La web felina El Bloc de l'opinió felina

30juny/170

Molt més que 10 Km per Felino

Les caixes de llapis de colors d'Alpino són tot un clàssic. També són tot un misteri: Recentment, un usuari de Twitter es preguntava què significaven els 10Km de la senyal.

El sentit de la vida, l'univers i tota la resta

Al poc de temps, el missatge havia rebotat de forma significativa per la xarxa generant un intercanvi d'opinions abundant. Sí, Twitter és el substitut de les converses intranscendents a sotto voce a les darreres fileres en l'escola: pretenen fer que passe més ràpida la classe al preu de no assabentar-te de res. En el cas de Twitter, la classe seria La Vida ™.

Tanta va ser la repercussió de la qüestió, que els representants de la marca de colors van anunciar que donarien una resposta si arribaven a 5000 likes en Facebook. Evidentment, els van aconseguir i la resposta va ser la següent:

"És la distància a un poble que n'hi ha prop"

Sí, m'he estalviat l'avís d'SPOILERS.

El Capità Obvi aprova aquesta resposta

Bé, independentment del fet que, segurament, no hi ha més història darrere d'aquest misteri, el cert és que, ben mirada, la caixa d'Alpino suscita algunes incògnites més que caldria analitzar. Més que res perquè encara queden 10 minuts perquè sone la sirena del pati.

Primer de res, en totes les versions de la caixa ix un cérvol corrent, però, de què fuig? A poc que ho pensem, estem davant d'una escena amb clares reminiscències a un moment traumàtic de la nostra infantesa:

Però, un moment!, el cérvol que ix no és una cria, no és Bambi. I si la mare de Bambi, després de tot, no estiguera morta? Si ens fixem bé en l'escena, no se li veu morir. I si alguna cosa he aprés de veure tantes pel·lícules és que quan no es veu a un personatge morir explícitament i, si pot ser, a càmera lenta, és perquè no ha mort en realitat. Potser la mare de Bambi es va desviar fugint del caçador i va acabar en la caixa d'Alpino. O, si més no, va passar per davant quan van fer la foto.

En segon lloc, tot i que la controvèrsia s'ha centrat envers la senyal de 10Km, sembla que ningú ha reparat d'on està... Què fa un llapis de color roig plantat en mig de la muntanya? Si ho penseu, és com una espècie de senyal d'alguna cultura avançada (i probablement extraterrestre) que, des dels albors de la civilització, sempre haja estat ahí.

I així, els homínids van començar a pintar a colors...

La cosa va més enllà, perquè actualment, a la ciutat de València han començat a aparèixer una sèrie de monolits llapiformes molt similars:

Llapis plantat en mig del carrer

 

Ruta segura al cole, però a quin cole?

En tercer lloc, un altre aspecte que crida l'atenció és l'evolució de la tipografia de la marca. Malgrat que, en l'actualitat, el logotip és en majúscules, no sempre va ser així.

Alpino a través de la història

Si ens fixem, en el punt de la i de la versió en minúscules del logotip podem trobar un símbol peculiar:

El Detall

Sí, és una estela de sis puntes de color groc, similar a la que van emprar els nazis per segregar els jueus als anys 40 del sXX. Vol dir això que les caixes de colors Alpino també van ser perseguides? O estem davant d'un símbol subliminal d'una empresa que, com Oskar Schlinder, va dedicar-se a salvar els jueus? Siga com siga, igual això podria explicar el tema del cérvol fugint pels Alps com una metàfora. Però, per què no ser més explícit i posar, directament, a algú fugint dels Nazis, com, què sé jo, Steve McQueen en una moto...

"Mi moto alpina derrapante". Ara amb la a: "Ma mata alpana darrapanta". Ara amb la e...

Bé, siga com siga, el que és cert és que els dissenys de les caixes d'Alpino, que ens han acompanyat per tants i tants anys, estan plens de preguntes sense resposta, més enllà de la distància a un poble desconegut. O no tan desconegut, perquè atenent a la quantitat de misteris que, aparentment, s'amaguen en la zona, em puc fer una idea de quin podria ser eixe poble. I no està precisament als Alps.

