El meu homo és valencià
Vía Vent d Cabylia he trobat aquest vídeo d'un programa de la IB3 (la televisió de Balears). A les illes han vist Canal 9 des de molt abans que IB3 començara les seues emissions el 2005, així que no ens hem de sorprendre de que ens coneguen tan bé.
MEOW
La generació de Casimiro
Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, abans que Los Lunnis i Trancas & Barrancas enviaren a dormir els xiquets del segle XXI, aquesta difícil missió era feina d'un monstre pèl-roig. El seu nom era Casimiro i, des del seu castell encantat, ens aconsellava als més menuts clavar-nos al llit a una hora molt raonable: les vuit de la nit.
A ritme de rock, Casimiro es rentava les dents "con mucha pastita", acte que intentàvem imitar malgrat que els nostres pares ens acusaren de malgastadors. A més, el llençol que utilitzava per tapar-se era un fantasma amb ulls i boca i, el més estrafolari de tot, era que es clavava al llit amb les sabates posades. Quan, totalment desorientada per aquest fet tan il·lògic, preguntava als meus pares per què jo no podia gitar-me amb les sabates posades i Casimiro sí, ells em responien que eren peücs. Però mai em va convéncer aquesta explicació. Si us fixeu bé en el vídeo, podreu observar que el meu ídol d'infantesa es trau els calcetins abans d'anar a dormir, però manté les bambes als peus (sic).
Continuar llegint La generació de Casimiro
Personatges mítics, desmitificats
Això de treure velles glòries del cine, la televisió i els esports als anuncis està de moda. Sembla que, al tractar-se de personatges retirats, o si més no, que ja no gaudeixen de l'èxit i la fama que en algun moment de la seua vida van tenir, són econòmics de contractar, al temps que connecten fàcilment amb determinats sectors de l'audiència en haver tingut un passat gloriós. Generalment, aquests anuncis es basen en parodiar al personatge, reprenent les seues vestimentes, moviments o frases. Supose que s'ha d'estar molt necessitat per accedir a una proposta d'aquest tipus, o si més no, s'ha de tenir un gran sentit de l'humor, no sé. En certa manera recorden un poc a eixos actors clàssics de Hollywood que van acabar repetint les fórmules dels personatges que els havien fet més famosos en produccions d'humor de dubtosa qualitat. Quin horror!
El cas és que he decidit fer un recorregut pels anuncis recents d'aquest tipus que m'han vingut al cap, els he buscat i comentat breument en un llistat. Si voleu saber quins personatges mítics ha desmitificat la publicitat, continueu llegint.
Marca blanca
El conjunt d'estratègies i promocions per conquerir el món perpetrat per Mercadona del que ja hem parlat en alguna ocasió, està començant a obtenir resultats. Els productes Hacendado causen furor allà on van i les marques denominades "de tota la vida" (encara que la majoria de marques blanques també són de tota la vida), comencen a notar seriosament els efectes de les noves tendències del consumidor. Cada cop hi ha menys marge de beneficis per fer campanyes promocionals massives en les que intentar convèncer que un determinat producte és molt millor que els demés i per això és més car, i clar, en el prestatge del supermercat estan venuts... O més bé tot el contrari.
Tan greu és la situació, que diverses cadenes de televisió, entitats que viuen bàsicament d'ingressos publicitaris i de timar a la gent amb missatges de mòvil, han començat una curiosa campanya a favor de les marques. Amb anuncis senzills, però contundents en el missatge, intenten concienciar a l'espectador de la importància de l'etiqueta. Alguns amb una gran càrrega metafòrica, altres més directes a l'hora de dir les coses pel seu nom, inclús alguns arriben a donar por presentant un missatge un poc desproporcionat que recorda un poc al 1984 d'Orwell, però, això sí, tots coincideixen en parlar de la marca com un concepte general. Anuncis genèrics per promocionar la compra de productes no genèrics. No deixa de cridar l'atenció.
MEOW
Anit viu
-
El reportero (2004)
2010-03-16 10:17
per FelinoUn presentador de televisió dels anys 70 viu l’aparició del feminisme en l'àrea d'informatius en la forma d’una ambiciosa periodista. Al principi no li importa, sempre que ella no s'isca del seu lloc i es dedique a cobrir temes menors. Paròdia del món masclista dels 70 des del punt de vista d'un equip de periodistes. L'argument és un absurd continu, no obstant, té moments simpàtics. Per passar l'estona.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
