Comentaris a: Poltergeist: una saga maleïda. http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/ Cat Chow o Whiskas? Millor menjar per a gats Hacendado Thu, 08 Jan 2009 11:38:52 +0000 http://wordpress.org/?v=2.6.3 Per: Felino http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-2744 Felino Fri, 11 Jul 2008 08:33:21 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-2744 Home, és de veres que el tema del pare no torna a eixir... Igual és algo que s'ha perdut amb la traducció. Si fós així la pel·lícula tindria més sentit; el ninot enganya al xiquet perquè vaja a buscar-lo. No obstant, això no explicaria d'on venen els superpoders. Home, és de veres que el tema del pare no torna a eixir… Igual és algo que s’ha perdut amb la traducció. Si fós així la pel·lícula tindria més sentit; el ninot enganya al xiquet perquè vaja a buscar-lo. No obstant, això no explicaria d’on venen els superpoders.

]]> Per: Stevie http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-2743 Stevie Thu, 10 Jul 2008 16:43:06 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-2743 <strong>El Secreto de Joey</strong> (1985) és una peli que cal veure per saber com no s'ha de fer una peli, i el pitjor és que tenien diners, o siga que no era falta de recursos, sinó d'imaginació. Per això al·lucine com la majoria de la gent pensa que és genial i que després Roland Emmerich ha empitjorat. En un <a href="http://rafaelp.blogspot.com/2006/12/el-secreto-de-joey.html" rel="nofollow">blog</a> m'he assabentat que el director del <strong>secreto de los fantasmas</strong> (aquella peli que em regalares en un concurs i que volia jo reveure). El cas és que lo del ninot d'anit em recordava mogolló a eixa peli, però pensava que seria casualitat, però res de casualitat sí és que el director de les dues és el mateix. Ja és que inclús s'autoplagia. <br> I el que no entenc de les sinòpsis que he llegit és que en totes posa que el crio no parla per telèfon amb son pare mort, sinó amb el nino!!! això apareix en la peli?!!! per a mi que s'ho han inventat. El Secreto de Joey (1985) és una peli que cal veure per saber com no s’ha de fer una peli, i el pitjor és que tenien diners, o siga que no era falta de recursos, sinó d’imaginació. Per això al·lucine com la majoria de la gent pensa que és genial i que després Roland Emmerich ha empitjorat. En un blog m’he assabentat que el director del secreto de los fantasmas (aquella peli que em regalares en un concurs i que volia jo reveure). El cas és que lo del ninot d’anit em recordava mogolló a eixa peli, però pensava que seria casualitat, però res de casualitat sí és que el director de les dues és el mateix. Ja és que inclús s’autoplagia.

I el que no entenc de les sinòpsis que he llegit és que en totes posa que el crio no parla per telèfon amb son pare mort, sinó amb el nino!!! això apareix en la peli?!!! per a mi que s’ho han inventat.

]]> Per: Felino http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-2742 Felino Thu, 10 Jul 2008 15:44:49 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-2742 <strong>El Secreto de Joey</strong> és molt més completa... És com vore totes les pel·lícules fanta-horror amb xiquets dels vuitanta juntes. El Secreto de Joey és molt més completa… És com vore totes les pel·lícules fanta-horror amb xiquets dels vuitanta juntes.

]]> Per: Felino http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-64 Felino Mon, 12 Jun 2006 18:23:30 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-64 L'adolescència és una etapa dura... i imprevisible! L’adolescència és una etapa dura… i imprevisible!

]]> Per: Stevie http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-63 Stevie Mon, 12 Jun 2006 18:21:42 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-63 Mira si es nota la mà d’<strong>Spielberg</strong> en la primera, que no tan sols és el guionista, autor de la història i director a l'hombra, sinó el montador (rarament ho ha fet). <strong> La segona</strong> és inferior a la primera, però al meu parer (i al dels votants de la imdb, la diferència de nota és abismal) clarament superior a <strong>la tercera</strong> (que això sí, és la més terrorífica). <strong>La xiqueta</strong> té major protagonisme en cada nova peli: en la primera quasi no apareix perquè està segrestada la major part de la peli, en la segona cobra protagonisme i en la tercera és la reina indiscutible (mai abans havia tingut tant de diàleg) i només decau cap al final quan l'hagueren de substituir. Quin futur hauria tingut? Hauria sigut guapa o hauria tingut una cara irreal, de nina com tenia de menuda? mai ho sabrem, però jo crec que tenia qualitats per haver aplegat molt lluny, eixa és la incògnita que ens quedarà. Mira si es nota la mà d’Spielberg en la primera, que no tan sols és el guionista, autor de la història i director a l’hombra, sinó el montador (rarament ho ha fet).

