La web felina El Bloc de l'opinió felina

11juny/130

29-A per Felino

29-A

Fa més d'un mes, un dia qualsevol, quelcom extraordinari tornà a passar. Feliç mes-i-tretze-diesversari, Carles!

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies Fes un comentari
24nov./121

Biciterroriste o bicivolador? per Felino

Aquest desembre, l'Ajuntament de València torna a la càrrega amb una nova campanya de multes per als ciclistes que vagen per la vorera. L'objectiu de la campanya és fer complir les disposicions d'una ordenança que prohibeix les bicicletes compartir les voreres amb els vianants. Trobe que, a causa de la pobra infraestructura de la ciutat de València per a la circulació de bicicletes (tot i la seua ideal topologia i climatologia per al desplaçament en aquest mitjà) les pretensions de dita ordenança són poc realistes i, conseqüentment hauria de ser més flexible. Jo entenc que si un ciclista circula temeràriament posant en perill la integritat de la resta de persones siga sancionat, transite per la vorera o per la calçada. Però, multar indiscriminadament a tots els ciclistes? Això és criminalitzar per criminalitzar. Sols falten els cartells informatius a les parades d'autobús amb l'eslògan "Cicliste = Terroriste".

Típics ciclistes valencians, segons l'Ajuntament

Parèntesi.

Recordeu aquella mítica pel·lícula titulada Los Bicivoladores que tantes voltes van emetre durant els 90 en Canal 9? Sí, eixa protagonitzada per una Nicole Kidman amb 15 anys i dirigida pel gran mestre de la ozplotation que és Brian Trenchard Smith. M'encantava de menut: no sé ni quantes voltes l'hauré vista. I sí, jo també vaig demanar una BMX per a reis. Maleït product placement!

♫ ♪ Yo, crecí en los ochenta... ♫ ♪

Tornem al present.

Bé el cas és que l'altre dia em vaig enrecordar d'aquesta pel·lícula quan intentava anar amb la bici per la calçada, ja que per la forma i proximitat en que els altres vehicles em passaven, jo mateix em podia convertir en un bicivolador en qualsevol moment. I no precisament dels que fan acrobàcies molones amb la BMX.

Mad Max VLC

Dramatització de la situació viscuda

Per tant, davant aquesta campanya, es pot, o bé desafiar les autoritats en mode biciterroriste i arriscar-se a pagar una multa de fins 500€ o bé jugar-se la vida en la calçada, en pla bicivolador, contra la resta de vehicles que et superen en velocitat i volum. En poques paraules, les opcions del ciclista són, com en aquell vell acudit, triar entre susto o muerte. Siga com siga, el ciclista, en aquesta ciutat, sempre ix perdent.

MEOW

 

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
19set./121

Holmes & Watson: Valencia Days per Felino

Després de l'èxit obtingut per Garci amb la seua darrera pel·lícula, un pastitxe de les aventures de Sherlock Holmes, que porta al detectiu i al Dr. Watson a visitar Madrid, darrere dels passos de Jack el Destripador, crec que és el moment idoni de plantejar una seqüela. Això sí, ambientada en València, però en la València actual, que està molt bonica, i així la posem un poc més en el mapa si cap. La cosa podria ser així:

Després de les seues aventures en Madrid, Holmes i Watson no tornen a Anglaterra (això suposa un final alternatiu que es podria incloure en els extres del DVD). El cas és que es queden un poc més en Madrid, on coneixen a un tal HG Wells (interpretat per Alberto Fabra amb barba postissa) que està de visita a la capital espanyola per presentar el seu nou invent: La màquina del temps. Eixa nit, Holmes té un somni premonitori que el porta a l'any 2012, al Club de Tenis de València, als vesturaris on, no és que hagen sustret res d'una taquilla, sinó més bé l'han dipositat. També ix un enano ballant i parlant al revés. Torbat pel misteriós malson, convenç Watson per emprar la màquina de Wells i viatjar l'any 2012.

A partir d'ací la pel·lícula és una mescla entre Holmes & Watson: Madrid Days i Los Visitantes (no nacieron ayer). És a dir, l'èxit està asegurat.

Així que, ja en el present, la parella agafa l'AVE per desplaçar-se a València en un temps rècord, cosa que no sorprèn Holmes, sobretot després d'haver viatjat més d'un segle en qüestió de segons (i gratis!). Un cop arribats al destí, se citen amb la víctima de l'incident de la taquilla del vestuari. Queden en un lloc anomenat l'Albufera i l'interfecte apareix entre les brumes perxant en una barca. L'home, que es presenta com Doctor Tio Paco els explica l'horrorosa troballa: En obrir la seua taquilla, havia descobert, en les seues paraules "unes deposicions majors que jo juraria humanes". En dir estes paraules, Doctor Tio Paco es portà la mà al front i fingí un desmai.

