La web felina El Bloc de l'opinió felina

9jul./151

Bones notícies des de València per Felino

Sí, amics felins, després d'anys i anys pregonant allò de l'adéu PP, el canvi, per fi, ha arribat. Recorde que allà per l'any 2007 (fa 8 anys que són quasi com una vida... o dues!) vam fer campanya pel canvi amb una sèrie de vídeos d'animació stop-motion amb clics, criticant la penosa gestió que l'anterior govern feia de RTVV. En l'actualitat, RTVV fa anys que ha anat a negre i recentment ha mort el creador dels clics. El que us dic, dues vides.

No vull entrar a analitzar les causes que han provocat aquest canvi, com sabeu, no és aquest un espai per l'anàlisi política; Per això ja estan les tertúlies de 13TV, el Punto Pelota i el A tu bola. Bo sí, un poc sí que vaig a entrar, però sols la punteta: Les polítiques ruïnoses tenien lloc allà pel 2007 quan, malgrat la campanya per l'adéu al PP, Francesc Camps (Paco, per als amics; ni tu ni jo) va imposar-se amb una majoria absoluta. Vol dir això que l'electorat valencià sols rebutja el malbaratament de diners públics quan desapareix, no per una decisió d'austeritat responsable i cabal, sinó perquè ja no hi ha res més per malbaratar? O han estat els diferents escàndols i entrades en presó d'ex-dirigents Populars el que ha obert els ulls d'aquest electorat que per fi s'ha adonat que aquests autodenominats Grans Gestors (TM) en realitat no ho eren del nostre, del de tots, sinó del seu?

Bé, siga com siga, el canvi ha arribat. I a tots els nivells: A la ciutat de València, un nou alcalde, Joan Ribó, ens il·lusiona després de 24 anys d'allò que teníem abans.

Fets estranys, en el veïnat, qui avisareu?

Fets estranys, en el veïnat, qui avisareu?

I ja, des del primer moment els diferents gestos que ha mostrat la nova regidoria han marcat la diferència. Com un detall com obrir les portes d'un ajuntament de manera literal pot significar un gest amb tanta càrrega figurada? I no sols això, basta fer una recerca a la premsa nacional i local per adonar-se que, cada dia, tenim una nova (i bona) notícia des de València. I no em referisc precisament a nous memes sobre la històrica entrada de l'alcalde en bicicleta.

Never ending story, na na na na na naaaaa

Never ending story, na na na na na naaaaa

També ha estat significativa el canvi de color de les Corts Valencianes. En primer lloc pel fet que el nou President de la Comunitat siga el socialista Ximo Puig. Després dels intents infructuosos de Joan Ignasi Pla (aka JIP) i Alarte (Saladitos), mai haguera dit que un socialista ostentaria de nou aquest càrrec. Més encara tenint en compte l'important treball que a l'oposició han fet Compromís i EU. Però així són les coses en política i, mentre les línies programàtiques pactades s'acomplisquen poc importa que la representació l'ostenta un o l'altra. O no?

Per cert, des que Ximo Puig es va envestir com candidat socialista per la Generalitat no han parat d'eixir comentaris i fotomuntatges respecte al seu perruquí (o gatete recostat). Bé, col·legues opinòlegs d'Internet, preneu bona nota del següent:

Troba les diferències

Troba les diferències

Bé, finalment també cal fer menció al partit Ciudadanos, que també ha entrat amb força a l'hemicicle. La seua candidata, Carolina Punset, ha captat l'atenció des del minut 0 (al no saber on estaven les Corts per a les que s'havia presentat i havia guanyat l'escó) o, des del minut 1, quan en el debat d'investidura afirmà que allà on triomfa la immersió lingüística en valencià "s'està tornant a l'aldea" (sic). Vaja, que de seguir a aquest ritme, la legislatura promet estar entretinguda.

Unes Corts on es parla en anglés? Què cosmopolita!

Unes Corts on es parla en anglés? Això sí és cosmopolita!

