La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

16set/0612

Sóc friki?

Un FrikiMimi (Míriam Constantí Labella), la concursant freak de GH 8, es presenta (el vídeo és hipnòtic i chanante, no puc parar de veure'l): [Link al vídeo]

Què vos ha semblat? Es possible ser més freak? Sí, és clar, però aquesta té moltes paperetes per guanyar. A mi no m'ha sorprés gens que puga ser llicenciada en Dret, i segur que trauria molt bones notes; no sé de què s'estranyen els qui posen els comentaris. No sabia exactament el que significava otaku, però sembla que no és més que altra forma despectiva de dir freak.

I arran de tot açò m'he preguntat si jo realment sóc o no un freak o friki. Realment ho sóc? Què és hui en dia ser un friki? Ser friki ho podríem resumir en tindre uns gustos o aficions minoritàries i un tant estrambòtiques, no? Eixe seria el comú denominador.

Val, duc ulleres, tinc 25 añazos i no he tingut mai novia, però a part d'això no complisc cap altre dels tòpics: no m'agrada el manga ni els còmics en general, ni tinc una especial predilecció pel cine oriental, em cauen bé els japos, però no tinc cap fixació amb ells, no sóc un trekie (no tinc cap querència per la sèrie) ni un superfans de Star Wars o El senyor de los Anillos (mai m'he llegit cap llibre al respecte). Les he vistes les dues sagues, però com la majoria de la joventut; bueno m'he tragat sencer (que ja t'he mèrit) l'especial nadalenc de Star Wars, això sí que em dóna una certa categoria superior (lol). Tampoc he jugat en ma vida a un joc de rol ni molt menys he anat a cap tipus de convenció de freakies (i ni de conya em disfressaria pel carrer). No m'agraden els videojocs ni sóc cap entés informàtic (no passe de manejar-me a nivell d'usuari). I les meues aficions col·leccionistes són de lo més normals i comunes: segells, monedes i minerals (pedres, fòssils, sorra...).

A nivell musical m'agrada tot tipus de música en general: comercial, més clàssica.... I similar podríem dir dels gustos cinèfils que són prou comercials i normals en general; no tinc cap predilecció per gèneres frikis per antonomàsia com el gore, etc... El cine més friki que m'agrada és el que també li agrada a la majoria de la joventut: Santiago Segura, Tim Burton, Peter Jackson, Bud&Terence (hui en dia han perdut audiència, però en el passat eren de lo més comercials), LHC, etc...

Per tant què em faria “raro"? als ulls de la majoria? Que m'agrada o sé més de cine que la majoria de la joventut? Llavors hauríem d'equiparar cinèfil amb friki? No té molt de sentit. La meua afició per la política i la història? Que siga monàrquic? La majoria d'espanyols ho són (si més no juancarlistes). Llavors què?

Jo també pensava que era freak i per això n'importà fer-me la foto de l'orgull friki, però analitzant-lo bé no ho veig gens clar. Felino tindria més topics (informàtic, amant dels còmics i del cine oriental, gore...) i tampoc veig que siga més freak que jo. No és que m'importe ser-ho o no, però veig que s'abusa molt del terme i que està quedant prou diluït i desdibuixat. Què opineu vosaltres al respecte?

Publicat per StevieEtiquetat com: , , Axivat en: Hobbits Deixa un comentari

Altres entrades

Comentaris (12) Trackbars (0)
  1. Molt bon anàlisi Stevie. Per alusions, he de dir que a voltes és arriscat autocatalogar-se, per això jo pense que allò del frikisme és algo que la gent diu d’algú i no una forma de vida autoimposada. Tu ho has fet en mi, per exemple.

    Al meu mode de veure, el terme ja fa temps que es va separar del concepte sobre el que Tod Browning va fer una pel·lícula. Avui en dia, jo he distingit dos usos ben diferenciats:

    a) El friki de algo: Persona que està molt informada o que sap molt sobre un tema molt específic o tècnic, del que la gent sol saber poc (p.e. ser un friki de la informàtica). Relacionat en afició o hobbie, generalment. També pot estar relacionat en corrents culturals minoritaris (p.e. ser un friki del señor de los anillos).

    b) El friki en si mateix: és a dir, la persona de la que diuen que és friki perquè actua de forma distinta a la resta. En general la gent actua de forma molt diversa, però sempre hi han unes pautes. Aquestos frikis no les segueixen. En aquesta accepció és on entra la paraula comodí friki en sustitució de boig, tarat, raro, etc. Ací és on entrarien els de la tele també.

