La Web Felina

Col·leccionisme

Només un cop vos he mostrat part de la meua col·lecció de segells, compartida amb el meu germà (l’única que compartim, si bé, ell ja no se n’ocupa mai). Mai no vos ho havia ensenyat perquè no haveu mai mostrat indicis del menor interès pel col·leccionisme filatèlic o pel numismàtic, que són els meus preferits. Però qualsevol dia vos ho puc mostrar si voleu. Tampoc és que tinga cap gran col·lecció, i més si es té en compte que no hi he invertit a penes diners en cap de les dues (un poc més en la de monedes per raons òbvies; que a banda és la meua preferida, però menys extensa també).

Les meues primeres col·leccions que recorde eren de xapes (en tenia un bon grapat i ignore què se n’haurà fet d’elles), de pedres, minerals i fòssils (això encara ho conserve en gran part), bales (“canicasâ€?, que encara les tinc), cromos (per exemple l’àlbum dels Simpsons), tíckets i entrades dels llocs que visite (això encara ho tinc, però no està classificat), etc… Però a partir dels 6 o 7 anys em centre en una nova col·lecció, la de monedes (en especial estrangeres, dels països que visitava); que a partir de llavors esdevindria la meua preferida. Malgrat tot, amb el pas del temps no ha crescut gaire. Per què col·leccione monedes i no bitllets, té una resposta òbvia: és el que sobra dels viatges i no es pot canviar, però a banda m’agraden més, sempre és més bonic (i més resistent) el metall que no pas el paper.

Als 10 anys (bastant tard, ja ho sé) inicie la col·lecció de segells gràcies a una campanya escolar (regalaven uns pocs segells d’Espanya del Plan Sur, etc…) de Tabacalera anomenada “Un sello mejor que un cromoâ€? (frase molt encertada). Com ja he comentat adés, sempre havia preferit més el metall que no pas el paper i per això mai no m’havia interessat per la Filatèlia, però com que parties amb un segells inicials i no resulta gens complicat arreplegar els segells que apleguen a casa, puix a poc a poc m’hi he anat interessant fins tindre un bon grapat de segells espanyols actuals, franquistes i republicans, tot això sense gastar-me diners. De l’estranger en tinc menys (alguns que he adqurit als meus viatges, però pocs), sobretot de França i en especial del final de la seua III República (als anys 30 el meu avi tenia una corresponsal francesa, a l’igual que hui en dia jo en tinc una altra; però jo no retalle els meus segells; faltaria més!).

Tinc algunes altres col·leccions, però no tenen tant d’interès. Sóc una persona col·leccionista per antonomàsia, per això sóc incapaç de comprendre les persones que afirmen que no tenen cap col·lecció (mira que ja és difícil!); sobre això ja tinguí una conversa amb M+ (ella és una d’eixes persones); és que em clave sol en cada embolic.

Terence Stamp, el col·leccionista.

Data de creació: 23/03/2004 a les 14:05