Peppermint Frappé
Avui toca reivindicar el cinema espanyol d'autor. L'any 1967 Carlos Saura va dirigir Peppermint Frappé, una d'eixes pel·lícules mig oblidades que val la pena recuperar. El mateix es pot aplicar al seu protagonista, un José Luis López Vázquez, actor encasillat als papers de Cine de Barrio, però que en pel·lícules com aquesta, demostra que també és capaç d'interpretar personatges obscurs.
La pel·lícula presenta a Julián (José Luis López Vázquez) un metge reprimit i fetichista que es retroba amb el seu millor amic d'infantesa després de molts anys. També coneix la seua dona (Geraldine Chaplin), una rubia despampanant i desinhibida, de la que Julián s'enamora a primera vista. Aquesta atracció l'obsessiona fins al punt que intenta transformar a la seua infermera, una tímida xica de províncies, en una doble de la dona del seu amic. Això desencadena un triangle amorós malaltís, que entre copa i copa de Peppermint frappé, s'encamina a inevitablement a la tragèdia.
El guió de la pel·lícula, de la mà de Rafael Azcona, és ric en diàlegs i els personatges estan magistralment interpretats. La direcció coordina correctament tots els elements per aconseguir el ritme adequat per a la narració en una història atrevida per a l'època en que va ser contada. També destaca la banda sonora, amb la cançó Get On Your Knees dels Canarios (la banda de Teddy Bautista, cantant que passarà a la història per la seua labor en la recaptació d'impostos revolucionaris).
Li pose un 7 sobre 10. Una pel·lícula notable d'un gran director.
MEOW
Altres entrades
Trackbacks are disabled.


març 10th, 2007 - 12:04
Geraldine Chaplin una rubia despampanant i desinhibida? Caram! Mai ho haguera dit. Com ara la veiem fent d’abuela… Sembla interessant la peli.
març 10th, 2007 - 13:48
Home, parlem de l’any 67. L’actriu ha col·laborat en múltiples ocasions amb Saura, i sí, amb el temps ha anat convertint-se en eixa abuela a la que estem acostumats
març 10th, 2007 - 15:12
És que em sembla que eren parella, no?
març 10th, 2007 - 16:02
Sí, així és.
Altra dada curiosa és que la pel·lícula està dedicada a Luis Buñuel. Pel que es veu, Saura era el director favorit de Buñuel.
març 15th, 2007 - 20:35
Pel que contes ha d’estar molt bé. M’agradaria veure-la. L’argument recorda a Buñuel; per això li la dedicaria, supose.