L’anglés a Eurovisió
És una injustícia l’eliminació d’Andorra d’Eurovisió a la semifinal des que tracta de participar. La cançó en si és el de menys, el més important és que el català estiga present a la final del festival, i fins ara només està present a l'hora de les votacions. A veure si l’any proper és possible, però ho veig difícil, car, com els balcànics es voten entre ells, es classifiquen tots ells.
El que més em rebenta és que el 90% canten en anglés (als darrers anys sempre guanyen països de l'Est cantant en anglés). Cadascú hauria de cantar en un idioma del seu país, així estarien tots en igualtat de condicions, perquè si cantes en anglés ja tens avantatge. Si vas allí és per a cantar en el teu idioma, i sinó no vas. Perquè quin sentit té un cantant en anglés que de vegades no és ni del país? Si jo he vist un negre representant a Estònia o un d'eixos països; ara n'hi hauran molts negres allí. Inclús participà Céline Dion, que és quebequesa representant a Suïssa o Luxemburg o un d'eixos en els 80 quan no era quasi coneguda ací. És un cachondeo de festival.
Josmar Gerona, és superfort.
Data de creació: 14/05/2004 a les 18:13
El professor Semanué
Anit em viu tots els vídeos del professor Semanué (estrella d'un canal local castellonenc, MegamaxTV). Alguns són un coñazo (com el seu curt la fuga del bicho o el del mini pc), altres són reguleros (com el del mòbil barat inventat per ell) i després té tres impagables: el del ancho de banda (misterioooo... pisoooo...), el de Canal 9 (adelanteeeee.... chico35^ / osito28) i el de limpiando el teclado:
A disfrutaaaaarrr! Ja em direu què vos semblen.
Surrealisme i detergents
Quin és el problema del Calvo de Colón? Té problemes en sa casa? El que és evident és que fa temps que va deixar de tenir amics, perquè sinó no s'explica perquè es dedica a merodear pels centres comercials a la caça de dones entrades en anys per esquitxar-les amb una sèrie de fluïds (de moment no corporals, o almenys això tinc entés).
Els anuncis de detergents ja fa temps que desbancaren als de compreses en el que a surrealisme es refereix. No dic que els spots de compreses hagen perdut fuelle, que no l'han perdut, però digam que van tenir el seu moment d'esplendor i ara ja ens hem acostumat. Ara bé, als anuncis de detergents ja és més difícil acostumar-se, sobretot perquè no saps per on et poden eixir: Ja no sols es parla de paiasos que perden el color i la sonrisa, també hi han xiquets que són incapaços de tornar del parc sense jugar amb els seus amiguets a la Lucha en el Barro, pelutxes amb els ulls completament dilatats que ens narren les seues aventures lisérgiques, homes sinistres que viuen a l'interior dels llançols i, perquè no, viatgers en el temps.
Ja sabeu, en el futur hi haurà gent que viatjarà al passat per recomanar a les mestresses de casa del nostre temps quin és El Detergente del Futuro. Jo sempre vaig pensar que en el cas que algú fabricara la màquina del temps la gastaria per a alguna cosa més interessant, no sé, igual és que sempre he tingut el cap ple de pardals. En qualsevol cas, imagine que com en el futur tots anirem amb túniques blanques, els detergents rebran una importància inimaginable en aquesta era. Tot aplegarà.
MEOW
L’altre “Humor Amarillo”
No sols estan confirmats els rumors sobre la pel·lícula d'animació dels Simpsons, sinó que ja es poden trobar algunes escenes furtades amb càmera domèstica del preview per als geeks que van fer al Comic-Con. Desde 1989 en antena, són moltes les aventures que han viscut la família més famosa de la televisió. Poca gent hi ha que no els conega, o millor dit, que no els seguisca.
Ignore si pretenen gastar la pel·lícula com punt final a la sèrie, com alguna volta va expressar Matt Groening al principi dels temps, però en qualsevol cas, val més una retirada a temps que acabar convertits en un programa purament infantil. Al principi la sèrie estava concebuda per a un públic adult, però cada cop em costa més trobar eixe humor políticament incorrecte que tant la caracteritzava. En la meua opinió, després de 18 temporades la sèrie ha perdut un poc de frescura i els episodis són cada cop més absurds; això ja no és el que era. Ja vorem què ens depara la pel·lícula. En qualsevol cas sempre ens quedarà Padre de Familia.
MEOW

