La web felina El Bloc de l'opinió felina

24ag./151

Sèries estivals IV: Hello Ladies per Felino

Prepareu el comandament a distància que ací ve una altra sèrie curteta i fresqueta per a les interminables vesprades d'estiu. Estic parlant de Hello Ladies de Steven Merchant.

Pagafantas nivell 99

Pagafantes nivell 99

Aquesta sèrie conta la història de Stuart (Steven Merchant), un informàtic de Beverly Hills, obsessionat per tindre una cita amb alguna de les espectaculars aspirants a actrius que poblen la ciutat de Los Angeles. En les seues (patètiques) aventures l'acompanyaran, Wade, el seu millor amic, que acaba d'eixir d'un divorci i vol experimentar de nou la vida de solter (tot i que no puga evitar arrepentir-se a la primera de canvi i posar-se a parlar del seu matrimoni) i Jessica, una fracassada aspirant a actriu a la que Stuart li està llogant la seua casa de la piscina. Grans dosis d'humor negre i vergonya aliena són el plat fort d'aquesta sèrie que arrenca riallades de forma contínua.

Hello ladies!

Hello ladies!

És una producció emesa per la HBO en 2013 i sols té una temporada. Us deixe una escena del primer episodi perquè vos feu una idea:

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: TV 1 Comentari
17ag./151

Sèries estivals III: VHS per Felino

Avui toca parlar d'una altra websèrie ideal per a les eternes vesprades d'estiu. Ja sabeu, baixeu les persianes per evitar que entre la calor, engegueu el ventilador a velocitat 3 i dirigiu el flux d'aire sobre l'ordinador que reposa sobre uns taps de botella d'orxata per evitar que es calfe excessivament. Ja ho teniu? Doncs cerqueu en Youtube el canal d'axelcasas perquè anem a parlar de VHS.

Be kind, rewind

Be kind, rewind

Per a mi, aquest ha estat el descobriment de la temporada, encara que ja té alguns anys. Es tracta d'una websèrie protagonitzada pel mateix Axel Casas, propietari d'un videoclub en el que sols lloguen cintes VHS i pel seu "amigacho" estràvic, Ronquete, que el visita per veure pel·lícules i parlar de tot un poc. Els episodis, d'uns 5 minuts de durada, són un deliciós seguit de bogeries, frikades i humor absurd. I tots els episodis finalitzen amb una cançoneta que resumeix els continguts del mateix.

Qué pasa amigacho!

Qué pasa amigacho!

Aquest híbrid impossible entre Qué vida más tristeVideofobia i La hora chanante està produït per El Terrat i compta amb la col·laboració d'algunes cares conegudes de Vaya Semanita i de QVMT. Però no sols això, ja que com en la resta de produccions que es poden trobar al canal de Youtube del seu creador, familiars i amics fan breus aparicions.

En definitiva, una websèrie addictiva per als amants del cine absurd i l'humor d'autor. Vos deixe el primer episodi per obrir boca:

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: TV 1 Comentari
10ag./150

Sèries estivals II: Garth Marenghi’s Darkplace per Felino

Seguim amb les sèries curtetes per gaudir en les caloroses tancades del migdia estival. En estiu, molts canals de televisió aprofiten per reprogramar sèries mítiques dels 80. En aquesta entrada vos recomanaré una sèrie que, no és dels 80, però que hereta la seua estètica d'una forma hilarant. Anem a parlar de Darkplace de Garth Marenghi.

Garth Marenghi presenta, una producció de Garth Marenghi, escrita i dirigida per Garth Marenghi, protagonista Garth Marenghi...

Garth Marenghi presenta, una producció de Garth Marenghi, escrita i dirigida per Garth Marenghi, protagonista Garth Marenghi...

La sèrie té lloc en un hospital on ocorren coses estranyes. Molt estranyes. En eixe sentit, cada episodi supera a l'anterior. No obstant, el Dr. Rick Dagless té els coneixements, el carisma i el coneixement d'ús de les armes (sic) necessari per resoldre qualsevol situació. El Dr. Dagless, evidentment, està interpretat per Garth Marenghi. L'acompanyen el Dr. Lucien, la Dra. Wool i el cap de l'hospital, el divertidíssim Dean Learner.

