La campanya del PSOE i PP
El PP tracta de moderar-se i arraconar als durs (Zaplana, Acebes, Aznar,…), però òbviament no li dóna resultat a causa de la llarga precampanya exaltada i crispada dels 4 anys de legislatura. Un partit que es dedica a crispar no pot guanyar les eleccions.
Entre les estratègies seguides podem destacar la del PP de buscar l’abstenció del contrari (Gabriel Elorriaga junior dixit) o la del PSOE de fomentar la participació creant un poc de tensió (com digué el propi Zapatero).
Respecte del lideratge, s’ha produït un intent de laminar al contrari (i presentar-lo com a falt de carisma) al mateix temps que s’ensalçava al candidat propi presentant-lo com a presidenciable. Fort lideratge de ZP.
Com que es tracta de partits atrapa-ho-tot (catch-all parties), es dirigeixen a tots els segments de la població.
Els partits han rebut els suports d’artistes i científics, en especial en el cas de la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ) o els de la cella. El PP contraatacà acusant els artistes de viure del canon digital (en eixa qüestió el PP ha sigut molt demagògic i hipòcrita). El PP ha rebut el suport dels bisbes i de l’AVT (F.J. Alcaraz), la COPE, El Mundo, ... entre d’altres.
Principals eslògans:
a) PSOE: 13+, “Motivos para creer”, “No es lo mismo”, etc...
b) PP: “Ideas claras”, “Con cabeza y corazón” (copiat de l’extremadreta mexicana: “Con cabeza, corazón y mano dura”), etc...
El màrketing viral i les campanyes a través d’internet han cobrat més importància que mai.
Altres entrades
Trackbacks are disabled.