Sóna la musiqueta d'Àngelo Badalamenti

MEOW

 

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies Fes un comentari
11juny/130

29-A per Felino

29-A

Fa més d'un mes, un dia qualsevol, quelcom extraordinari tornà a passar. Feliç mes-i-tretze-diesversari, Carles!

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies Fes un comentari
24nov./121

Biciterroriste o bicivolador? per Felino

Aquest desembre, l'Ajuntament de València torna a la càrrega amb una nova campanya de multes per als ciclistes que vagen per la vorera. L'objectiu de la campanya és fer complir les disposicions d'una ordenança que prohibeix les bicicletes compartir les voreres amb els vianants. Trobe que, a causa de la pobra infraestructura de la ciutat de València per a la circulació de bicicletes (tot i la seua ideal topologia i climatologia per al desplaçament en aquest mitjà) les pretensions de dita ordenança són poc realistes i, conseqüentment hauria de ser més flexible. Jo entenc que si un ciclista circula temeràriament posant en perill la integritat de la resta de persones siga sancionat, transite per la vorera o per la calçada. Però, multar indiscriminadament a tots els ciclistes? Això és criminalitzar per criminalitzar. Sols falten els cartells informatius a les parades d'autobús amb l'eslògan "Cicliste = Terroriste".

Típics ciclistes valencians, segons l'Ajuntament

Parèntesi.

Recordeu aquella mítica pel·lícula titulada Los Bicivoladores que tantes voltes van emetre durant els 90 en Canal 9? Sí, eixa protagonitzada per una Nicole Kidman amb 15 anys i dirigida pel gran mestre de la ozplotation que és Brian Trenchard Smith. M'encantava de menut: no sé ni quantes voltes l'hauré vista. I sí, jo també vaig demanar una BMX per a reis. Maleït product placement!

♫ ♪ Yo, crecí en los ochenta... ♫ ♪

Tornem al present.

Bé el cas és que l'altre dia em vaig enrecordar d'aquesta pel·lícula quan intentava anar amb la bici per la calçada, ja que per la forma i proximitat en que els altres vehicles em passaven, jo mateix em podia convertir en un bicivolador en qualsevol moment. I no precisament dels que fan acrobàcies molones amb la BMX.

Mad Max VLC

Dramatització de la situació viscuda

Per tant, davant aquesta campanya, es pot, o bé desafiar les autoritats en mode biciterroriste i arriscar-se a pagar una multa de fins 500€ o bé jugar-se la vida en la calçada, en pla bicivolador, contra la resta de vehicles que et superen en velocitat i volum. En poques paraules, les opcions del ciclista són, com en aquell vell acudit, triar entre susto o muerte. Siga com siga, el ciclista, en aquesta ciutat, sempre ix perdent.

MEOW

 

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
19set./121

Holmes & Watson: Valencia Days per Felino

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
4gen./120

Gürtel: The movie per Felino


L'espectacle que s'està formant al voltant del famós judici dels trages és de pel·lícula. És com en eixes produccions inspirades en la novel·la policíaca: Qui va pagar els trages del President? Sembla que estem esperant amb impaciència l'escena del dit acusador, en el que el detectiu de torn (en aquest cas el jutge, interpretat per Àngela Lansbury), per fí descobrisca quí, com i quan va pagar eixos trages. Va ser el Bigotes amb un xec sense fons? Va ser Correa per Pay Pal? L'escorta amb un bitllet de 200€ que, casualment, portava a la butxaca? O la dona del Molt Honorable amb els diners de la caixa de la seua farmàcia? Gürtel: The movie, una pel·lícula amb una trama plena de girs i -segur- amb un final inesperat.

MEOW

PS: En altres webs, fins i tot han fet un càsting.

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies Fes un comentari