    No sé, és evident que ara s’abusa constantment del terme per a moltes més coses. Pero bueno, cada volta hi han paraules específiques per a cada tipus de friki, així que, a la llarga, la confusió desapareixerà. O no.

    MEOW

    PS: Els otakus són, en termes generals, els fans del manga. Per a que et faces una idea, les dos botigues de còmics més importants de València han obert una nova botiga exclusiva per a vendre manga. Es veu que és tot un negoci.

  2. Posa referències. Què és això de la foto de l’orgull friki?

  3. Ací teniu la Foto de l’orgull friki per a qui no la conega.

    Espere que aquesta notícia reba més comentaris, ja que crec que dóna prou de joc, no?

    La teua resposta ha sigut també prou erudita. Jo tal volta podria ser del tipus A), un friki de les monarquies. Tampoc és que siga un expert i no és més que una part de la Història, però podria ser l’interès més rar o estrambòtic que puga tindre, no? A part d’això no veig que tinga cap afició rara o minoritària i en cap cas crec que siga un friki tipus B) d’eixos que puguen assenyalar pel carrer, tot i que lo de dur els calcetins amb xancletes mola mogolló i és tot un puntazo d’excentricitat. lol

  4. Tampoc és prudent autodescartar-se d’una categoria. En definides comptes ningú pot afirmar si és friki o deixa de ser-ho. El veredicte sempre el tenen els demés. Com deia el Torete: “La culpa és de la societat.”

    PS: Modifique el link per a que el puguen vore usuaris registrats i convidats.

  5. Això tampoc té molt de trellat perquè la gent en general no té ni idea, llavors igual els sembles friki només per anar a la Filmoteca, per exemple.

    Jo em fie de l’opinió d’algú que sàpia del que parla (com tu, e.g.) i no per exemple d’un descerebrat que es limite a repetir la paraula de moda.

  6. Ahí és on està la clau. Si la gent tinguera idea no li semblaria raro que anares a la Filmoteca. Oblida’t de la paraula friki, el mateix es pot aplicar a un tipo raro. “El es un poco rarito” o “Es un poco especial” son coses que la gent diu d’algú que actua de forma poc convencional, i t’assegure que a ningú l’interessa el perquè ho fa, sols com ho fa. Si tots forem conscients del perquè del comportament d’aquells als que anomenem frikis, aleshores dexiarien de ser-ho. Simplement acturaien d’una forma per una determinada raó.

    La conclusió que es pot extreure d’això és que un és friki als ulls dels demés perquè els demés no comprenen el que ell és. Ni tampoc els interessa.

    Avancem cap a una definició del terme friki com a sinònim d’incomprés?

    I parlant de frikis, mireu aquest vídeo d’un reality en que una xica ha de canviar un processador. Qui és el friki?

  7. Sembla que aquesta notícia ha servit per extreure molt bones conclusions. M’alegre d’haver-la escrit.

    Molt ben triat el vídeo. Però què sub que és la tipa i que no li entra en el cap que la pantalla no és el PC. Li ho expliquen i no li entra.

    PD: ací va un altre vídeo chanante, però d’on trauran a estos tipejos? si és que ni fet a posta. Un metro de sesual… És que és brutal.

  8. Descripció de la Wikipedia:

    Friki, frik o freaki (que en la forma, y no necesariamente en el significado, procede del inglés freak, específicamente freaky, que significa raro, extravagante, estrafalario o fanático), es un término usado en el idioma español para referirse a la persona interesada u obsesionada al menos con un tema, afición, o hobby en concreto. El interés que presenta el friki, puede llegar en varios casos a que sea tachado de extravagante, o el integrar parte de una comunidad específica.

    Crec que en certa manera resumeix el que s’ha dit, però en especial em quede amb la frase final, la de ser taxat d’extravagant que, és subjectiu. Crec que friki seria un bon sinònim d’extravagants, subjectivament parlant i un sinònim d’expert, des d’un punt de vista més objectiu.

