La web felina El Bloc de l'opinió felina

12ag./160

La síndrome de Ryanair per Felino

Que et deneguen l'accés a un vol per al que ja has pagat un bitllet perquè arribes 5 minuts tard i ja s'ha "tancat el check-in", tot i que l'embarcament a l'avió es produirà una hora més tard del previst perquè "van amb retràs". A qui no li ha passat? Són eixes coses absurdes a les que ens té acostumats el fet de viatjar per l'aire: com les humiliacions a que som sotmesos en els controls de seguretat o els preus abusius de les botigues que es troben un cop passat dit control, vaja, on vas a comprar el que t'han fet llençar al fem en el control.

Els controls de seguretat dels aeroports, ara per ara

Els controls de seguretat dels aeroports, ara per ara

Aquesta situació s'agreuja amb l'elecció de companyies Low Cost per realitzar el viatge. Aquestes companyies es caracteritzen per oferir preus molt reduïts, sovint ridículs, per als trajectes. Ara bé, en contrapartida, han anat implementant una sèrie d'estratagemes per tal de compensar el marge de benefici: taxes addicionals i exagerades per no fer el check-in des de casa, preus desmesurats per facturar l'equipatge de mà que supere les dimensions estipulades, pagar per l'elecció de seient o bombardeig constant durant el trajecte de promocions i venda de productes, entre altres. Sí, efectivament, el que estalvies en el bitllet ho pots invertir en disgustos.

Gran Louis CK (s01e05)

Gran Louis CK (s01e05)

Això genera una desconfiança en el passatger envers el fet que la companyia, d'una forma o altra, li la vol clavar doblada per recuperar el que, entén, ha deixat de pagar pel bitllet; el passatger té clar que un trajecte en avió no surt rentable si els bitllets es venen a 10€, que algú ha de pagar la diferència i en cap cas ha de ser ell. Així, la gran oferta obtinguda, que el passatger haurà difós a través de xarxes socials (fent publicitat gratuïta de la companyia), perquè "mira tu que llest que sóc i que barat que viatge", pot convertir-se, si no pren les precaucions necessàries, en un preu per damunt del que podria costar fer el mateix trajecte amb una companyia regular. I això ja no li mola al passatger, ni és susceptible de ser compartit en xarxes socials perquè, com resa el conegut eslògan, "Yo no soy tonto", i en cas de ser-ho, que ningú ho sàpiga.

Sols el passatger més experimentat sap anticipar-se a totes les trampes que les companyies han ideat per fer-li pagar més. Té estudiats tots els seus moviments: els seus passos des del moment que es planta davant el mostrador de check-in segueixen un ritual escrit a cop de nunca mais per cada desemborsament addicional que ha hagut de fer en algun viatge previ, com Bill Murray el darrer Dia de la Marmota. No obstant, hi ha coses que ni l'experiència pot ajudar a predir i que formen part de l'aventura que suposa viatjar en low cost, com haver de seure en un seient en el que han vomitat durant l'anterior trajecte o romandre hores incomunicat sense refrigeració ni refrigeris en cabina a causa d'un retràs.

Viatger experimentat en companyies low cost pesant l'equipatge de mà

Passatger experimentat en companyies low cost pesant l'equipatge de mà

Aquesta situació, que implica per al passatger viatjar en estat permanent d'alerta per desconfiança en les males arts de la companyia aèria voluntàriament triada per ell mateix, és denominada per algunes persones (bàsicament per mi, l'autor d'aquestes línies) la Síndrome de Ryanair (Wikipedia entry pending).

Tot això m'ha vingut al cap arran de la notícia d'un home que ha saltat a la pista en Barajas per còrrer darrere d'un avió al que li havien denegat l'accés. Uns treballadors de l'aeroport han registrat un vídeo amb el moment:

El que sorprén d'aquesta notícia, no és el fet en sí, sinó el fet que no s'haguera produït abans. M'explique: el passsatger ha comprat un bitllet barat o molt barat, sap al que va i quin tracte rebrà (per això, el passatger experimentat coneix els seus drets, encara que reconeix que reclamar-los serveix de poc i a més, implica el fet d'haver-se quedat en terra), però no té perquè acceptar la derrota en cas que, al final, l'assumpte isca a favor de la companyia. De segur que els malmesos treballadors d'aquestes companyies tenen un bon grapat d'anècdotes sobre passatgers que no han acceptat que, al final, no van a viatjar sols per 10€. Sobretot, tenint en compte que el passatger té clar que la companyia no va a jugar net, així que, per què ell ho hauria de fer?

I ací és on crec que s'emmarca la gesta d'aquest heroi anònim que, segurament, no conforme amb adquirir un altre bitllet, ja sense cap descompte, al contrari, probablement amb el preu unflat, per al següent vol, va decidir botar-se les regles (i també els controls de seguretat, fins 4, apunten alguns mitjans) per agafar eixe avió sí o sí. Encara que això de, literalment, botar a la pista amb l'equipatge de mà des d'una altura de més de 2 metres, tractar de segrestar un camionet portaequipatges i còrrer desesperat per la pista darrere d'un avió en moviment que, error, no era el seu, no és molt normal. La desesperació d'una persona que no vol acceptar la derrota. Què anava a fer en cas d'arribar a l'avió? Enfilar-se per l'ala i començar a destruir-la en pla "obriu la porta cabrons" com en el famós episodi de Twilight Zone? O quelcom més del tipus "si no vole jo, no vola ningú", com el final de la Jungla de Cristal 2? O anava a ser una cosa més còmica, com l'escena final d'Un pez llamado Wanda? Per sort, es va adonar del seu error i va reconduir els seus passos cap a l'avió que tocava, al que encara estaven embarcant. I, sorpresa, va pujar i va viatjar al seu destí. WIN.

nnn

Segurament, mentre l'avió s'enlairava destí a La Palma, el nostre heroi va mirar per la finestra i va cridar "Vegeu com encara es podia embarcar fills de p...?!!"

