Màxim rival
La campanya electoral per a les eleccions al Parlament Europeu es troba ja en la recta final. Novament, a més de les tradicionals desqualificacions personals, insults i la inacabable sèrie de declaracions del tipus “i tu més”, podem trobar tota una sèrie de produccions multimèdia orientades a eixe nou camp de batalla: La web. Un bon exemple són els vídeos que es pengen als servidors de compartició multimèdia més coneguts, i els virals, com és el cas dels curts de Oreja Mayor. Qualsevol cosa llevat de propostes per al Parlament Europeu. Coses del bipartidisme: Ja no es tracta de vendre les pròpies propostes polítiques, sinó de desprestigiar l'altre perquè l'electorat vote al teu favor. Un bon exemple d'aquesta lluita entre el bé i el mal són els cartells amb que el PSOE ha empaperat mitja ciutat. Amb dues franges de colors separen el missatge en dues parts, la part que volen que els represente a ells (fons roig) i la que volen que represente el partit rival (fons blau), tot això separat per un cridaner “VS” que fa una clara al·lusió als videojocs de lluita que marcaren tota una generació, com l'Street Fighter. Ara més que mai la campanya ha esdevingut una lluita de barriada.
Aquesta rivalitat recorda un poc al famós pique entre Pepsi i Coca-Cola, i no sols perquè també l'una tinga el logotip blau i l'altra roig. La història d'aquestes dues companyies es remunta a fa molt de temps, però representa la lluita pel lideratge de vendes en les begudes amb gas de cola. Tots recordem els anuncis en què les dues companyies desprestigiaven l'altra mitjançant publicitat comparativa (en una estratègia que està considerada de competència deslleial entre el gremi de publicistes). Afortunadament, encara n'hi ha gent que no es deixa enganyar per eixos eslògans tan suggerents al temps de buits de contingut i prefereix la cola Hacendado, pel seu sabor únic i per econòmica. És més, recorde que hi havia una llegenda urbana que afirmava que en el fons, les dues marques pertanyien a la mateixa empresa, però mantenien els noms per no perdre la quota de mercat. Com he dit, recorda molt al bipartidisme que triomfa a les urnes espanyoles.
MEOW
Personatges mítics, desmitificats
Això de treure velles glòries del cine, la televisió i els esports als anuncis està de moda. Sembla que, al tractar-se de personatges retirats, o si més no, que ja no gaudeixen de l'èxit i la fama que en algun moment de la seua vida van tenir, són econòmics de contractar, al temps que connecten fàcilment amb determinats sectors de l'audiència en haver tingut un passat gloriós. Generalment, aquests anuncis es basen en parodiar al personatge, reprenent les seues vestimentes, moviments o frases. Supose que s'ha d'estar molt necessitat per accedir a una proposta d'aquest tipus, o si més no, s'ha de tenir un gran sentit de l'humor, no sé. En certa manera recorden un poc a eixos actors clàssics de Hollywood que van acabar repetint les fórmules dels personatges que els havien fet més famosos en produccions d'humor de dubtosa qualitat. Quin horror!
El cas és que he decidit fer un recorregut pels anuncis recents d'aquest tipus que m'han vingut al cap, els he buscat i comentat breument en un llistat. Si voleu saber quins personatges mítics ha desmitificat la publicitat, continueu llegint.
Marca blanca
El conjunt d'estratègies i promocions per conquerir el món perpetrat per Mercadona del que ja hem parlat en alguna ocasió, està començant a obtenir resultats. Els productes Hacendado causen furor allà on van i les marques denominades "de tota la vida" (encara que la majoria de marques blanques també són de tota la vida), comencen a notar seriosament els efectes de les noves tendències del consumidor. Cada cop hi ha menys marge de beneficis per fer campanyes promocionals massives en les que intentar convèncer que un determinat producte és molt millor que els demés i per això és més car, i clar, en el prestatge del supermercat estan venuts... O més bé tot el contrari.
Tan greu és la situació, que diverses cadenes de televisió, entitats que viuen bàsicament d'ingressos publicitaris i de timar a la gent amb missatges de mòvil, han començat una curiosa campanya a favor de les marques. Amb anuncis senzills, però contundents en el missatge, intenten concienciar a l'espectador de la importància de l'etiqueta. Alguns amb una gran càrrega metafòrica, altres més directes a l'hora de dir les coses pel seu nom, inclús alguns arriben a donar por presentant un missatge un poc desproporcionat que recorda un poc al 1984 d'Orwell, però, això sí, tots coincideixen en parlar de la marca com un concepte general. Anuncis genèrics per promocionar la compra de productes no genèrics. No deixa de cridar l'atenció.
MEOW
Partits rarets
I parlant de política friki, m'ha vingut al cap un partit que es va presentar a les eleccions fa molt de temps, la propaganda electoral del qual, quedarà per sempre a la meua memòria. Es tracta del Partido de la Ley Natural (PLN), es va presentar a les Eleccions Generals l'any 2000 i va obtindre més de 17000 vots. En la seua campanya, presentaven propostes tan interessants com terminar amb el 50% de les malalties en dos anys i tenir la solució -testada científicament- a la delinqüència i el terrorisme. Tot això demostrat amb unes interessant gràfiques fotocopiades que tenien la poca vergonya de mostrar. Totes aquestes gestions, segons afirmaven, reduïrien dràsticament els impostos i l'atur, i així és podrien construir inquietants estructures faraòniques, com la que es mostra al minut 1:06. Supose que serà un lloc perquè visquen els experts en tecnologies de meditació transcendentals i vol iòguic (m'encanta aquest concepte), que segons 42 estudis científics, han de governar el país. Impressionant.
Però aquest no és l'únic partit absurd que s'ha presentat a unes generals. Ni molt menys. En aquest blog han fet una selecció dels 20 partits polítics més absurds de la història de la democràcia, basant-se en les dades del Ministeri d'Interior. Com podeu vore, n'hi ha un bon grapat de propostes extravagants. Coneixeu alguna més?
MEOW
Anit viu
-
La cinta blanca (2009)
2010-03-13 19:47
per FelinoA principi del segle XX una sèrie de misteriosos esdeveniments pertorben la vida en una xicoteta societat rural al nord d'Alemanya marcada per unes fèrries normes morals i religioses. Michael Haneke de nou aconsegueix captivar l'espectador amb un relat sobre les misèries de la raça humana. Excel·lent direcció tècnica i artística. Cine en estat pur que convida a la reflexió sense renunciar a l'entreteniment.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
