La Web Felina

Héroes del Silencio: El desconcert del Mil·lenni

“Héroes del Silencio s’uneixen per fer una nova gira”. Jo era una adolescent quan el grup va anunciar la seua separació, allà pel 1996. Mai havia pogut assistir a cap dels seus concerts, així que la notícia em va semblar tot un regal per a la meua memòria històrica. Era juny i ja tenia la meua entrada, pel mòdic preu de 42 euros, per a, ni més ni menys, que l’últim concert de l’anomenada “Gira del Milenio”. El 27 d’octubre de 2007, al circuit Ricardo Tormo de Xest, tindria lloc el gran esdeveniment.

I el 27 d’octubre va amanéixer amb pluja. Potser el concert perillava… Però, per si de cas, vaig posar a la motxilla un paraigües i un ponxo model bossa del fem rosa adquirit als xinos. El tren que unia València amb el circuit va eixir de l’estació del Nord amb el cel sense núvols. Els adolescents dels 90, ara al voltant dels 30, omplien els vagons amb els seus cubalitros i les seues ungles pintades a l’estil Bunbury (si Jim Morrison alçara el cap…).

Continuar llegint Héroes del Silencio: El desconcert del Mil·lenni…

Festa figro-hawaiana

Al final la festa hawaiana del dissabte estigué bé, anàrem onze persones i l’endemà (que ja érem set) rematàrem amb una torrada de xulles i un banyet en la piscina. Ara bé, n’hi hagueren alguns incontrolats que es dedicaren a jugar al fresbee amb els meus CDs (que acabaren en la piscina), cosa que no em féu cap gràcia. L’entrega de premis també resultà un tant accidentada. També hi hagué karaoke amb les següents estrelles invitades:

• Des de la província del Chimborazo (en Equador, Sudamèrica), Delfín Quishpe amb el seu mega-cutre-hit “Torres gemelas”.
• Des del culo del mundo Delfino el Argentino ens delectà amb les seues paròdiques cançons. “No puede ser. Noooooooo. Dios mío ayúdame. Que hijo de Bush. Hay alguien que os ama, sí…”
• Des de Molvanîa el gran Zlad ens impressionà amb el seu Electronik Supersonik, que és molt millor que el seu altre èxit “I Am The Anti-Pope“.

La nit continuà amb el campionat de Limbo, que tornà a guanyar Felino (caldrà organitzar una entrega de Diplomes per a la propera edició). I menció especial cal fer a Enrique, que malgrat la seua altura resistí molt bé fins quasi el final i crec recordar que quedà tercer.

A part del karaoke i el Limbo també hi hagué guerra de globus d’aigua i gent que acabà a les quatre del matí vestida en la piscina; entre els quals m’incloc.

El que també caldrà recuperar serà l’entrega de diplomes per a la millor vestimenta hawaiana, ja que enguany les xiques s’ho havien currat molt amb collars florals i inclús faldetes hawaianes.

I ací les fotos i el vídeo de la festa.

Als qui no heu vingut aquest cop, vos esperem en la propera festa.

L’anglés a Eurovisió

És una injustícia l’eliminació d’Andorra d’Eurovisió a la semifinal des que tracta de participar. La cançó en si és el de menys, el més important és que el català estiga present a la final del festival, i fins ara només està present a l’hora de les votacions. A veure si l’any proper és possible, però ho veig difícil, car, com els balcànics es voten entre ells, es classifiquen tots ells.

El que més em rebenta és que el 90% canten en anglés (als darrers anys sempre guanyen països de l’Est cantant en anglés). Cadascú hauria de cantar en un idioma del seu país, així estarien tots en igualtat de condicions, perquè si cantes en anglés ja tens avantatge. Si vas allí és per a cantar en el teu idioma, i sinó no vas. Perquè quin sentit té un cantant en anglés que de vegades no és ni del país? Si jo he vist un negre representant a Estònia o un d’eixos països; ara n’hi hauran molts negres allí. Inclús participà Céline Dion, que és quebequesa representant a Suïssa o Luxemburg o un d’eixos en els 80 quan no era quasi coneguda ací. És un cachondeo de festival.

Josmar Gerona, és superfort.

Data de creació: 14/05/2004 a les 18:13

Càmera, música i… Acció!

Quines coses. Normalment els grups musicals promocionen les seues cançons amb un videoclip molt currat, en el que, en ocasions participen actors o directors famosos. Aquest no és el cas del grup OK GO, que no és que no es curren els videoclips, que, com voreu se’ls curren mogolló, simplement és que els donen un toc amateur tan indie, que no deixa de cridar-me l’atenció.

Els tios es preparen una coreografia, es planten davant de la càmera, posen la música i … a ballar! La veritat és que em pregunte quantes voltes ho hauran de repetir per a que isca bé, ja que es veu que el videoclip està rodat tot d’una. Vos pose un videolink al videoclip de Here It Goes Again, en el que monten una coreografía sobre cintes andadores:

Si mireu a youtube hi han més, també estan llistats a la seua web. Fins i tot es pot trobar algun més espontani, com aquest fet en una famosa botiga de música independent de Londres. El que es diu una forma ben original de promocionar-se.

MEOW