La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

METROSESUAL

Ja fa temps que no em queixe del transport públic subterrani de València.Això és perque des de l'1 de gener d'aquest any vaig decidir deixar de fer ús d'aquest mitjà. La raó: motius de salut (mental i física). Va ser com la meua proposta per a l'any nou; hi ha qui deixa de fumar, qui es fica a règim o qui s'apunta a un gimnàs. Jo simplement em vaig passar al bus. Tot el que vaig perdre en velocitat (els 30 minuts d'abans es tranformen en una hora donant voltes per les grans vies), ho vaig guanyar en salut.

Normalment em passava tot el trajecte assegut, llegint tranquilament i ni m'enterava. Però una hora per anar i una altra per tornar són coses que a vegades no et pots permetre, per exemple quan se t'apeguen els llançols, i clar, darrerament he tornat a caure en els inferns subterranis del metro. Avui mateix, a primeres hores del matí he recordat clarament aquell instant solitari a la vora del mar, contemplant la primera eixida de sol de l'any, quan vaig ficar a Déu per testimoni que mai tornaria a pujar al metro en hora punta! I la cosa és encara pitjor quan vas sobrecarregat amb una bolsa d'esport de la que surt una raqueta d'squash. Puges al vagó massificat, per descomptat guarda el llibre de nou en la motxilla, ja que tal com t'has de ficar per llegir en un lloc així s'aproxima molt al concepte que tinc d'una postura de partida a mort al Twister. Un cop has entrat has d'anar vigilant amb la raqueta d'squash, que sembla que haja pres vida pròpia i es dedique a anar buscant culs i entrecames per tocar, sense mirar sexe. I clar, la gent es gira i em mira com dient "Veo que te alegras de verme" però en cara de mala llet. I clar, a vore com l'expliques que es la pervertida de la teua raqueta, que no pots mostrar com a prova irrefutable de la teua innocència, perquè la densitat de gent no permet vore res que portes de pit cap a baix, i la gent aplica el piensa mal y acertarás, normal.

Afortunadament, abans que es monte el pollo el metro fa una parada i els moviments de gent que puja i baixa reconfigura la situació de tots els viatgers, fent que la raqueta d'squash puga seleccionar una altra víctima. Però la cosa no acaba ahí, encara queda el tramvia. Si el metro anava massificat, en la parada del tranvia hi ha gent que ha arribat amb els tres darrers metros esperant, que veus l'andana i no saps si estan esperant un tramvia o és que estan regalant paella para todos. I tots han d'entrar en un vagó (perquè tramvies dobles a hores puntes sembla que continua sent una idea descabellada per a l'administració de Metro València) i no importa l'ordre d'arribada, sols la llei de la selva i aquella altra llei que diu que on caben molts cap uno més (i això recursivament fins a l'infinit).

Vos he comentat ja que la meua raqueta d'squash té vida pròpia? Doncs en el tramvia encara és pitjor, ja que la gent està més cremada després del viatge en metro y l'experiència de l'andana. Avui he arribat al treball amb una agressió. M'han clavat una colzada que haguera fet les delícies dels fans del pressing catch de la WWF. Afortunadament no ha sigut cosa de les peripècies de la meua raqueta, més bé de les del conductor del tramvia. Avui torne en bus.

MEOW

Altres entrades

• GRAN ESTRENA!!!
• Los Choquetes de Coche
• La Hora Tunante
• El fabulós cas del professor paralític