Home, està clar que el cine és qüestió de gustos, però si escrius en un diari, el normal és pensar en els lectors (que podien ser la resta de persones que es reien al cine) i no et dediques a fer una pataleta pel fet que t’hagen forçat a vore la pel·lícula.

Tampoc és qüestió d’enviar a les pel·lícules a crítics als que li agraden o puguen agradar (probablement no podrien cobrir en la seua plantilla tots els gustos), i a més, les crítiques quasi sempre serien positives, simplement es tracta d’analitzar les coses subjectivament (és una crítica) però amb un poc de perspectiva. I no em referisc a comparar-les amb la resta de pel·lícules de l’actor (que igual ni tan sols ha vist), basta en posar-la dins del cinema del seu gènere, del que segur sí ha vist algun exemple. En alguns mitjans, per exemple, posen junt a la crítica quelcom del tipus “T’agradarà si et van agradar esta, aquesta i la de més enllà”, posant referents de similar temàtica que el lector pot haver vist. Això és el que jo consideraria una crítica seria i professional, feta per un entès en Cine (més un cinèfag que un cinèfil).

Però, d’altra banda, n’hi ha venjança més satisfactòria que posar a caldo una pel·lícula que no t’ha agradat públicament? A mi em costa molt resistir-me, i pense que a tu tb…