La Web Felina

Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia

Des de fa un temps sóc l’orgullós posseïdor d’una Nintendo Wii. Aquesta consola ha aportat un nou mode d’interacció usuari-màquina, propiciat pel seu comandament a distància, que és com el d’una tele, però amb sensor de moviment. Aquesta interacció amb els jocs, ha aconseguit el que semblava impossible: apropar els videojocs a persones de totes les edats.

Ara bé, independentment de les característiques de la consola i del seu catàleg de jocs, es pot aconseguir executar aplicacions “no oficials” que amplien les possibilitats d’aquesta consola. Per executar aquests programes, també coneguts com Homebrew, no cal modificar físicament la consola (la qual cosa anul·laria la garantia), basta amb instal·lar dins del menú principal un nou canal que s’encarregue de gestionar i executar aquestes aplicacions.

L’objectiu d’aquest article és descriure els passos necessaris per instal·lar aquest canal d’execució d’aplicacions Homebrew (que és en si mateix una aplicació Homebrew), i fent ús d’aquest canal, executar una aplicació Homebrew que transforme la Wii en un reproductor multimèdia, capaç de llegir vídeos, música o fotos des d’un disc dur USB extern.

Continuar llegint Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia…

És realista el GTA?

Els videojocs cada cop són més realistes però és evident que els falta encara un pas o dos per ser totalment fidels a la realitat. A vore què vos sembla aquesta paròdia feta amb actors del videojoc Grand Theft Auto San Andreas. Al final són els xicotets detalls els que marquen la diferència… o no són tan xicotets?

MEOW

Universos paral·lels

Era qüestió de temps que les relacions socials es reflexaren de manera completa en un videojoc. La primera aproximació va ser la saga SIMS, en la que diferents personatges creats per l’usurari interactuaven en diferents escenaris gastant un mode de comunicació basat en abstraccions del llenguatge (no eren paraules, sino dibuixets que reflexaven la trascendència de la conversa, i en funció d’això, variava l’estat d’ànim dels personatges implicats). Una aproximació més fidel serien les comunitats virtuals creades a la xarxa, en la que ninots que representen als usuaris es connecten a un escenari on interactuen; una mena de xat, però canviant els nicks per ninots i la sala de conversa per l’escenari. Un bon exemple d’això és l’hotel Haboo.

Ara bé, el no va más és passar aquesta simulació de relacions socials a un món virtual, amb el seu mapa i tot, on coincideixen tots els personatges dels usuaris del joc… i en 3D, per major realisme! Eixa és la finalitat de Second Life, un “joc” multiusuari per tenir una vida virtual en un altre món. Un nou usuari s’ha de crear un personatge de forma totalment gratuïta i té la possibilitat de comprar-se un terreny virtual (sic) pel mòdic preu de 9,99¤. En eixe terreny es pot construir la seua casa on podrà albergar actes socials de tot tipus; des de reunions d’amics per jugar al póker fins montar una botiga per vendre ítems. I és que la gràcia de Second Life és que el jugador pot crear objectes en el món virtual i comercialitzar-los usant la moneda oficial, el Linder Dollar (que es cotitza respecte a l’euro i al dòlar). I tant és així que estan apareguent botigues reals en el món virtual. Algunes empreses conegudes estan creant sales de treball en illes del mapa virtual per a que agrupacions de personatges, pertanyents a usuaris del joc, cooperen en la creació d’objectes: Han de tenir representació també en el món virtual. És qüestió de temps que comencen a explotar als usuaris novels en les zones del tercer món virtual.

Com són les coses, en un simulador de vida real també has de treballar per guanyar-te la vida. És a dir, quan tornes del teu treball de la vida real, és el moment de connectar-se a Second Life per acomplir les teues obligacions virtuals. Això sí que és entreteniment i no el futbol. Sorprenent.

MEOW

The Dig

Serà per projectes! Steven Spielberg està preparant Indiana Jones 4 (que eixirà a la llum el 2008) i Abraham Lincoln, una biografia del célebre president protagonitzada per Liam Neeson. Ara ha anunciat que podria portar al cine la història del videojoc The Dig, del que va escriure l’argument junt a Sean Clark. El videojoc, desenvolupat l’any 1995 per l’empresa LucasArts (Monkey Island, Day of the Tentacle, Indiana Jones and the fate of Atlantis, etc.), propietat de George Lucas, està inspirat en les idees de Kip S. Thorne, un expert en física relativista, que també estaria implicat en el nou projecte com assessor. Thorn, de la Universitat de Caltech, sosté que els forats de cuc existeixen i que poden permetre viatjar en el temps.

Aquesta notícia resulta curiosa, perquè la història en un començament pretenia ser un episodi de la sèrie Amazing Stories, produïda pel mateix Spielberg, però els costos de producció eren molt elevats, així que proposà a LucasArts convertir-la en un videojoc. Sembla que ja ha arribat el moment de dur-la a la pantalla gran.

Aquesta notícia obre una nova pàgina en la història d’adaptació de videojocs al cine, que tant de moda està últimament. Serà un bodrio infumable? Ho dubte, ja que els videojocs de temàtica sèria i argument elaborat (del que crec que aquest és un bon exemple) no han eixit tan mal parats. Un cas a banda són els guions impossibles de pel·lícules com Super Mario (en què estarien pensant?) Mortal Kombat, Street Fighter, per posar alguns exemples clars. És el que passa quan intentes abstraure els conceptes d’un videojoc que en si mateix és una abstracció. És com passar el Pong al cine.

MEOW

PS Offtopic: Heu vist la foto del portàtil DELL que ha esclatat en una conferència? Sembla que tenia problemes en la bateria.