La segona és inferior a la primera, però al meu parer (i al dels votants de la imdb, la diferència de nota és abismal) clarament superior a la tercera (que això sí, és la més terrorífica). La xiqueta té major protagonisme en cada nova peli: en la primera quasi no apareix perquè està segrestada la major part de la peli, en la segona cobra protagonisme i en la tercera és la reina indiscutible (mai abans havia tingut tant de diàleg) i només decau cap al final quan l’hagueren de substituir.

Quin futur hauria tingut? Hauria sigut guapa o hauria tingut una cara irreal, de nina com tenia de menuda? mai ho sabrem, però jo crec que tenia qualitats per haver aplegat molt lluny, eixa és la incògnita que ens quedarà.

]]> Per: Felino http://www.webfelina.org/poltergeist-una-saga-maleida/#comment-62 Felino Mon, 12 Jun 2006 17:55:34 +0000 http://harp0.ods.org/~webfelina/?p=435#comment-62 És molt interessant Stevie; de veres que la saga té una fosca història al darrere que va més enllà que simples llegendes urbanes, de les que tots havíem sentit parlar. Ja fa temps que vaig vore la trilogia: La primera la recorde com la millor, una pel·lícula de por ben feta (es nota la mà d'Spielberg des del principi a la fi, no pas la de Hoper). L'escena del Payaso és d'antologia, i la de la xiqueta davant la tele ja forma part indiscutible de la iconografía del cinema de terror (a l'altura de la màscara de Jason de Viernes 13 i la serra mecànica de Leatherface de La masacre de Texas, també de l'època). Sobre la segona, recorde ben poc, ja que sols l'he vista una vegada, ara bé, em va semblar prou avorrida i molt pretenciosa. Supose que tampoc seria un èxit de taquilla, ja que la tercera entrega va agafar una direcció ben diferent, molt més a prop de les sagues de terror tant de moda en eixa època. No és casualitat que aquesta cedisca el protagonisme més a un grup d'adolescents que als xiquets, ja que són els adolescents els que plenaven (i encara ho fan) les sales per vore aquest tipus de seqüeles. Com dic, la tercera part ja és molt típica, però això no lleva el fet que tinga alguns bons moments, a destacar uns bons jocs d'espills. Sobre el futur professional de la xiqueta, mai se sap, són tants els actors juvenils que es queden en això o es transformen en Maculays qualsevols; llevat comptades excepcions triomfen com actors madurs. És molt interessant Stevie; de veres que la saga té una fosca història al darrere que va més enllà que simples llegendes urbanes, de les que tots havíem sentit parlar.

Ja fa temps que vaig vore la trilogia: La primera la recorde com la millor, una pel·lícula de por ben feta (es nota la mà d’Spielberg des del principi a la fi, no pas la de Hoper). L’escena del Payaso és d’antologia, i la de la xiqueta davant la tele ja forma part indiscutible de la iconografía del cinema de terror (a l’altura de la màscara de Jason de Viernes 13 i la serra mecànica de Leatherface de La masacre de Texas, també de l’època).

Sobre la segona, recorde ben poc, ja que sols l’he vista una vegada, ara bé, em va semblar prou avorrida i molt pretenciosa. Supose que tampoc seria un èxit de taquilla, ja que la tercera entrega va agafar una direcció ben diferent, molt més a prop de les sagues de terror tant de moda en eixa època. No és casualitat que aquesta cedisca el protagonisme més a un grup d’adolescents que als xiquets, ja que són els adolescents els que plenaven (i encara ho fan) les sales per vore aquest tipus de seqüeles. Com dic, la tercera part ja és molt típica, però això no lleva el fet que tinga alguns bons moments, a destacar uns bons jocs d’espills.

Sobre el futur professional de la xiqueta, mai se sap, són tants els actors juvenils que es queden en això o es transformen en Maculays qualsevols; llevat comptades excepcions triomfen com actors madurs.

]]>