La Web Felina

Monkey Business

Ahir per la nit vam quedar per pegar una volteta, i de pas fer un discret comiat, tranquilet, a bolet que se baixa al moro avui i per als propers 15 (?) dies. En tornar ell (i la resta de Felins repartits pel món) ja començarem a parlar del propers events: visita a Enguera, soparet al Mei Mei, i com no, la ja tradicional festa Temàtico-Hawaiana, sense la qual no podríem donar per començat l’estiu.

D’altra banda, no sé si vos haureu enterat del desagradable incident del Zoo de València. Sí, estic parlant de la Gran Evasión, està vegada protagonitzada pel ximpazé Coco en el paper d’Steve McQueen. En realitat, Coco, es fugà amb 5 membres més de la seua família, Mirinda, que era la seua parella sentimental, i els seus fills Chispi, Pascualín, Kate i una cria, encara sense nom. Aquests darrers van ser recuperats pels cuidadors fent servir iogurt com a cebo (es veu que els ficaren uns Danísimo estraciatella en lloc dels habituals Hacendado sabor plátano, als que els tenien acostumats). Lamentablement això no va ser suficient per fer decaure els anhels de llibertat de Coco, que ja havia intentat fugar-se en altra ocasió:

“(…)Así, dijo que Coco, el animal abatido, ya se escapó en 1999 y que su huida fue “meditada”, pues “se quedó por la noche sin comer fuera del cubil para esconderse por la mañana detrás de la puerta y escaparse”.“

Jo! Què calculador. És evident que a eixe animal no se li podia donar l’esquena, la qual cosa demostra que els ximpanzés estan capacitats per algo més que per fer de models, ja siga cagant i llegint el diari, fumant o vestits de boxejadors, de posters de cabina de fira (al son de Camela). Aquella vegada es veu que van solucionar el percanç mitjançant els dards tranquilitzants.

Però sembla que aquest mètode no tornà a fer efecte en Coco, després de 6 anys preparant-se per a una nova fuga, i van tenir de passar a paraules majors, sobretot davant el perill que aquest entrara en contacte amb els 320 xiquets que hi havia en la porta, per fer una visita educativa. Sembla que estava agressiu i era perillós per als xiquets, penseu que els xiquets d’ara ja no juguen al Donkey Kong (el concepte de botar barrils en flames és més de la nostra generació).

Sembla que en la vida real els ximpanzés no són tan amistosos i guays per als xiquets com al cinema, de fet, tampoc no van vestits de botones. Per sort els xiquets, no van vore l’incident: “Mami, mami, ese hombre de azul ha matado a mi colega Dunston”.

És en estos moments quan pense en El Planeta de Los Simios… Coco, en la propera vida paga-ho amb Charlton.

MEOW