La Web Felina

Publicitat Odiosa

Després de llegir aquest interessant article sobre el que hi ha darrere de la publicitat del grupo Pascual (sí, aquell dels publireportajes) se m’han aclarat moltes incògnites: Es veu que tenen la seua pròpia productura cinematogràfica, amb la que roden els spots en pla econòmic. Això no és cap novetat, ja que presumptament la Central Lechera Asturiana emprava als seus empleats en els anuncis musicals amb un resultat no menys atractiu (estic esperant la gira Central Lechera Asturiana: The Musical). Però sí és de veres que a voltes et preguntes qui és el responsable d’eixes campanyes publicitàries que, més que animar-te a adquirir el producte (se suposa que aquesta és la finalitat) aconsegueixen generar-te una tírria que, inevitablement et decanta pels productes Hacendado.

Per exemple em venen al cap els anuncis de casa Tarradellas: Viejunos tallant fuet amb els seus nets o iaies preparant “picsas”, com si fòra el més típic, quan en realitat l’han comprat en el carreful o al colmado del cantó. Per no parlar dels anuncis de fabada, amb els nets escorbut de tant menjar de llanda… Enganyats! I l’altre, el que diu ser Juan Palomo, i els altres li pregunten si ha vingut sa mare al provar la pasta deshidratada que els ofereix: Quina classe d’insult és eixe?

I no puc deixar de mencionar als anuncis de Kinder: Hi ha res més psicodèlic? Eixe colorit, eixa musiqueta, eixos actors rubiales, tan representatius de la joventut espanyola; una sobredosi de sucre que afecta directament al cervell i no pots parar de repetir que Kinder Bueno es bueno, Kinder Bueno es bueno… Jo, fins i tot he tingut malsons produïts per la ingesta de publicitat Kinder: Al meu somni surt un ou Kinder que dins té un altre ou Kinder i així succesivament. És horrorós, no havia vist res tan frustrant des d’aquella promoció de “Otro Colajet Gratis“.

MEOW

València en The Unit

Aquesta escena pertany a un episodi de la sèrie nordamericana The Unit. L’escena en qüestió està ambientada en els carrers de València (Spain). Per contra del que pensen alguns, sóc de l’opinió que l’escena està molt aconseguida; es nota que n’hi ha darrere un bon treball de documentació sobre la vida en la capital del Túria. M’explique:

Per una banda es pot vore com la gent es desplaça en bici o en Mobilettes. Jo sóc valencià i tinc una bici, en la que em solia desplaçar a diari per anar a treballar. També, fins fa molt poc, he sigut propietari d’una flamant Mobillette Cady. Dos de dos. D’altra banda, el protagonista intenta furtar una moto, i finalment s’enduu una bici; qui no coneix un cas d’algú que li hagen furtat una bici en València? Jo en conec uns quants. Continuem: En un moment de l’escena es veu un anunci on posa València sobre un logotip molt similar al de Terra Mítica. No em sorprén, València està plena de propaganda de Terra Mítica. Un altre encert.

No obstant sí que hi han alguns errors conceptuals (a banda de la mida dels tricornis, tothom sap que en la realitat són més grans). En concret del departament de só. Probablement no van consultar l’estudi d’investigació desenvolupat pel departament de decorats i per això van posar música flamenca en el tros de la persecució (recurririen al que va documentar el primer episodi de McGyver), quan tot el món sap que en València l’única música folclòrica que escoltem és la que canta Francisco.

MEOW

Actrius en Youtube

Recentment no he pujat només algunes fotos noves al meu space, sinó també alguns vídeos al youtube, com ara el célebre de Bernardo a La hora Wiki, i dos que he editat d’Anna Moret (que recentment la veiérem en Cartas de Sorolla) en un parell de sèries de la tele. Així està el d’Anna Moret en Hospital Central (cap.4×02 - En el calor de urgencias; del 17 de setembre de 2002) i el de l’extinta sèrie policíaca d’Antena 3 Lobos; és Anna Moret al capítol 5º de Lobos (La vuelta a casa; emés el 3 de febrer de 2005).

I per acabar vos deixe que gaudiu amb els 37 segons de Júlia Cerdán donant-li la rèplica a Ana Obregón en Ellas y el sexo débil. A l’hora d’editar-lo me’l sentí mil voltes i acabí fart d’ell, si al final em sabia ja el diàleg… (quin calfred!)

El Timo del Millón de Llauros

La Sexta ha cancel·lat “El vídeo de un millón de Euros” deixant sense premi als concursants. Nosaltres vam estar a punt d’enviar el DYY, però en última instància no ho vam fer per desig exprés d’un dels protagonistes. Ara crec que va ser un encert.

Cancela su emisión y en un breve comunicado lo declara “inconcluso” y no ha adelantado un ganador, como ha ocurrido con otros concursos cancelados antes de tiempo.

O siga, que la gent que va enviar els seus vídeos s’han quedat sense vídeo (i els drets sobre ell) i sense premi. L’únic és que han eixit per la tele (alguns). Possiblement, aquesta era l’única aspiració que tenien. D’altra banda, els que s’ho han currat de veres, si és que hi ha algú (pel que llig els vídeos no eren gran cosa), s’hauran quedat totalment desencantats, o millor dit, estafats; les seues imatges han passat a formar part de l’arxiu de la cadena.

MEOW