OldBoy o El conde de Montecristo
Ahir a la nit vaig vore la película coreana Oldboy (2003) de Chan-Wook Park, guanyadora del gran premi del jurat al festival de Cannes 2004.
La pel·lícula conta la història de Dae-su Oh, un home que és tancat en una estranya habitació durant 15 anys, amb l'única companyia d'un televisor que és el seu únic nexe amb el món exterior. Una vegada l'alliberen, només hi ha una cosa que l'atrau més que venjar-se de qui l'ha tancat: saber per què ho va fer.
En Oldboy ens trobem un argument en el que res és el que aparenta ser i els girs de l'argument deixen totalment descol·locat a l'espectador per la seua radicalitat. No estem davant la típica història de venjances, vos ho assegure. L'argument està ben construït i manté la intriga fins el final, tot i que també és cert que algunes escenes s'allarguen massa i en general, el grau de violència, tant implícita com explícita, és desmesurat, presentant-nos alguns plànols més propis de l'ultra gore alemany. També cal afegir que alguns recursos argumentals per justificar la trama són d'un macabre que supera al film així anomenat de Lamberto Bava (fins ara el més macabre que havia vist) en eixa matèria.
En qualsevol cas Oldboy és una pel·lícula ben dirigida, amb uns actors que estan a l'alçada de la complexitat de l'argument i amb una banda sonora ben seleccionada que aconsegueix que vore la pel·lícula siga una experiència de les que no et deixen indiferents.
En certa manera em va recordar a la pel·lícula, també coreana, Seom (La Isla), que vaig vore fa temps, que encara que l'argument poc tenia a vore, els nivells de violència eren similars. Estarem davant d'una nova denominació d'origen del cine ultra violent?
MEOW
Comentar notícia al fòrum
Altres entrades
Trackbacks are disabled.

