La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

20set/063

El Senat no té solució, té dissolució.

SenatEn tota nit electoral (i el diumenge 14M no fou tampoc una excepció), el més llarg és sempre el recompte del Senat; acabes sempre prop de la una. Sabíeu que entre les dues castelles (Castella-Lleó i la Manxa; 9 i 5 províncies respectivament), amb una població conjunta lleugerament inferior a la de la Comunitat de Madrid, tenen 14 vegades més senadors que Madrid? Exactament 56 senadors a 4.

I això no és més que l’exemple més extrem, però n’hi ha més, en especial en la perifèria. Com es vota per províncies....; la CE (al seu article 69.2) assigna 4 senadors per província amb independència de la població, de manera que quantes més províncies tinga una Comunitat Autònoma, més senadors tindrà; sembla que voten les fanecades i no les persones; el truco estaria en tindre moltes províncies. Així és fàcil que guanyen els conservadors (molt de vot rural) al Senat.

Perquè el Senat siga una autèntica cambra de representació territorial, no basta amb modificar el Reglament del Senat, sinó que es fa imprescindible de modificar la CE perquè no es contradiga ella mateixa (l’art.69.1 CE diu una cosa i l’apartat segon el contradiu en l’esperit; encara que ja sabem que no s’admet l’existència de normes constitucionals inconstitucionals). Al meu entendre una cambra de representació territorial hauria de representar els territoris, entesos aquests com les CCAA i no pas les províncies (que és una concepció antiquada).

El Senador Palpatine.

Data de creació: 12/03/2004 a les 20:26

Publicat per StevieAxivat en: Política Deixa un comentari

Altres entrades

Comentaris (3) Trackbars (0)
  1. He enviat aquest article a diversos mitjans de comunicació, ja vos informaré si publiquen la carta al director. Feia temps que no ho feia.

  2. Hui m’han publicat la carta al director al Levante, ha tardat menys d’una setmana.

  3. El premi de la carta del trimestre de Lex Nova que m’han donat és un voluminós dietari, és com una espècie d’agenda (acompanyada d’un boli) i una subscripció gratuïta durant un any a no sé què. La veritat és que ja no sé què fer amb tant de paper. El cert és que em fa més il·lusió que siga carta del trimestre que el premi en si.


Deixa un comentari


Trackbacks are disabled.