10 realitats alternatives del senyor Cotino per Felino
El nou president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va jurar el seu càrrec davant la seua creu (seua perquè la va portar de sa casa). Mentre al carrer, altres repartien les hòsties, ell va santificar la cambra d'aquesta forma. I va deixar ben clar que és de l'Opus i ben de l'Opus.
Per descomptat, aquest gest va provocar la repulsa de molts ciutadans i alguns polítics, però també molta gent ho ha defensat apel·lant a la seua llibertat religiosa. Val que el reglament de l'Estat sorprenentment (ja que està constituït com aconfessional) avala el jurament sobre el Best Seller Catòlic (El Codi da Vinci no, l'anterior), però tampoc cal emportar-se els complements de casa. Menys encara quan es tracta de la imatge d'una institució que se suposa de totes i tots. Ara que, vist i com campen els governants del PP en aquesta, la seua Comunitat, potser que la taula presidencial de les Corts siga quelcom similar a una extensió del menjador de sa casa.
En qualsevol cas, jo em pregunte què haguera passat si Cotino, en comptes de l'Opus Dei, fos d'alguna altra secta, clan o facció. Què haguera posat damunt la taula per fer el jurament? Si voleu saber què haguera passat en eixa hipotètica realitat alternativa, continueu llegint.
Continuar llegint 10 realitats alternatives del senyor Cotino
Moviment 15M: Indignació i dignitat per Felino

Nobody expects the Spanish Revolution. Aquesta frase que parafraseja el conegut esquetx dels Monty Python defineix perfectament la revolta social que ha pres el carrer de totes les ciutats de l'Estat Espanyol en la darrera setmana.
La creixent indignació de la ciutadania amb el sistema polític es materialitzà en la convocatòria de múltiples manifestacions el 15 de maig que encara perduren en forma d'acampada. De fet, ara per ara, en la plaça del 15 de Maig de València (antiga plaça del Caudillo) continua eixa manifestació-acampada, una multitud de persones, ciutadans de tots els sexes, races, nacionalitats, religions i, perquè no, opinions, que tenen molt clar que les coses no poden continuar així.
No, això no va de triar tal o qual partit polític, no volem una bolcada electoral ni res per l'estil (i menys ací en València, on la zombificada majoria té molt clar que el que necessitem són esdeveniments esportius i populisme d'escaparata). No és campanya electoral, encara que, per dates haja coincidit. Això està per damunt. Es tracta de solucionar els evidents problemes d'un sistema que ens afecta a tots, per tal que siga més just i democràtic. Ja n'hi ha hagut prou partitocràcia, és l'hora que el poble recupere la veu i la sobirania.
No ho passes, uneix-te.
MEOW
El món en una imatge per Felino

Consternador dibuix que resumix perfectament el món en el que ens ha tocat viure. Dóna que pensar, no creieu?
Paella, orxata i aigua de València per Felino
William Wallace ens envia des d'Holanda un curiós retall de la premsa local (el gratuït i internacional Diari Metro) en el que recomanen la visita a València. Podeu descarregar el retall sencer clicant ací.
El titular ve a dir quelcom similar a "Ompli't la panxa de València" i, tot i tractar-se d'un article per subratllar les atraccions de la capital del Túria, no es diu res del Circuit Urbà, la Copa de l'Amèrica ni de cap d'aquests esdeveniments en els que tant s'inverteix perquè donen fama internacional a la ciutat. Més bé és una invitació a la festa (amb menció a les zones de marxa més emblemàtiques de la ciutat) i al bon menjar (abanderat pel trident gastronòmic valencià: paella, orxata i aigua de València). Segons l'article, el top 3 de la ciutat el constitueixen per aquest ordre, l'orxata, l'Oceanogràfic i fer una picaeta en les terrassetes de la Plaça de la Verge. Sembla que els interessos del turista que es decanta pel Mediterrani han canviat ben poc en les darreres dècades.
MEOW
El nou Mestalla per Stevie

La construcció d’un nou estadi esportiu per al València Club de Futbol no és pas un fenomen aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una dinàmica mampresa per gran part dels clubs de futbol espanyols de traslladar cap als afores de la ciutat els seus vells estadis que han quedat engolits pel creixement de les ciutats. I aprofitant el canvi d’ubicació, el nou estadi es modernitza i s’amplia, i amb els vells terrenys ara cèntrics s’intenta fer negoci per tal de finançar el creixent deute de la majoria de clubs de futbol.
Així s’ha fet amb la nova ciutat del Reial Madrid i eixe és el model que ha tractat de seguir el València CF amb desigual fortuna, ja que li ha pillat la construcció del nou estadi amb el canvi de cicle immobiliari i amb els terrenys del vell estadi encara sense vendre.


