Universos paral·lels
Era qüestió de temps que les relacions socials es reflexaren de manera completa en un videojoc. La primera aproximació va ser la saga SIMS, en la que diferents personatges creats per l'usurari interactuaven en diferents escenaris gastant un mode de comunicació basat en abstraccions del llenguatge (no eren paraules, sino dibuixets que reflexaven la trascendència de la conversa, i en funció d'això, variava l'estat d'ànim dels personatges implicats). Una aproximació més fidel serien les comunitats virtuals creades a la xarxa, en la que ninots que representen als usuaris es connecten a un escenari on interactuen; una mena de xat, però canviant els nicks per ninots i la sala de conversa per l'escenari. Un bon exemple d'això és l'hotel Haboo.
Ara bé, el no va más és passar aquesta simulació de relacions socials a un món virtual, amb el seu mapa i tot, on coincideixen tots els personatges dels usuaris del joc... i en 3D, per major realisme! Eixa és la finalitat de Second Life, un "joc" multiusuari per tenir una vida virtual en un altre món. Un nou usuari s'ha de crear un personatge de forma totalment gratuïta i té la possibilitat de comprar-se un terreny virtual (sic) pel mòdic preu de 9,99¤. En eixe terreny es pot construir la seua casa on podrà albergar actes socials de tot tipus; des de reunions d'amics per jugar al póker fins montar una botiga per vendre ítems. I és que la gràcia de Second Life és que el jugador pot crear objectes en el món virtual i comercialitzar-los usant la moneda oficial, el Linder Dollar (que es cotitza respecte a l'euro i al dòlar). I tant és així que estan apareguent botigues reals en el món virtual. Algunes empreses conegudes estan creant sales de treball en illes del mapa virtual per a que agrupacions de personatges, pertanyents a usuaris del joc, cooperen en la creació d'objectes: Han de tenir representació també en el món virtual. És qüestió de temps que comencen a explotar als usuaris novels en les zones del tercer món virtual.
Com són les coses, en un simulador de vida real també has de treballar per guanyar-te la vida. És a dir, quan tornes del teu treball de la vida real, és el moment de connectar-se a Second Life per acomplir les teues obligacions virtuals. Això sí que és entreteniment i no el futbol. Sorprenent.
MEOW
Que pasa con Bob?
Molts de nosaltres hem tingut de buscar alguna vegada un arxiu al nostre ordinador. Si gastem el sistema operatiu Windows XP, ens hem trobat en la seccció de búsqueda, un simpàtic gos que ens pregunta què volem buscar; la resposta és evident: un arxiu. Aquesta resposta, quasi tan inmediata com el "No" al "Parece que está usted escribiendo una carta", ens fa que cada vegada que volem buscar tingam que seleccionar una opció d'una llista, en lloc de posar directament el nom de l'arxiu, o part d'ell en un requadre. Engorrós. Sempre m'havia preguntat el perquè d'aquest gos en l'opció Buscar, i únicament en aquesta opció, ja que és en l'única part del sistema operatiu en que apareix. Avui, quasi per casualitat he descobert la veritat sobre aquest gos i el seu fosc passat.
L'any 1995, Microsoft va llançar un programa anomenat BOB que pretenia ser una variant al sistema de finestres que es gastava aleshores, el Windows 3.11, que aviat evolucionaria a Windows 95. Aquest programa, amb un disseny molt infantil, presentava l'escriptori de treball com si fora una casa amb habitacions, cadascuna plena d'objectes decoratius sobre els que podies clicar. Aquests objectes eren els programes. Cada programa (una agenda, un editor de textos, una enciclopèdia, correu electrònic i poc més) estava representat per un objecte diferent. A través de les portes podíem visitar les diferents habitacions de la casa, en les quals sempre trobàvem els mateixos elements (com si fora el més normal trobar una enciclopèdia en un graner). A més, el programa ens permetia afegir nous programes en forma de nous elements, així com canviar l'ubicació dels ja existents. Les coses es feien seguint opcions que es marcaven els globus de text del nostre acompanyant: El gos Rover. Sí, és el mateix gos 11 anys abans.
Avui ho he estat provant i el cas és que el gos ens ho pregunta tot, de forma que, cada cop que es vol fer algo tens que llegir globus i globus de text, fent més i més preguntes. És el que Microsoft entendria per un procés guiat... però vaja si està guiat, és odiós. No és sols que no es puga fer quasi res, és que per al poc que se pot fer has d'estar responent les preguntes d'un gos. En conclusió: Una alternativa poc usable i farragosa als sistemes de finestres convencionals.
Resulta que el programa, evidentment, va ser un fracàs sonat. A càrrec del projecte estava la novia d'aquell moment de Bill Gates, més tard la seua dona, Melinda Gates (recent Premi Central Lecher... dic, Príncep d'Astúries) així que no és d'estranyar que la cos isquera a la llum. Ara, s'ha de dir que la susodicha no ha tornat a estar a càrrec de cap programa fet per l'empresa. No obstant, es veu que s'ha decidit reutilitzar la figura del gos per a la secció de Busqueda del Windows XP, i en general el seu concepte per representar els assistents d'office, com el infame Clippo. Coneixíeu el programa?
MEOW
PS: Per cert, si vos fixeu en el logotip del programa, probablement vos recordarà a un smilei del MSN Messenger...
Anit viu
-
La cinta blanca (2009)
2010-03-13 19:47
per FelinoA principi del segle XX una sèrie de misteriosos esdeveniments pertorben la vida en una xicoteta societat rural al nord d'Alemanya marcada per unes fèrries normes morals i religioses. Michael Haneke de nou aconsegueix captivar l'espectador amb un relat sobre les misèries de la raça humana. Excel·lent direcció tècnica i artística. Cine en estat pur que convida a la reflexió sense renunciar a l'entreteniment.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