La parella de detectius torna a la capital del Túria i es dediquen a pujar al bus turístic, beure Aigua de València, fer-se una o vàries Paellador ™ i comprar molts souvenirs (toros d'Osborne, flamenques i un pack de paella amb paquet d'arròs per a la dona de Watson). Este fragment és el més llarg de la pel·lícula.

Tots los anys ix bona

Després d'aquesta mostra de turisme de qualitat, Holmes i Watson, extasiats, decideixen tornar a la seua època. "Però Holmes" diu Watson en un valencià perfecte, fruit dels seus estudis a Oxford, "què passa amb el cas de la Taquilla?". "No existeix tal cas, Watson" respon Holmes mentre acomoda les seues bosses de souvenirs en el compartiment per a maletes del tren. "Com és això?" respon Watson. "Elemental, estimat Watson..."

(atenció que ací venen els SPOILERS!)

Holmes explica a Watson que no existeix cap misteri, ja que en realitat ningú ha posat una deposició humana en una taquilla del club de tenis. El que ha passat és que, mentre el Doctor Tio Paco feia la seua partideta, els de manteniment han procedit a instal·lar espills en totes les taquilles. "No era una merda...", conclou Holmes, "era un merda".

Final ¡¡¡Era yo!!! de llibre

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari
4gen./120

Gürtel: The movie per Felino


L'espectacle que s'està formant al voltant del famós judici dels trages és de pel·lícula. És com en eixes produccions inspirades en la novel·la policíaca: Qui va pagar els trages del President? Sembla que estem esperant amb impaciència l'escena del dit acusador, en el que el detectiu de torn (en aquest cas el jutge, interpretat per Àngela Lansbury), per fí descobrisca quí, com i quan va pagar eixos trages. Va ser el Bigotes amb un xec sense fons? Va ser Correa per Pay Pal? L'escorta amb un bitllet de 200€ que, casualment, portava a la butxaca? O la dona del Molt Honorable amb els diners de la caixa de la seua farmàcia? Gürtel: The movie, una pel·lícula amb una trama plena de girs i -segur- amb un final inesperat.

MEOW

PS: En altres webs, fins i tot han fet un càsting.

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , Axivat en: Notícies Fes un comentari
20febr./111

Post escato-lògic per Felino

Una merda punxada en un pal. Literalment. Això és el que podíem trobar la passada setmana pels parcs de Patraix. Aquesta era la segona part de la iniciativa "Cacas no" amb la que el passat 20 de desembre, l'associació de veins del barri ompliren els carrers de pins. Ara, per Sant Valentí (patró dels enamorats i dels professors de física), han canviat els pins per corets i la història s'ha repetit. Evidentment allò de plantar un cor no és tan metafòric com plantar un pi, però resulta igual de poètic. En qualsevol cas, és una genial campanya per conscienciar als propietaris dels gossos sobre el problema per la convivència que suposen els cagarros de les seues mascotes. I també ajuda a assenyalar les deposicions al transeünt desprevingut per evitar endur-se-les a casa en la sola de la sabata (que per molta sort que done, no acaba de fer gràcia).

I ja que parlem de merdes punxades en un pal, m'ha fet molta gràcia aquest sketch del programa de la TV3 Polònia on les merdes punxades en un pal tenen el protagonisme. El vídeo és una paròdia de la recent polèmica que s'ha suscitat al voltant de la reunió de ZP amb el nou president català Artur Mas. I que quede clar, en valencià merda és diu merda i no merda com en català.

I ja que parlem de TV3, des de passat dijous hem deixat de sintonitzar aquesta cadena (i la seua família de canals) al territori Valencià. Acció Cultural del País Valencià, l'agrupació que s'havia encarregat de fer-nos arribar la senyal els darrers 25 anys, ha anunciat que no pot fer front a les multes astronòmiques amb que els ha amenaçat el Govern Valencià en cas de prosseguir amb les emissions de TV3. Amb això es finalitza un procés d'eliminació de la senyal que començà l'any 2007 amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. Així que, per continuar gaudint dels programes que seguíem amb assiduïtat en la televisió catalana, no ens queda altra que accedir a la programació que la cadena ofereix per Internet (Visca la Radio Pirenaica!). Pel que fa a la TDT podem intentar trobar alternatives en la programació en la nostra llengua oferida per Canal 9.

I ja que parlem de Canal 9, el canal autonòmic continua sent, literalment, una merda punxà en un pal.

MEOW

Publicat per FelinoEtiquetat com: , , , , , Axivat en: Notícies 1 Comentari