Siga com siga, aquest canvi suposa la pressa d'un nou camí en la política valenciana. Un nou rumb que, ja fa anys, es va evidenciar com necessari. Unes noves polítiques que comencen ací i ara i que tenen el suport i la il·lusió dels valencians. I és que, per fi, tenim bones notícies des de València.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Política 1 Comentari
22oct./141

El candidat de Podem per Felino

Segons un sondeig electoral publicat pel diari El País fa unes setmanes, el candidat preferit per a la Presidència de la Generalitat és "El candidat de Podem". Tal qual. Bé, cal matissar que en eixe primer lloc de "El candidat de Podem" era compartit en un empat amb Mònica Oltra, la (presumible) candidata de Compromís, que també és la política millor valorada, segons la mateixa enquesta.

Tan desesperats estem els valencians que inclús estem per triar la "caixa misteriosa" per tal que es materialitze el tan esperat canvi de govern?

La resposta curta: Sí.

Resposta llarga: També.

Aquest aparent entusiasme cap al fet de ser governat per una persona actualment inexistent, o millor dit, per una no-persona m'ha recordat a un episodi del programa de televisió protagonitzat per Michael Moore a finals dels 90 anomenat The Awful Truth. En aquest episodi, Michael Moore realitzava tots els tràmits per presentar un ficus de candidat al congrés per varis estats i, fins i tot, feia campanya.

I no he pogut evitar pensar en això:

 

El candidat de Podem

Per poder...

El cas és que si ho pensem detingudament fins i tot un ficus milloraria el que tenim ara. Per això i bromes a banda, el canvi de rumb en la política valenciana esdevé ara tan urgent com necessari. Afortunadament, crec que aquesta vegada ja va de bo i el proper 24M l'arc parlamentari canviarà de colors amb ficus o sense ell. I si és amb ell, no res, que el reguen una o dues voltes a la setmana i li busquen una finestra amb bona llum.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Política 1 Comentari
21febr./130

Fu Manchu For President per Felino

En una mostra més de la confiança amb que els polítics del PP campen per les institucions públiques de la Comoditat Valenciana, l'exalcalde d'Alacant i actual diputat de les Corts, Luis Díaz Alperi, va ser sorprès l'altre dia tallant-se les ungles durant un debat al Parlament Valencià. Les ungles de les mans, de moment.

Díaz Alperi en el vàter de sa cas... Oh Wait!

Díaz Alperi en el vàter de sa casa. Oh Wait!

Per a aquest senyor ha de ser molt important tindre les ungles ben tallades, ja que, a banda de dormir al seu escó, el seu treball consisteix en votar. "Funcions del lloc: Prémer un botó" posarà segurament al seu currículum. I cada mes li paguem bona cosa perquè ho faça bé. Així que, ell que és molt mirat, es talla les ungles per evitar problemes, no siga que durant la votació una ungla massa llarga prema per accident el botó que no toca. No és fàcil controlar unes ungles llargues, a no ser que sigues Lee Redmond, que com que no es talla les ungles des de 1979 ja és capaç de fer tot tipus d'activitats. Fins i tot votar en les Corts.

El que es diu dur una vida normal...

El que es diu dur una vida normal...

Així, de ser diputada, Lee Redmond no seria sorpresa tallant-se les ungles durant una sessió parlamentària o anant a un gabinet d'estètica a fer-se la manicura. Ni tan sols jugant al Apalabrados, ja que no crec que les seues ungles siguen suficientment capacitives per ser compatibles amb els dispositius tàctils. Com podeu veure, la seua presència contribuiria, com a mínim, a millorar la imatge dels polítics. De fet, sols estant asseguda al seu escó, atenent als debats (encara que no entenguera res), ja seria més productiva que molts. Productivitat, eixe concepte tan vel·leïtós.

I jo em pregunte, estarà la longitud de les ungles directament relacionada amb la productivitat política? Aquesta no és una pregunta trivial, trobe que la seua resposta podria donar peu fins i tot a una tesi doctoral... de fet, és possible que es comentara alguna cosa al respecte en la tesi de Camps, caldria preguntar al seu autor. O a Camps.

