Caterva xou

Comencem per Caterva Xou, el programa d'humor d'Internet que satiritzen l'entorn sòcio-polític valencià fent ús de l'humor més absurd que hom puga imaginar. També juguen amb l'element nostàlgic, parodiant personatges i programes de televisió mítics, així com presenten personatges originals per representar els sketxos, com els genial Jonhy Ciclos o el professor Ferlo. Podeu consultar les produccions catèrviques a la seua web, que ells mateixos consideren la web definitiva de la sàtira valenciana.

Maemeua

El que va començar com un programa d'humor de la televisió suecana, ha botat de forma irremediable a la Internet. Combinació de vídeos doblats i sketchs amb personatges reals que es riuen de tot amb un estil inimitable. Segons els creadors comparteixen amb Monty Python Flying Circus i Muchachada Nui el mèrit de tindre un nom que comença per M. Podeu accedir a la seua pètxina web per visionar els seus programes.

Antena paranoica

Antena Paranoica s'emet en la televisió de la UPV i també en streaming per Internet. Programa d'humor que combina els sketxos, entrevistes i doblatges de vídeos, realitzats pels seus col·laboradors. Podeu veure alguns vídeos del programa en la seua web oficial.

Tio masclet

El Tio Masclet ja és una institució en Internet. Aquesta paròdia molt inspirada sobre el pensament faller esdevingué tot un èxit de la xarxa fa uns anys. Està tan aconseguit que recorde que la persona que me'l recomanà afirmava que era un personatge real. Sens dubte, podria ser-ho. Encara ara, jo no em canse de veure'l.

I fins ací els valencians paròdics. Estic segur que m'he deixat algun vídeo, així que, com sempre, s'admeten propostes per a futures revisions de l'entrada (o futures entrades).

També finalitza ací l'article en quatre parts de l'estiu. Espere que vos haja agradat!

MEOW

A continuació veurem alguns d'aquestos vídeos de controls d'alcoholèmia i del pàrquing de la Central que tant de moda estan últimament i que demostren, un cop més que, aquesta joventut està pre-pa-ra-díssima.

La taca misteriosa

Aquesta jove s'ha de fer càrrec del cotxe, segons ella, va bé, l'alcoholímetre diu un altra cosa. Mentre intenta justificar-se, el reporter detecta una misteriosa taca en el seu monyo. Ella diu no recordar res, però en la seua mirada perduda queda clar que no diu tot el que sap (almenys que no tinga que veure amb enzimes). A partir d'eixe moment el vídeo guanya una gran popularitat i Internet s'ompli de debats sobre la misteriosa substància. Posteriorment s'intentà fer un comunicat esclarint els fets, però les teories d'Internet ja havien arribat massa lluny. Tu què penses que és?

Pin pan, toma lacasitos

Qui anava a dir, anys després de la mítica consigna publicitària, que tot prendria una nova dimensió. Aquest jove ha esdevingut un heroi entre la muchachada per conduir bufat i drogat i, damunt, prendre's a conya el control d'alcoholèmia. Tot un exemple a seguir.

Els pistolers de l'Eclipse

Com es pot passar del colegueo absolut a amenaçar amb una pistola és una cosa que sols pot passar a primeres hores del matí. Aquests mutxamelers no es tallen un pel en ensenyar tot el material il·legal que porten tot i consumint-lo davant la guàrdia civil. Ara bé, quan els pillen (i no podia ser d'altra forma) s'emparanoien cosa fina. Coses que passen.

Niñato del metro

I per finalitzar, encara que un poc off-topic, encara que seguint amb el mal rotllo del vídeo anterior, parlarem del niñato del metro de València. Aquest jove es popularitzà per l'incident que tingué amb un senyor major en la línia 3 del metro de València, que reaccionà de forma impredecible en resposta a les provocacions del xaval (sembla que fent-se passar per estranger). La cosa no arribà a majors, però el vídeo es penjà a Internet i no va fer molta gràcia. Així, l'odi generat cap a la seua persona es materialitzà en múltiples vídeos d'Internet insultants, als que ell respongué, avivant encara més el foc. A hores d'ara l'assumpte ja està oblidat i a saber on para el xaval en qüestió però, qui sap, potser algun dia el vegem muntant el número en algun control d'alcoholèmia a les rodalies de Masia o Pirámide.

Fins ací el recorregut a través dels vídeos de la joventut matinera (i la no tan matinera). Ja sabeu, passe el que passe, que vos esborronen la cara en els controls d'alcoholèmia, potser en eixe moment no, però a l'endemà segur que ho agraïu.

