La Web Felina

HA NACIDO UNA ESTRELLA

Fa unes setmanes vam celebrar el 25 aniversari d’Stevie en sa casa, amb la tradicional picaeta. Com ja ve sent habitual a la comunitat felina, vam decidir regalar-li alguna cosa molesta. Normalment els regals són CDs garrulos del CASH Converters, però aquesta vegada vam decidir anar més enllà. Els Cds casposos estan bé, però vam imaginar que una picaeta ben mereixia algo més gran, més car, i per què no, més friki. Què millor lloc per trobar una cosa friki que el propi Converters? I allí el vam trobar. Ens va mirar amb cara de pena, com demanant-nos que el rescatàrem, que li donàrem una vida millor que aquella. Així que el vam comprar.

En la caixa, després d’una discusió amb el seu supervisor, els venedors ens van assegurar que era Lala, tot i els seus atributs, a totes llums, masculins. I així va ser com Lalo entrà a formar part de la comunitat felina. Ens va contar després com va néixer en Taiwan i com els seus pares l’enviaren en un vaixell amb destinació Espanya per tal que tinguera accés a una vida digna. Després d’un llarg i dur viatge, s’havia despertat penjat a tres metres de terra junt a alguns dels seus companys de viatge; estava en una tómbola. I va ser ahí on es va criar, anant de fira en fira pels pobles de la geografia valenciana i part de Múrcia. Sentia 12 hores al dia la veu aguardentosa d’una dona que no parava de repetir per un megàfon frases com "Qué alegría qué alboroto, me ha tocado el perro piloto" o "Qué habrá de nuevo, dentro de este huevo". Finalment un dia, una família de València amb un xiquet menut que estava estiuejant en uns dels pobles, va comprar el número i Lalo se n’anà amb ells.

Durant els primers dies tot anà bé; el xiquet jugava amb ell, li feien cas, fins i tot el van portar a la capital quan acabaren les vacances. En vore els edificis de la gran ciutat va pensar que tot començaria a anar bé a partir d’aquell moment, però no podia estar més equivocat: El xiquet es va cansar d’ell als pocs dies, com es cansen els xiquets d’ara amb tantes joguines que tenen i va acabar omplint-se de pols i oblidat damunt un armari. Al cap del temps, quan la família va fer unes obres per reformar la cuina i pintar la casa, van aprofitar per fer neteja de trastos i joguets que no s’usaven. Van abandonar Lalo en un container.

Durant dies va estar a l’interpèrie, afortunadament, tornava a ser estiu i el clima era suportable. Un ionki en bicicleta el va trobar el dia que feia sis des del seu abandó, i el va carregar a la cistella. Lalo ja no sabia què més desgràcies li podia deparar el futur, i no anava errat, ja que eixa nit, al pis del ionki, que compartia amb set persones més, va ser la pitjor de la seua vida, no ens va voler especificar perquè. A l’endemà, continuà, el ionki el va portar al Cash Converters on el va vendre, juntament amb altres objectes, per una misèria.

I allí és on ens trobàrem. Segons contà, després de dies exposat a la tenda, ens va vore i va fer tot el possible per que deparàrem en ell, i ho va aconseguir. A partir d’eixe moment la seua vida canvià. Li vam explicar que anava a ser un regal d’aniversarí i es va sentir alagat i il·lusionat, de fet ens va proposar la broma de fer com si es tractés d’una carta de la OTI i una caixa de CDs i que ell eixira de la caixa disfressat de Julio Iglesias. En molt de temps no s’ho havia passat tan bé, i ens ho va agrair. I així ho vam fer, i li ho vam regalar a Stevie i li va agradar molt. Podeu vore les fotos de l’esdeveniment a la secció de fotos.

MEOW