La Web Felina

La Central

Acabe de vore La Central (2006) una pel·lícula espanyola de terror. L’estiu passat, quan estava als cines ja vaig llegir que la crítica la posava com una caspa infumable, però com amant del cinema de terror, no he pogut evitar donar-li una oportunitat i més encara, tractant-se d’una producció independent de baix pressupost. Ha sigut una mala idea.

L’argument és poc innovador: Un grup d’universitaris borderlines van a la casa d’un d’ells (construida sobre una antiga central elèctrica, d’ahí el títol) a fer una festa. La casa està aïllada, com sol passar en aquestos casos, no tenen cobertura, ni veins, etc. Doncs bé, per explicar bàsicament això dediquen 47 min de metratge. Això sí, entre risetes, ji ji, ja ja i continus “uoooooooooooo” i “uiiiiiiiiiiiiiiiii” entre frase i frase. Insuportable forma d’intentar presentar uns personatges, d’altra banda, totalment plans. Ara bé, entre risetes i tontunes vàries, l’amfitrió es cau per un penya-segat (sic). Baixen a buscar-lo, no el troben i pensen que és una broma (sic). I què fan? Es posen a jugar a l’amagatall(sic!). I a partir d’ahí comencen a morir un per un, llevat d’un cas que moren 5 d’una, electrocutats dins d’un cotxe (sic). Al final tots sospiten de tots, i ningú fa les preguntes adequades als que, per exemple, apareixen quan els donaven per morts. I no vos destripe el final perquè no val la pena. Per cert, parlant de destripes, per ser una pel·lícula de terror amb psicòpata l’únic efecte gore que han gastat és un poc de mermelada de frambuesa per fer un poc de sang. Lamentable.

Com podeu imaginar-vos, una autèntica sèrie Z, inferior inclús als subproductes de terror que pels EUA dirigeix David DeCocteau (nombre a aquest perquè molts dels seus treballs apleguen als nostres videoclubs). La central, es va estrenar al cine. Però ja se sap que en estiu posen el que siga…

Rating:

Fallida en tots els sentits, un insult per a l’espectador.

MEOW