MEOW

Un bon exemple d'això són els vídeos del canal la Costera i el seu intrèpid reporter que algú ha tingut el detall de compartir amb el món. L'entranyable humanitat dels personatges que venen a continuació, ens demostren que, a voltes, la televisió no sols és maquillatge, il·luminació i seguir el guió.

El gran Emiliojosé

Què dir d'aquest jove de la Llosa de Ranes que commocionà al món explicant com li diuen (els amics)? La seua fama ha arribat fins i tot a la Viquipèdia, on figura com personatge il·lustre de la localitat. Els fans van en pelegrinatge a conèixer-lo en persona i la seua entrevista ha estat parodiada, amb major o menor fortuna, múltiples vegades. Han hagut noves aparicions d'emiliojosé, però cap com aquesta; No em canse de vore-ho... hàstia!

Dentadura superior

Un dels problemes d'abordar a un conjunt d'homes majors que mengen en una festa popular no és tant que repetisquen constantment la mateixa paraula per respondre les teues preguntes, sinó que comencen a contar-te els seus problemes buco-dentals. 9 de cada 10 dentistes recomanen les figues seques i la mistela.

Menos és més

Les paelles populars són tot un clàssic en les festes, però el repartiment, a voltes, no és del tot equitatiu. Aquesta veïna de Montesa ens ho explica de forma detallada amb sols 4 paraules: menos, més i de categoria.

To los añs ix bono

I seguint amb les paelles, un dels denominadors comuns és que tots els anys ix bona. Aquest és el Teorema de la senyora Nieves, segons el qual pot opinar sobre una paella ella sense haver-la provat. Que li posaran? mai ho sabrem, però enguany continuarà estant bona.

Whisky!!!

I ja per després de la paella, què millor que el pasteló, un café i un bon lingotaso de whisky per posar-se a to. Aquesta veïna de Montesa ho té molt clar, sinó mireu amb quina emoció anuncia la beguda.

Aquest és sols un breu recull del que donen de si els programes de festes comarcals del canal La Costera, en Youtube n'hi han més exemples. I recordeu, mai confieu en les preguntes innocents d'un reporter local, et despullen més enllà del que aconseguiria Jesús Quintero amb un polígraf.

MEOW

Comencem pels televisius, aquells valencians que tingueren o estan tenint el seu minut de glòria a la televisió. Càstings musicals, realitys, reportatges d'investigació... Aquests vídeos demostren que posar un valencià davant la càmera repercuteix de forma molt positiva davant l'audiència.

Silvia Padilla es posa el cinturó

El que semblava una intervenció més en els càstings del programa de talent musical (sic) Factor X, es va convertir en un autèntic himne. No se sap fins a quin punt la cosa anava en serio o què, però Silvia Padilla havia composat una obra en cinc parts amb el tema de la seguretat vial. La cosa arribà lluny i fins i tot arribà a interpretar la seua cançó en una gala. Va ser espectacular.

Rafa Mora i el rafamorisme

Qui anava a dir que un dels fulanos que tenen cites en l'experiment sociològic que és Mujeres hombres y viceversa esdevindria un dels fenòmens televisius més importants des que Belén Esteban fitxara per Telecirco? Efectivament, Rafa Mora és un poca solta i gaudeix fent saber a tot el món que ho és. La seua consigna: Dame pan y dime tonto. El Rafamorisme il·lustrat ja té grup en feisbuc, a què esperes per formar part?

La picada de John Cobra

El dia que televisió espanyola decidí apropar l'elecció del candidat d'Eurovisió a Internet, de segur que no van sospesar correctament les conseqüències. Pensaven que establint un jurat que tinguera la darrera paraula (per no enviar a altre Chikilikuatre al certamen) bastaria. Però no sabien que l'error arribaria abans de les deliberacions del jurat, just en el moment que li donaren un micro en directe a John Cobra. Sens dubte les aventures de John Cobra van arribar molt més lluny eixe dia del que el jove de Puçol haguera imaginat mai.

La comunitat

I per finalitzar, un conflicte no resolt entre dues veïnes valencianes. Angelets que parlen, llums nadalenques en estiu, fantasmes en l'escala, safata de merda i pistoletes d'aigua. Una història del món real amb personatges dignes de Amanece que no es poco i Alguien voló sobre el nido del cuco. No vull ni pensar com seran les reunions de veïns, de segur que donaven per a un altre programa.

