La Web Felina

Els debats televisats

Pel que fa als aspectes formals, podem afirmar que ambdós debats foren realitzats en terreny neutral, en IFEMA o un recinte ferial d’eixos. Foren organitzat per un ens imparcial com l’Acadèmia de la Televisió presidida per Manuel Campo Vidal, moderador del primer debat i encantat d’haver-se conegut. El segon debat fou moderat per la periodista Olga Viza. Els torns d’intervenció, així com els temps i tota la resta de qüestions formals foren pactats prèviament pels dos principals partits, cosa que encorsetà un poc el debat. Els torns d’intervenció s’invertiren en el segon debat, on ara qui obria el debat era Zapatero i el cloia Rajoy, just a l’inrevés del primer debat. El moderador s’ubicava al mig, situant-se els dos candidats un a cada extrem de la taula. Ambdós anaven ben vestits i havien moderat els seus gestos, en especial Zapatero, que ja no semblava que transportara una pesada caixa amb les mans, sinó una caixeta. Rajoy es féu un poc de lio amb els papers que duia, i els deixà escampats per terra en el segon debat, cosa que no feia bona impresió. Zapatero sempre trobava la pàgina que buscava en cercar les dades.

Zapatero fou considerat guanyador d’ambdós debats, però especialment del segon (de forma contundent).

Amb posterioritat al debat hi hagué el debat sobre el debat (per exemple en 59’’) i en dies posteriors debats sobre el debat del debat, etc… Com es veu és un fernomen que es retroalimenta.

Passant ja a l’anàlisi del contingut, podem destacar que foren memorables els finals del primer debat. Zapatero amb el seu “Buenas noches y buena suerte” (homenatjant la recent película de George Clooney sobre las cacera de bruixes dels anys 50), i en especial Rajoy amb la parábola de “la niña”, òbviament la niña de Rajoy no podia deixar d’aparéixer en el segon debat, on l’esmentà de nou de passada. També s’ha de destacar la intervenció de Zapatero interrompent a Rajoy i preguntant-li insistentment sobre el transvassament de l’Ebre, sobre si l’anava a fer o no. Eixa em semblà una intervenció genial i molt encertada, posant l’accent en l’ambigüitat de Rajoy, que al final no confirmà si el faria o no.

La immigració fou un tema recurrent i demagògic per a Rajoy, que Zapatero tractava d’esquivar, però al final sembla que li isqué un poc el tir per la culata a Rajoy amb el tema del famós bonobús. També fou famós el llibre blanc de Zapatero al segon debat, on es recollien totes les dades que anava indicant. Molts d’eixos temes transcendiren a l’imaginari col·lectiu com es pot apreciar a la fotografia fallera que acompanya aquest anàlisi.

En definitiva, Rajoy em semblà prou demagògic i un tant falsari, mentre que Zapatero fou més solvent i al meu parer no digué mentides (o en quant a penes, en comparació a Mariano).

La campanya del PSOE i PP

El PP tracta de moderar-se i arraconar als durs (Zaplana, Acebes, Aznar,…), però òbviament no li dóna resultat a causa de la llarga precampanya exaltada i crispada dels 4 anys de legislatura. Un partit que es dedica a crispar no pot guanyar les eleccions.

Entre les estratègies seguides podem destacar la del PP de buscar l’abstenció del contrari (Gabriel Elorriaga junior dixit) o la del PSOE de fomentar la participació creant un poc de tensió (com digué el propi Zapatero).

Respecte del lideratge, s’ha produït un intent de laminar al contrari (i presentar-lo com a falt de carisma) al mateix temps que s’ensalçava al candidat propi presentant-lo com a presidenciable. Fort lideratge de ZP.

Com que es tracta de partits atrapa-ho-tot (catch-all parties), es dirigeixen a tots els segments de la població.

Els partits han rebut els suports d’artistes i científics, en especial en el cas de la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ) o els de la cella. El PP contraatacà acusant els artistes de viure del canon digital (en eixa qüestió el PP ha sigut molt demagògic i hipòcrita). El PP ha rebut el suport dels bisbes i de l’AVT (F.J. Alcaraz), la COPE, El Mundo, … entre d’altres.

Principals eslògans:

a) PSOE: 13+, “Motivos para creer”, “No es lo mismo”, etc…

b) PP: “Ideas claras”, “Con cabeza y corazón” (copiat de l’extremadreta mexicana: “Con cabeza, corazón y mano dura”), etc…

El màrketing viral i les campanyes a través d’internet han cobrat més importància que mai.

Sondejos

Els sondejos i enquestes prèvies parlaven d’un quasi empat tècnic entre PP i PSOE i respecte de la resta de partits preveien ja més o menys la davallada general que s’ha produït. Inclús alguns esmentaven la possibilitat que Rosa Díez traguera l’escó, com al final ha ocorregut.

En realitat, el que ocorria no era un vertader empat, ja que el PSOE sempre quedava per damunt del PP en totes les enquestes, però parlaven d’empat tècnic perquè la diferència percentual entre ambdós partits era tan menuda que només el marge d’error de l’enquesta se’l menjava.

Propostes electorals dels partits

Les propostes dels partits han estat iguals en campanya i precampanya. Breument en podem destacar algunes:

- En ocupació, ambdós proposen la creació de més ocupació (dos milions de llocs de treball) i la conciliació de la vida familiar i laboral. Així mateix el PSOE proposa apujar el SMI a 800 € en 2012.

- En relació a les pensions i prestacions el PSOE promet apujar-les, en especial les pensions mínimes.

- En immigració el PP proposava un contracte d’integració.

- En política exterior divergeixen, i així mentre el PSOE s’inclina per l’Aliança de civilitzacions, el PP vol acostar-se més a EEUU i als conservadors europeus com ara Sarkozy o Angela Merkel.

- En matèria fiscal, tots (llevat d’IU), PSOE, PP, PNB, CiU,… proposen desgravacions fiscals, d’entre les que ha reeixit especialment la proposta dels 400 € de l’IRPF.

- En medi ambient ara són tots verds i tots proposen plantar arbres. El PSOE proposa un arbre per cada espanyol i Rajoy digué aquell disbarat de 500 milions d’arbres en 4 anys.