un comentari
26gen./101

Breu història del PP valencià per Felino


Sota aquesta capçalera s'amaga un encertat resum visual de la política valenciana dels darrers 20 anys. És un treball del dibuixant valencià Lalo Kubala pel número 1685 de la revista d'humor El Jueves. Es va publicar en setembre de 2009, quan la trama Gürtel estava de moda, però no deixa de ser un interessant document on es recopilen algunes de les claus d'aquesta, cada cop més esperpèntica, història.

Cliqueu per descarregar el document sencer (PDF, 2MB).

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , , Axivat en: Hobbits 1 Comentari
5nov./093

Marques i noms (des)afortunats per Felino

pic32759

Avui he rebut un mail amb l'assumpte "Tinc a Camps a la nevera" i una foto adjunta. Al principi la cosa sona a magnicidi i antropofàgia, i damunt documentat fotogràficament. Entre preocupant i irresistible. En obrir el missatge he descobert que, en realitat, es tractava d'una simpàtica fotografia de l'interior d'una nevera amb un pot de President en el que es pot llegir l'eslogan: Fàcil d'untar. Molt enginyós, sobre tot en la que està caiguent últimament.

Ara bé, el tema dels noms de productes, marques comercials o botigues divertits o amb segones lectures han omplit pàgines i pàgines d'Internet. Alguns són realment graciosos, d'altres arriben a un nivell de whathefuckisme que ratlla l'absurd. Jo alguna volta en la meua vida quotidiana (és a dir, eixa que tinc fora de Second Life) m'he trobat amb algun d'aquests (des)afortunats noms per a una botiga, establiment o producte comercial. I també tinc fotos! Continuar llegint Marques i noms (des)afortunats

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , , Axivat en: Fotos Continuar llegint
31jul./0912

Caterva Xou per Felino


Ja fèia temps que volia dedicar una entrada per promocionar les produccions de Caterva Xou. Aquestes peces d'humor absurd combinen de forma magistral l'humor valencianot, la (su)realitat social i política de la nostra terra, autoparòdia, cultureta pop i, perquè no, una bona dosi de pocavergonya. Referents? Una quants. Des dels esquetxs més tunants de Muchachada Nui als monòlegs de Xavi Castillo, passant, evidentment, pels cassetes de gasolinera de Don Pio. En definitiva, un ens inclassificable que aconsegueix el seu objectiu: la riallada. Entre les seues creacions podem trobar paròdies de programes de televisió com el mític Show de Joan Monleón o aquella cosa anomenada Deportes con Julio Insa (aka DJ Insa), testimonis de personatges de la talla de Jony Ciclos o l'espectacular classe d'Educació para la Valenciania del Frofessor Ferlo.

L'emissió del "programa" es pot seguir a través de la seua web. De moment, per fer boca, vos enllace un poc de publicitat de la bona: La Mafia en Casa presenta el Furbi Camps. Un altre!

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Internet 12 Comentaris