La Web Felina

Crítiques cinematogràfiques

A la llum d’una crítica en la Cartelera del Levante sobre l’última peli d’Adam Sandler (la de “Zohan, licencia para peinar”) m’agradaria reflexionar breument sobre les crítiques cinematogràfiques.

Jo no he vist més que el tràiler de Zohan, i en ell es mostra el que pareix ser una de les comèdies més desternillants d’Adam Sandler (del qual més o menys sóc seguidor). Tal volta el tràiler enganye (com fan molts cops) i només mostre les quatre escenes gracioses de la peli, precisament per eixe motiu tenia interès en llegir la crítica, perquè en la mesura del possible em traguera de dubtes. Puix bé, la nota del crític era un zero i en la crítica afirmava que Adam Sandler no li agradava ni li havia agradat mai i que no entenia com tot el cine es reia ben a gust mentre ell romania impassible, que se sentia estrany. No recorde exactament què més deia però vos ho podeu imaginar.

Evidentment una crítica així és absurda i no té cap valor pràctic, no aprofita per a res i no s’entén a qui va dirigida. Si va dirigida als culturetes, és del tot absurda perquè aquests no pensen mai en anar a veure una comèdia d’Adam Sandler, i per als fans de l’actor no els aprofita en absolut una crítica escrita per algú que no li agrada eixe actor i que abans d’anar al cine ja sap que no li agradarà i que li posarà un zero. Llavors per a què va a veure-la si ja sap que la detestarà? Supose que perquè li obliguen, però és que això no té cap trellat i la crítica que faça serà invàlida i no aprofitarà a ningú. La crítica l’hauria de fer algú que li agraden eixes pelis o que almenys vaja al cine sense prejuís i que per tant després puga fer la crítica en comparació a altres pelis de l’actor o de similars característiques.

Perquè eixa és altra, les pelis s’han de comparar en una crítica amb altres de similars (del mateix gènere o actor), perquè quin trellat té per exemple comparar una comèdia intranscendent amb una obra mestra com El Padrino? Cap. Evidentment una obra mestra sempre serà clarament superior. La finalitat d’una crítica trobe que és orientar a altres espectadors al respecte de veure o no una peli. Per tant el que espera trobar un lector és una comparació entre eixa peli i altres de similars, saber quin lloc ocupa en el rànking de pelis de l’actor. Eixa és una bona crítica útil. La resta és perdre el temps.

Per tant, el que jo voldria haver llegit és si la peli era millor o pitjor que altres pelis d’Adam Sandler. M’imagine que serà millor que les seues primeres infantiloides com Happy Gilmore o Billy Madison, però és millor que les seues últimes o pel contrari inferior? Això és el que m’hauria servit. Si la gent es reia en la sala deu ser que la peli haurà complit el que promet: rises i entreteniment. No aspira a més ni el qui va demana altra cosa. Si vols veure El padrino, ves a veure el Padrino o si ho prefereixes ves a que te torture José Luis Guerín y sus muchachos amb un peñazo cultureta.

Igual la peli al final és una bazòfia sense gràcia (com reconec que ho són algunes del meu estimat Leslie Nielsen. Oh Leslie, Leslie!), però preferisc que això m’ho diga un fan sense complexes (com es poden trobar al youtube o en blogs) i no un cultureta que entra amb prejuís a veure-la.