No obstant, la cosa no acaba ahí, segons apunten diversos mitjans, van detindre l'home a la seua arribada al destí i, segurament haurà de fer front a una quantiosa multa per vulnerar la seguretat aèria. El barat, sovint ix car, però en aquest cas, almenys el sobrepreu no repercutirà en la companyia, el que és, en certa manera, una victòria.

El CEO de Ryanair en asabentar-se de la notícia

El CEO de Ryanair en assabentar-se de la notícia

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Viatges Fes un comentari
7juny/104

Abrera per Stevie

El cap de setmana del 19 al 21 de febrer de 2010 els torrentins anàrem de visita a casa d'Anna en Abrera. Dissabte de matí pujàrem amb l'Aeri al monestir de Montserrat i per la nit sopàrem a Barcelona a la Rosa Negra i després anàrem a un pub on em quedí adormit a un sofà mentre em feien fotos, jijiji.

Ens allotjàvem a Abrera a un aparthotel on passaren coses. Què passà? Què passa? és el que es pregunta el nostre protagonista en obrir la porta amb la tovalla enrotllada a la cintura.

Publicat per StevieEtiquetat com: , , , Axivat en: Viatges 4 Comentaris
28maig/100

Indiana Soler surfeja al Garbí per Stevie

Vos presentem a Indiana Soler:

El passat 1 de maig tres machotes perillosos torrentins estiguérem escalant al Garbí. Començàrem en Albalat dels Tarongers (on governa el Bloc) i aplegàrem fins Segart (on també governa el Bloc amb majoria absoluta). Haguérem d'usar cadenes en alguns trams i férem també ioga; és que som machotes, però sensibles, jejejeje. Deixarem allí dalt una nota que ho testimonia. Per acabar dinàrem de pic-nic i ho rematàrem amb un Mac gelat. I en tornar Juanjo (al que li regalí alguns presents pel seu recent natalici) em signà una dedicatòria molt bonica al seu llibre de poemes “Vértice” que li havia comprat a través de Bubok.

Durant l’excursió també tinguí temps de surfejar damunt d’una pedra:

Publicat per StevieEtiquetat com: , , , , , Axivat en: Viatges Fes un comentari
7març/103

Viatge a Melilla per Stevie

Acabe de vore que no he escrit res ací al blog des de setembre, i això no pot ser. Així que en aquest diumenge plujós, publique una breu notícia que ja fa temps que tenia pensada, però que per exàmens i altres lios havia anat ajornant.

Com bé sabreu en Nadal passí uns dies en Almeria i Melilla amb el meu amic cantautor Juanjo Pérez que participava allí en un certamen (“Xº certamen de cantautors Ciutat de Melilla”). Estiguérem allotjats Juanjo i jo a l’hotel Melilla Puerto del 26 al 29 de desembre de 2009. Férem turisme i de pas aprofití també per fer unes gestions familiars en eixa terra dels meus avantpassats. Estant allí gravàrem un documental sobre el viatge dividit en dues parts: Microdocumental: "De València a Melilla" Part 1 i Part 2.

I també gravàrem un curt humorístic de cine mut titulat Chico en la playa limpiando conchas: En esta ocasión nuestro protagonista intenta limpiar unas conchas que ha ido cogiendo a lo largo de la playa...pero ¿Podrá limpiarlas?

Espere que vos agrade. Comenteu-lo.

Publicat per StevieEtiquetat com: , , , , Axivat en: Viatges 3 Comentaris
10des./082

Tarifa Polissó per Felino

Tots hem sentit parlar de l'overbooking de les companyies aèries. Desgraciadament resulta una pràctica molt comuna, vendre més bitllets que places disponibles hi ha a l'avió. Això provoca que algú es quede en el mostrador de facturació amb cara d'imbècil quan li diuen que, tot i la seua reserva prèviament abonada, el vol està ple.

Els de Renfe van encara més enllà, perquè no sols venen més places que seients, sinó que no ho descobreixes fins que arribes al teu seient i descobreixes que algú l'està ocupant. Un polissó? No, el bitllet és tan legal com el teu, però ell ha pujat abans al tren. En aquest cas, també se te queda cara d'idiota, però almenys viatges.

El passat cap de setmana vaig viatjar en tren i vaig ser testimoni d'aquestes pràctiques. Tant en el viatge d'anada com en el de tornada, algunes persones amb el bitllet a la mà han descobert que el seu seient l'havien revenut (en alguns casos més d'una volta). Llavors els ha tocat viatjar en la cafeteria del tren o de vagó en vagó a la recerca d'un seient buit, fins que, en alguna parada, pujava el seu propietari legítim. Però el que més m'ha sorprés és el que els ha dit el revisor a resposta de les seues queixes: “No se'n preocupen, posen una reclamació i els tornaran el preu del bitllet”. No importa que l'errada, de la que es responsable l'empresa de transports ferroviaris, t'haja fet viatjar cercant un seient a cada parada, o directament de peu, al final has arribat a destí. Responsabilitat per les molèsties ocasionades? Cap, et tornen els diners i au. Renfe sempre guanya, ja que el teu seient l'està cobrant de les altres persones als qui l'ha venut i, en tot cas, del 15% de l'import que cobra en cas de possibles anul·lacions als incauts que mai sabran que eixe bitllet estava revenut abans de cancelat. En unes altres paraules, Renfe ha inventat una nova tarifa low-cost: La Tarifa Polissó.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: Axivat en: Viatges 2 Comentaris