Edició: Em comenten que Callejeros ha visitat les famoses veïnes 3 anys després i el conflicte continua; Pitjor encara, sembla que la veïna agressora té aliats a la xarxa

Fins ací el recorregut a través dels valencians televisius. Alguns segur que se m'han passat, d'altres no he trobat vídeos o referències. De totes formes, el post està obert a les vostres col·laboracions, com sempre.

MEOW

Les projeccions seran des del divendres 30 de juliol fins el 28 d'agost (enguany acaba abans, no agafa cap dia de setembre) i el preu de la entrada 3€. Podeu consultar la programació més en detall en la web oficial de la filmoteca.

I per aquells que no vulguen esperar a final de mes per veure cinema a l'aire lliure, una altra proposta interessant per a la segona quinzena de juliol: Les nits de cinema del claustre de la Nau 2010. Aquest conjunt de projeccions amb presentació i posterior debat en el claustre de l'emblemàtic edifici de la universitat, contarà també amb dos cicles. El primer dedicat a la naturalesa, amb títols tan dispars com Tarzan y su compañera i Las Hurdes, tierra sin pan. L'altre cicle està dedicat (ho endevineu?) a la figura de Woody Allen, on es veuran més pel·lícules del prolífic director. En aquest cas, l'entrada serà lliure (amb aforament limitat!). Podeu consultar més informació sobre el programa a la web oficial.

Arribades aquestes dates, on el calor sufocant de les nits fa difícil conciliar la son, el cinema a l'aire lliure és més que un entreteniment; forma part de l'estiu.

MEOW

MEOW

Efectivament, els robots cibernètics han tornat a fer-se amb el control de la web i, de nou, han afegit enllaços amagats a webs malicioses, usuaris fantasma i d'altres malifetes. Afortunadament, han causat un mal funcionament de la web que ha servit per detectar-los. No obstant, aquesta volta no ha sigut tan fàcil reprendre el control; l'enemic es fa cada cop més llest i les batalles són cada cop més dures.

De moment sembla que tot ha tornat a la normalitat, però com en qualsevol pel·lícula de ciència ficció de meitat del segle XX caldria preguntar-se, per quant de temps?

Pel que he pogut interpretar de la seua web, el servei no serà gratuït (en altres ciutats sí ho és), de fet, diferenciaran entre tres tipus de contractes, un de curta duració (abonament setmanal per uns 11€), un de llarga duració (abonament anual, per uns 18€) o, directament associar-se, també amb una taxa anual de 18€, però integrat en la targeta Mobilis. A més d'aquestes taxes fixes, el servei cobrarà els lloguers de més de 60 minuts a 2€ l'hora. Supose que serà per promoure l'ús efectiu del servei, és a dir, el lloguer per al desplaçament entre dos punts d'ancoratge, per al que fa falta menys de mitja hora. No obstant, em sembla un poc excessiu, sobretot si el que es vol es promoure l'ús de la bicicleta: no hauria de ser més car que altres mitjans de transport públics. Podeu consultar més detalls a la web del servei.

Independentment d'això, trobe que és una gran notícia, ja que és d'esperar que aquesta iniciativa implante definitivament la filosofia de la bicicleta a la ciutat. No dic que no estiga implantada, som molts els valencians que fem els nostres desplaçaments habituals en bici, però encara ens miren mal quan emprem el timbre per cridar l'atenció a un vianant distret que camina pel carril bici (tot i que des que els han pintat de roig, ja no ocorre tan sovint). No obstant sí seria desitjable una ampliació del carril bici i millora de les condicions del mateix en alguns trams. Així ja no tindrem cap excusa per no emprar aquest mitjà de transport sa i ecològic.

MEOW

Ens allotjàvem a Abrera a un aparthotel on passaren coses. Què passà? Què passa? és el que es pregunta el nostre protagonista en obrir la porta amb la tovalla enrotllada a la cintura.

El passat 1 de maig tres machotes perillosos torrentins estiguérem escalant al Garbí. Començàrem en Albalat dels Tarongers (on governa el Bloc) i aplegàrem fins Segart (on també governa el Bloc amb majoria absoluta). Haguérem d'usar cadenes en alguns trams i férem també ioga; és que som machotes, però sensibles, jejejeje. Deixarem allí dalt una nota que ho testimonia. Per acabar dinàrem de pic-nic i ho rematàrem amb un Mac gelat. I en tornar Juanjo (al que li regalí alguns presents pel seu recent natalici) em signà una dedicatòria molt bonica al seu llibre de poemes “Vértice” que li havia comprat a través de Bubok.

Durant l’excursió també tinguí temps de surfejar damunt d’una pedra: