La Web Felina

La precampanya

Iniciem el repàs, per entregues, sobre les eleccions del diumenge 9 de març de 2008. Amb un cert retard i quan ja és un tema que no li interessa a ningú (però trobe que havia de recollir-se en la web), iniciem aquesta primera entrega amb la precampanya. I l’acabarem d’ací uns dies amb les valoracions electorals (tal i com férem en la campanya de 2004).

La precampanya és un terme imprecís pel que fa a la seua durada, ja que si bé està clara la seua fi (l’inici dels 15 dies de campanya), que és al seu si la que la defineix (pre-campanya o la campanya anterior a l’oficial fixada legalment), el seu inici és ben discutible, ja que actualment estem en una campanya permanent que arranca des de la fi de les anteriors eleccions.

L’impuls temàtic l’ha dut l’oposició, és a dir, que ha sigut ella la qui ha anat posant els temes o issues i el Govern/PSOE ha estat a la defensiva la major part del temps.

Els principals temes o esdeveniments significatius/rellevants de la precampanya els podem agrupar breument en 7 o 8 grans temes:

1) La crisi econòmica i el debat econòmic. Cal destacar el fitxatge estrella de Manuel Pizarro (Endesa), que es desunflà al primer debat amb Solbes.

2) Picabaralles en el PP. Gallardón amenaça amb deixar l’alcaldia un cop exclós com a número dos de Rajoy. Enfrontament amb Esperanza Aguirre.

3) La fi de la treva d’ETA i el debat sobre el terrorisme. Una constant del PP i de l’AVT en tota la legislatura. Il·legalitzacions de partits. Consulta d’Ibarretxe.

4) L’aigua i el transvassament. El tema de l’Ebre ha sigut altra constant del PP, però en plena campanya els populars aragonesos es posen ben en contra i Rajoy ha de retractar-se, de manera que juga a la indefinició durant tota la campanya per no soliviantar a aragonesos ni valencians. Les desaladores o les nuclears del mar, segons González Pons.

5) Catalunya. Debat sobre l’Estatut (monotema del PP) i després problemes amb les infraestructures (AVE i rodalies especialment). No li ha passat factura al PSOE/PSC, que ha incrementat els vots allí.

6) La immigració. Tema recurrent per al PP, que ha actuat amb gran demagògia i hipocresia (com en quasi tots els temes).

7) L’enfrontament Església-Govern durant tota la legislatura, però especialment a principis d’any amb les declaracions dels bisbes (la CEE), que el govern magnificà per crear polèmica (calfar l’ambient: tensió) i arrossegar vots anticlericals.

El cosí de Mariano

Fa un any, Mariano Rajoy va fer famós al seu cosí, el catedràtic de Física Teòrica, al citar-lo per tal de negar el canvi climàtic. Durant una temporada no es va parlar d’una altra cosa; el cosí de Rajoy servia per justificar qualsevol cosa. Juntament amb la famosa “Xiqueta de Rajoy”, són els dos personatges, reals o ficticis, que Mariano ha aportat a l’imaginari col·lectiu. Però ara n’hi ha un altre personatge del que Rajoy no se sentirà tan orgullós, però que aporta mèrits per entrar en aquesta llista. Es tracta del seu cosí Raúl, el germà del catedràtic, que aquesta setmana ha sigut detingut com a membre d’una banda de segrestadors, que tenien retingut un empresari amo d’unes bodegues. Viva el vino!

La cosa porta cua, perquè resulta que el presumpte líder de la banda és un tal Rodríguez Pueyo, un personatge que ha estat implicat en el cas Arny, en l’assassinat del “Nani” i, l’any 1994, va intentar estafar a Publio Cordón fent-se passar pel representant del futbolista Martín Vázquez. Vamos, que aquest fitxa ha estat implicat en alguns dels casos més sonats de la història de la delinqüència espanyola de les darreres dècades. Una espècie de membre de Spectra, que apareix sempre darrere de totes les trames.