Metges armats, sols en els 80

Aquesta sèrie de 6 episodis és una creació de Richard Ayoade, el que fa de Moss, el (més) friki de The IT Crowd, també director de la interessant Submarine i que també es reserva un paper important en aquesta sèrie. La sèrie és de l'any 2004 però ens transporta als anys 80, quan tot era possible en televisió i ens presenta una espècie de falsa reposició sobre una sèrie maleïda que, en aquest cas, és comentada pels seus protagonistes. És un híbrid entre el "fet amb els recursos tècnics i argumentals de l'època en que està basada" (com The Artist) i un fals documental. En eixe sentit, l'humor negre (molt negre), induït a partir de l'absurd de l'argument i de les actuacions (i comentaris dels creadors) de la sèrie funciona perfectament. Sí, tot el que fa risa, aparentment, de forma accidental (males actuacions, girs argumentals ridículs, efectes especials lamentables, o inclús, una mosca posant-se en els actors en una escena), en realitat està planificat i ací és on resideix la grandesa d'aquesta sèrie.

Els episodis estan presentats pel propi Garth Marenghi (Matthew Holness), autor, escriptor, actor i director (fictici, és clar) de la sèrie que, introdueix cada episodi amb la lectura d'un fragment d'un exemplar de la seua extensa obra. És genial!

Us deixe amb la primera part del primer episodi perquè vos feu una idea:

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , Axivat en: TV Fes un comentari
3ag./152

Sèries estivals I: David, mi amigo per Felino

Arriba l'estiu i amb ell, la calor. Amb vacances o sense elles, sembla que a l'agost tot, en certa manera, pare. A més, la insuportable calor, sobre tot de cara al migdia, fan de tancar-se en casa la millor opció. És el moment idoni per baixar al garatge, seure en l'hamaca plegable de tela, engegar el ventilador, encendre la televisió. I gaudir de la lamentable desconnexió vacacional amb que les cadenes de televisió ens delecten amb la seua programació entre temporades. O millor, molt millor, aprofitar per veure alguna sèrie o websèrie curteta, una o dues temporades, que es puga completar mentre dure l'estiu. Bona idea, no? Des d'ací, i en una sèrie d'entrades durant el mes d'agost (a mode de desconnexió vacacional) vos anem a recomanar algunes bones candidates.

Comencem per una websèrie anomenada "David, mi amigo". El protagonista de la sèrie és Nacho, un jove sensible i manipulable que vol conèixer a una xica especial. El problema és que busca consell en el seu "millor amic" i mentor, David, una espècie de Torrente que no fa més que clavar en embolics al protagonista. El fil conductor de la sèrie és l'intent de Nacho de seduir a Gemma, una xica amb la que té molt en comú però que, a causa dels desastrosos i interessats consells de David, esdevé una missió impossible.

Nacho i David, amics

Nacho i David, amics

La sèrie funciona molt bé, és divertida i està ben feta. Els personatges, tot i l'exagerat dels seus plantejaments, són propers, així com les situacions que viuen. Humor negre i molta vergonya aliena per passar una bona estona.

Aquesta websèrie elaborada per El Sótano per a Antena 3, consta d'una temporada amb 9 episodis de 10 minuts. Conta amb algunes aparicions estel·lars, sobre tot al darrer episodi. Us deixe amb el primer episodi, per obrir boca:

Más vídeos en Antena3

 

Podeu trobar la resta d'episodis online a la web d'Antena 3:

Enllaç a la web

Salut

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: TV 2 Comentaris
9jul./151

Bones notícies des de València per Felino

Sí, amics felins, després d'anys i anys pregonant allò de l'adéu PP, el canvi, per fi, ha arribat. Recorde que allà per l'any 2007 (fa 8 anys que són quasi com una vida... o dues!) vam fer campanya pel canvi amb una sèrie de vídeos d'animació stop-motion amb clics, criticant la penosa gestió que l'anterior govern feia de RTVV. En l'actualitat, RTVV fa anys que ha anat a negre i recentment ha mort el creador dels clics. El que us dic, dues vides.

