La Web Felina

Plutón BRBNero

Aquesta nit s’estrena en la 2 la sèrie d’Álex de la Iglesia, Plutón BRBNero. Aquesta nova telecomèdia de temàtica futurista, tracta de la tripulació d’una nau espacial, el nom de la qual dóna nom a la sèrie, i de la seua recerca a través de l’espai d’un planeta habitable, on traslladar a la gent de la terra, ja que en l’any 2530 el planeta està totalment edificat i no cap ningú. L’argument recorda a sèries com Tierra 2, però el tó de comèdia l’aproparà més a Enano Rojo o, més encara, a parts de la pel·lícula del mateix Àlex de la Iglesia, Acción Mutante.

Aquesta sèrie és de les primeres propostes de producció pròpia que escapen a les temàtiques de sempre: La comèdia de situació costumbrista o el drama policial, hospitalari o de qualsevol altre gremi. No em sorprén que Álex de la Iglesia estiga darrere del projecte, ja que és dels pocs directors que sempre ha donat un aire diferent als seus projectes cinematogràfics (el resultat, millor o pitjor, no deixa de ser original dins del panorama del cinema espanyol). És per això que trobe que aquesta sèrie, si funciona, podria sentar un precedent important i provocar així un canvi en les produccions pròpies d’altres cadenes. Si funciona. Si no, serà una altra sèrie de tantes que ho han intentat sense èxit, i no per falta de qualitat precisament (encara no m’explique el fracàs de Películas para no dormir). No sé què tal serà la sèrie, a penes he pogut vore alguns trossos als tràiler, però espere que no defraude.

Aquesta, com dic, és la nova aposta de La 2 per als dimecres per la nit (l’antic horari de Muchachada Nui, que actualment prepara la tercera temporada). El pressupost no serà molt elevat, però ja s’ha rodat una temporada sencera de 13 episodis de 35 minuts de durada cadascú d’ells. Com li anirà a la primera sèrie espacial de la televisió espanyola? Esta nit comença el viatge.

MEOW

Mr T Torna

Al gran Mr. T pràcticament sols se li recorda pel seu personatge de El Equipo A, encara que té coses molt interessants en la seua filmografia, com eixa gran pel·lícula documental Be Somebody… or Be Somebody’s Fool (pensava que el videoclip era insuperable, fins que eixí la versió de Marlo) o la tercera part de Rocky. Doncs, després d’anys desaparegut, amb breus aparicions en TV i rumors d’una greu malaltia, torna a la palestra amb dos anuncis (link a l’altre) de xocolatines, un tant particulars. Sembla que els han retirat per queixes de determinats col·lectius, la forma de ser de Mr. T no deixa indiferent ningú. No obstant, la campanya ha sortit efecte i ja circulen per internet versions de l’anunci fetes pels fans de l’actor.

MEOW

La mort de marlo

Una de les coses que es troba a faltar en Muchachada Nui és la presencia d’eixe personatge tan impresentable com era el Marlo de la Hora Chanante. He trobat aquest video que pertany a l’episodi 51, el que anava a ser el primer de la següent temporada del Paramaunt Comedy, abans de la marxa de l’equip a La 2.

MEOW

El gilipollas a Eurovisió

Aquest dissabte 24 és el gran moment. Així que trobe que ja era hora de fer eixe article (continuació del meu anterior) que el webmaster em venia demanant des de març. El que passa és que a hores d’ara ja queda poc per contar que no sapigam de Rodolfo Chikilicuatre. Així que breument repetirem algunes cosetes que ja s’han anat dient.

Els del Terrat ja havien intentat en el 98 presentar per Andorra a Josmar Gerona a Eurovisió, però llavors Andorra encara no participava. I ara, 10 anys després ho han aconseguit, envien al gilipollas a Eurovisió amb el suport massiu del vot popular.

Molta gent està en contra, però ha sigut l’elecció més democràtica de tota la història del festival. I vos assegure que el ridícul no l’anem a fer, ja que el llistó enguany està prou alt: competim amb una gallina bòsnia, un abuelo croata rapero (75 cent) i una marioneta irlandesa, entre d’altres. Guanyar està difícil, però crec que entre els 10 primers segur que quedem i molt probablement entrarem en el top 5.

Realment el Chiki Chiki era una aposta segura, no entenc les reticències inicials de RTVE. De fet ben prompte han canviat d’idea davant el gran bombazo que ha resultat (ja és la cançó de l’estiu fijo, quede com quede) i ara no paren d’explotar-lo en programes especials fins la saturació (inclús protagonitza l’anunci de l’ONCE). En la vida una cançó aspirant d’Eurovisió havia tingut eixe èxit inicial a Espanya, pense que ni la Rosa d’Espanya.

I els arguments de l’Uribarri de que estava llevant un lloc a un possible artista real que després proseguiria la seua carrera, es cau pel seu propi pes, ja que la majoria d’eixos artistes apleguen al seu cim amb la cita eurovisiva i després cauen en l’oblit. Què se n’ha fet dels de l’any passat (D’Nash)? I de Lídia que tragué 2 punts en el 99? Però si ja ni tan sols recordem a Anabel Conde que quedà segona en el 95…

En definitiva, em sembla una elecció encertadíssima i una aposta segura amb la qual no tenim res a perdre. Els de TVE no saben la sort que han tingut, els ha tocat la loteria (amb independència del resultat final). I enguany, per descomptat, l’audiència del festival serà espectacular com fa anys que no es veia.

Des d’ací li desitgem sort al Chiki Chiki (amb Disco, Gràfica i Luciana) i a Gisela que representa a Andorra.