  9. Un article relacionat de la publicació “Gente guapa”:

    http://i94.photobucket.com/albums/l92/yachi-chan/PATETICO.jpg

    Per cert, què vos pareix l’èxit de la valenciana eixa de “ponte el cinturón”? A mi ja se m’ha pegat la cançoneta…

  10. No sabia res de “Ponte el cinturón“, però ja l’he vist ja, patètic.

  11. Transcripció del vídeo de Lord Pepo contra Telecinco i els seus reportatges sobre cosplay. Impagable.

    Yo, Lord Pepo, me grabo a mí mismo en respuesta al vídeo de Telecinco en el que se burla de los “cosplayers” (gente que se disfraza por diversión de personajes ficticios). Disfrutadlo. “Hola, lo primero y ante todo es enviar un saludo al blog de Ramen Para Dos y a todos los frikis y otakus del mundo que sean capaces de entenderme, hasta que ponga subtítulos en el vídeo. Algunos me conoceréis por la de vídeos chorra que subo a You Tube y por verme hacer el tonto en más de un Expo, para los que no, hola, me hago llamar Lord Pepo. Fui una de las primeras personas que admitió que era friki, hace ya muchos años, cuando todo el fenómeno surgió como una oleada. Recuerdo que para ser friki solo había que tener mucha imaginación y saber disfrutar de aquellas cosas que el resto no hacía. Hacer el loco, siempre respetando a los demás, vicios a videojuegos, absorber información a mogollón de Internet, que por ese momento también estaba floreciendo. Friki pasó a ser con el paso del tiempo aquel que era fan, prácticamente fanatismo, pero sin acercarse siquiera a ello, de un tema. Por lo tanto los frikis de Star Wars se les llama Warsies, a los de Star Trek Trekkies, a los frikis del manganime se les llamó Otaku. Y es que mucha gente ya ha olvidado que ser Otaku no significa ser friki de todo lo demás, cosa que yo sí que soy, y de innumerables temas. Hay mucha gente que dice ser friki y no hace más que calamidades, por querer sus 15 minutos de fama, dejando en entredicho a los demás. Como aquella gente que se subió al mobiliario urbano en el Día del Orgullo Friki de Madrid de 2008. Respetad un poco, coño, que los frikis somos abiertos, liberales, alegres y vivarachos, con ganas de vivir aventuras, no unos cazurros. Pero no estoy aquí para hablar de eso. Estoy aquí para hablar de Telecinco y lo hartos que nos tiene a todos. Os voy a decir pocas cosas, porque alguien que no para de hacer ediciones y más ediciones de Gran Hermano, Operación Triunfo y etcétera, no es una cadena que merezca mucho la pena ( de ahí que estéis así). Os habéis metido con la gente equivocada. Nosotros, que una vez hace tiempo llegamos a daros casi el 40% de la audiencia matutina gracias a One Piece, uno de los mejores animes del mundo, ahora os damos la espalda, ¡y no veais de qué manera! ¿Por qué? Por manipular y modificar a vuestro gusto, con intenciones despectivas, entrevistas a gente de nuestro mundillo y hacer burla con ello. Lo peor de todo esto es que se hace un reportaje, horrible y escandaloso contra nosotros que somos, como decía Antena3, casi una secta o un grupo urbano como los Latin King (con perdón a los Latin King por compararles con a estas 2 cadenas televisadas) y luego los editores de la cadena no muestran pudor en publicarlo. Quizá me acerque un día a Tele5 para grabarles en su mundillo, ¿os imagináis a la Milá, la presentadora de Gran Hermano, en sus ratos libres? ¿O a los presentadores del informativo? Mejor aún, a sus graciosos reporteros en sus casas con sus familias y su intimidad. Ahora imaginad que llego y me río de ellos, digo que son deplorables porque hay chorrocientos mil periodistas en España y descontando a menos de un centenar el resto son unos desconocidos (de nuevo con perdón a los periodistas ajenos a esta causa). No, Tele5, no. Las cosas no se hacen así. Nosotros sabemos perdonar, pero como no pedís perdón deducimos que esto puede ser la guerra. Nosotros controlamos Internet y vosotros vuestra cadena. Eso sí, ya os avisamos. Nosotros somos el presente y el futuro, vosotros casi que sois el pasado. Si queréis guerra, si seguís descalificando a los frikis, dentro de 10 años, cuando uno de nosotros tenga más rango, los despidos y marginaciones van a florecer. Y sé que esto ha podido sonar agresivo, pero ¿qué tal si os digo que os estáis riendo de vuestros hijos e hijas? Los frikis somos el presente, y los que no son friki son canis o bakalas, que eso sí que es una lacra social. Pedid perdón públicamente y quizá no os demos la espalda. Nosotros defendemos la cultura, la expansión de ella, la libertad de prensa internacional, la libertad de Internet. Si queréis destruir un futuro más estable queriendo hacer que los frikis se avergüencen de sí mismos, no lo vais a conseguir. Porque al igual que todos, tenemos nuestro orgullo y ante todo, y sobre todo, sabemos que somos más inteligentes que vosotros. Somos más y somos mejores personas. Recapacitad. Adiós.”

  12. Tot un Manifest friki.


Deixa un comentari


Trackbacks are disabled.