En qualsevol cas, de confirmar-se la relació entre ungles i productivitat, jo ja tinc clar qui seria el proper president de la Generalitat. Es tracta d'una persona amb una gran capacitat de lideratge, capaç de treure endavant la Comunitat Valenciana a base de plans tan ambiciosos com imaginatius, i el més important, amb unes bones ungles. Una aposta segura, sempre i quan, clar està, es presentara en les llistes del PP.

Primer la Comunitat Valenciana, després el món!

Primer la Comunitat Valenciana, després el món!

 

MEOW

Edició: Acabe de veure que el diputat Sáez Alperi ha presentat a la premsa un certificat mèdic per justificar la seua acció. La resta de diputats, especialment els que es seuen a prop, han agraït que no patisca també d'estrenyiment crònic, ja que les esguitades de lavativa són més molestes que els impactes de trossets d'ungla.

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Política Fes un comentari
4juny/126

Els Bankers de pro paguen amb targeta per Felino

El govern rescatarà Bankia mitjançant la injecció de 23.465 milions d'Euros de l'erari públic. Sobre si aquesta és una acció encertada, davant l'enfonsament del conglomerat financer del que forma part l'antiga Bancaixa, s'ha escrit molt als blogs "seriosos". A favor o en contra de la mesura, indistintament, en funció, entre d'altres, de si l'autor té o no estalvis en l'entitat.

Ara bé, des d'ací el que pensem és que són moltíssims diners i home, ja que vas a pagar la fredolera de 23.465 milions d'euros, fes-ho amb la tarjeta Bancaixa, que et donen punts que pots bescanviar per regalets! Concretament, l'operació suposaria un total 2.346.500.000 punts Bancaixa. Més encara, si la targeta fós la Bancaixa Free, serien el doble, això és 4.693.000.000 punts. Amb eixe balanç de punts no treus un país de la crisi, però ben bé pots tindre alguns detallets amb determinats sectors de la població. Per exemple:

Com podeu veure, les possibilitats del que poden oferir eixos punts Bancaixa al conjunt de la societat són il·limitades. Malauradament, em pense que Mariano no tindrà cap tarjeta Bancaixa; coneguent com coneix l'entitat, segur que ja fa temps que té els seus estalvis en ING Direct. Així que supose que els únics punts als que tenim dret són als de sutura. Els que ens hauran de posar com ens continuen donant així...

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Política 6 Comentaris
18juny/118

10 realitats alternatives del senyor Cotino per Felino

El nou president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va jurar el seu càrrec davant la seua creu (seua perquè la va portar de sa casa). Mentre al carrer, altres repartien les hòsties, ell va santificar la cambra d'aquesta forma. I va deixar ben clar que és de l'Opus i ben de l'Opus.

Per descomptat, aquest gest va provocar la repulsa de molts ciutadans i alguns polítics, però també molta gent ho ha defensat apel·lant a la seua llibertat religiosa. Val que el reglament de l'Estat sorprenentment (ja que està constituït com aconfessional) avala el jurament sobre el Best Seller Catòlic (El Codi da Vinci no, l'anterior), però tampoc cal emportar-se els complements de casa. Menys encara quan es tracta de la imatge d'una institució que se suposa de totes i tots. Ara que, vist i com campen els governants del PP en aquesta, la seua Comunitat, potser que la taula presidencial de les Corts siga quelcom similar a una extensió del menjador de sa casa.

En qualsevol cas, jo em pregunte què haguera passat si Cotino, en comptes de l'Opus Dei, fos d'alguna altra secta, clan o facció. Què haguera posat damunt la taula per fer el jurament? Si voleu saber què haguera passat en eixa hipotètica realitat alternativa, continueu llegint.

Continuar llegint 10 realitats alternatives del senyor Cotino

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , Axivat en: Política Continuar llegint