No vull entrar a analitzar les causes que han provocat aquest canvi, com sabeu, no és aquest un espai per l'anàlisi política; Per això ja estan les tertúlies de 13TV, el Punto Pelota i el A tu bola. Bo sí, un poc sí que vaig a entrar, però sols la punteta: Les polítiques ruïnoses tenien lloc allà pel 2007 quan, malgrat la campanya per l'adéu al PP, Francesc Camps (Paco, per als amics; ni tu ni jo) va imposar-se amb una majoria absoluta. Vol dir això que l'electorat valencià sols rebutja el malbaratament de diners públics quan desapareix, no per una decisió d'austeritat responsable i cabal, sinó perquè ja no hi ha res més per malbaratar? O han estat els diferents escàndols i entrades en presó d'ex-dirigents Populars el que ha obert els ulls d'aquest electorat que per fi s'ha adonat que aquests autodenominats Grans Gestors (TM) en realitat no ho eren del nostre, del de tots, sinó del seu?

Bé, siga com siga, el canvi ha arribat. I a tots els nivells: A la ciutat de València, un nou alcalde, Joan Ribó, ens il·lusiona després de 24 anys d'allò que teníem abans.

Fets estranys, en el veïnat, qui avisareu?

Fets estranys, en el veïnat, qui avisareu?

I ja, des del primer moment els diferents gestos que ha mostrat la nova regidoria han marcat la diferència. Com un detall com obrir les portes d'un ajuntament de manera literal pot significar un gest amb tanta càrrega figurada? I no sols això, basta fer una recerca a la premsa nacional i local per adonar-se que, cada dia, tenim una nova (i bona) notícia des de València. I no em referisc precisament a nous memes sobre la històrica entrada de l'alcalde en bicicleta.

Never ending story, na na na na na naaaaa

Never ending story, na na na na na naaaaa

També ha estat significativa el canvi de color de les Corts Valencianes. En primer lloc pel fet que el nou President de la Comunitat siga el socialista Ximo Puig. Després dels intents infructuosos de Joan Ignasi Pla (aka JIP) i Alarte (Saladitos), mai haguera dit que un socialista ostentaria de nou aquest càrrec. Més encara tenint en compte l'important treball que a l'oposició han fet Compromís i EU. Però així són les coses en política i, mentre les línies programàtiques pactades s'acomplisquen poc importa que la representació l'ostenta un o l'altra. O no?

Per cert, des que Ximo Puig es va envestir com candidat socialista per la Generalitat no han parat d'eixir comentaris i fotomuntatges respecte al seu perruquí (o gatete recostat). Bé, col·legues opinòlegs d'Internet, preneu bona nota del següent:

Troba les diferències

Troba les diferències

Bé, finalment també cal fer menció al partit Ciudadanos, que també ha entrat amb força a l'hemicicle. La seua candidata, Carolina Punset, ha captat l'atenció des del minut 0 (al no saber on estaven les Corts per a les que s'havia presentat i havia guanyat l'escó) o, des del minut 1, quan en el debat d'investidura afirmà que allà on triomfa la immersió lingüística en valencià "s'està tornant a l'aldea" (sic). Vaja, que de seguir a aquest ritme, la legislatura promet estar entretinguda.

Unes Corts on es parla en anglés? Què cosmopolita!

Unes Corts on es parla en anglés? Això sí és cosmopolita!

Siga com siga, aquest canvi suposa la pressa d'un nou camí en la política valenciana. Un nou rumb que, ja fa anys, es va evidenciar com necessari. Unes noves polítiques que comencen ací i ara i que tenen el suport i la il·lusió dels valencians. I és que, per fi, tenim bones notícies des de València.

MEOW

  • Meneame
  • Facebook
  • Twitter
  • Identi.ca
  • LaTafanera
  • email
Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Política 1 Comentari