Vist el panorama, veig normal que Rajoy mai haja citat al seu cosí Raúl. També és de veres que mai li han preguntat per assumptes relacionats amb la delinqüència organitzada, perquè igual s’haguera destapat amb un “Pues mi primo que trabaja en una banda de secuestradores dice que…”. En fi, que en aquest món de la política, està demostrat que el millor és deixar a la família de costat.

MEOW

Nous ministeris en internet

Com estan les coses! Resulta que un espabil·lat internauta ha registrat els dominis d’internet dels nous ministeris de ZP i ha montat els seu propi portal. Com ja va passar amb la mítica i porcina www.marianorajoy.com, en les eleccions de 2004, quan l’actual partit de l’anomenada oposició va descobrir que havien registrat el domini per promocionar una simpàtica piara que, per cert, es va fer molt popular. Ara li toca el torn al Govern Espanyol que ha trobat registrats els dominis dels nous ministeris i adreçats a una curiosa pàgina.

Curiosa perquè té l’aspecte d’un blog promocional del candidat demòcrata per a les primàries d’Estats Units, Barack Obama, en el que inclús es dóna l’opció de fer donatius a la campanya o a suscriure’s com a voluntari (sic). No obstant, el contingut principal d’aquesta particular pàgina ministerial és un text que, a mode de manifest, reivindica aquell mític Pla Hidrològic que tant va donar que parlar. I Obama qué opina de esto? Ningú ho sap. Per completar aquest desgavell (WTF, com diria Obama), en la part inferior, de la pàgina es troba una secció amb informació pel ciutadà, en la que s’anuncien les adreces web de la resta de nous ministeris, això sí, acuradament renombrats per evitar problemes de Copyright:

Monasterio de Conciencia e Inmoralidad (www.mcei.es)
Monasterio de Errores, Pitonisas Socialistas y Dimisiones (www.mepsd.es)
Monasterio de Inmigrantes, Curas y Turistas (www.mict.es)
Monasterio de Trasvases e Ilusiones (www.mtei.es)

Tot i que en cada adreça pertany a un monastir destinat a afers completament dispars, els continguts de la pàgina que adrecen són els mateixos que ací estem descrivint canviant, en cada cas, el títol en la part superior.

Ara bé, quines són les exigències de l’autor de la falla? Les deixa molt clares en les seues reivindicacions i ja vos avance, que res tenen que vore en Obama:

Sr. ZAPATERO:

Si el agua del Ebro es de los aragoneses y catalanes, el agua del Mediterráneo es de los catalanes, valencianos, murcianos y andaluces, por lo tanto…

1. EXIGIMOS QUE MADRILEÑOS, MANCHEGOS, EXTREMEÑOS y demás ciudadanos del interior de España, PAGUEN POR UTILIZAR NUESTRAS PLAYAS, Y POR BAÑARSE EN NUESTRO AGUA.
2. EXIGIMOS QUE NO SE UTILICE NI UNA GOTA DE NUESTRO AGUA DESALADA DEL MEDITERRÁNEO EN COMUNIDADES A LAS QUE NO LES PERTENEZCA.

Uns arguments de pes! Tant que difícilment es poden prendre en serio. Per això, el més increïble són algunes de les reaccions d’entre la llarga llista de comentaris que els internautes han fet al manifest, en cadascuna de les pàgines “monestirials” (al ser diferents pàgines, encara que tinguen el mateix contingut, els comentaris són independents). Destaque un de tants:

espero que logres algo de agua para las zonas que se necesitan…. (…)

Sí, estic segur que l’aconseguirà… Sense dubte, aquesta és l’única forma d’aconseguir coses d’un govern que negocia amb terroristes. Obama segur que està d’acord.

MEOW

Vota PPPPP

Vinyeta d’avui del Diario de Mallorca. Més de 40.000 llauros del govern gastats en dronga i prostíbuls per un ex-regidor de l’ajuntament durant quasi dos anys, deixen l’afer del Rasputin, per increíble que parega, com una mera anècdota. Algú dóna més? Sobren les paraules….

MEOW