La Web Felina

Mai diary

El tema del trilingüisme i l’Education for citizenship està de moda. Eixe farol que es van marcar els polítics valencians i que estan disposats a dur endavant siguen quines siguen les conseqüències, continua donant que parlar. Ningú sap on arribarà i com acabarà la polèmica proposta, i són moltes les reivindicacions que s’han fet al respecte.

En aquest blog, una (pressumpta) xiqueta romanesa de segon d’ESO, escriu de forma trilingüe, un idioma que podríem nomenar espa-lencia-ninglish, el dia a dia al seu centre d’estudis, centrant-se en la impartició de la nova assignatura. Amb un humor àcid i molt de cinisme, l’alumna explica com es va adaptant a la cultura valenciana, als barracons del seu centre (que compara amb Autzwich) i adreça algunes preguntes a Mr. Sourceofblackberries, el Conseller d’Educació. He seleccionat un fragment d’una de les entrades del blog que m’ha fet especial gràcia:

Al pareser en aquesta tierra, there is a tradition molt arraigada. Quando se quiere haser un homenaje a alguien por considerarlo importante, encara que normalmente de matinada (al alba) one group de gent, amb dos cantores, un home y una homa, y un versador (es el que fa los versos de la cansion) un Tabalet y una Dolçaina van a visitar a aquestas personas.

Primer suena el tabalet, endespués entra la dolçaina, y més tard se fa el silencio. El versador dise al oido de los cantores el vers en valensiano que ha de cantar a la persona homenajeada. Primer a la homa y endespués al home. Després la gent aplaud y torna a sonar el tabalet y la dolçaina.

Encara que los versos se fan en valensiano, Mr. Sourceofblackberries, vol ferlos en inglés a les aules, un dels profesor li dise al altro el que pot cantar, pero no han contratado el tabalet y la dolsaina per que no hi ha presupuesto.

Mareja un poc al llegir-ho (clar, la majoria de nosaltres no hem sigut preparats pel trilingüisme) però val la pena esforçar-se; el contingut és molt divertit. Bo, en realitat és tragicòmic, ja que no deixa de ser una mordaç crítica a l’esperpèntic sistema educatiu valencià.

MEOW

Editat: Relacionat amb el tema, aquest còmic de El jueves no té desperdici.

Clics en Youtube

Els clics de Playmóbil o Famóbil (com vullgau) serveixen per fer més coses que noticiaris de canal 9: Youtube està plagat de vídeos fets amb clics. L’altre dia, vaig estar indagant un poc i vaig trobar algunes coses, si més no, curioses. Per exemple, els vídeos de Cine MANO Studios, amb versions de superproduccions de la talla de Titanic, Grease o Regreso al Futuro (una de les pel·lícules favorites de Rajoy, supose que perquè sóna així com “Vamos a más”). Altres, menys populars, però el doble de psicodèlics, ens donen una idea de les possibilitats que dóna de si l’univers Playmóbil. També hi ha qui els fa servir per fer publicitat, però eixa és altra història. Ara, el que més gràcia m’ha fet, és el Opá en La Granja de Playmóbil.

MEOW

PS: Quant ens han donat els clics i què poc han rebut a canvi; Apadrineu un playmóbil ja!

Nit de Reis

Aquesta nit és la Nit de Reis. Els Reis d’Orient. Orient és una localitat situada a l’illa de Mallorca on, segons diuen, es menja una porcella fabulosa. Els Reis Mags els anomenen, encara que, com jo mai els he vist fer màgia, així que preferisc denominar-los Reis Màgics, pels màgics moments que ens fan passar (per exemple). Els Reis Màgics d’Orient són els que s’encarreguen de portar regals cada nit del 5 de gener als xiquets i no tan xiquets.

Els preparatius de la nit, comencen uns 15 dies abans, quan es deixen vore per alguns centres comercials, escoltant i llegint les peticions dels xiquets que a ells s’apropen. I vosaltres direu, com és possible que en tan sols 15 dies puguen adquirir tots els regals que demanen els xiquets i repartir-los en una sola nit? I més estant els centres comercials tan saturats en aquestes dates! Molt fàcil, per això estan els pajes. Els pajes són treballadors subcontractats a alguna empresa de serveis (contracte per obra i servei) que s’encarreguen de fer tota la feinada: Trobar i comprar els regals, fer cues per embolicar-los, traçar la ruta óptima de repartiment per cada localitat de forma que tots els regals siguen repartits durant la nit. Són treballadors anònims, dels que ningú se’n recorda ni nomena, però que amb el seu esforç porten la felicitat i la màgia, perquè no, cada any a milers de llars. Són com els fematers que netegen València la nit de Sant Josep: ningú els veu, però a l’endemà ja no queda ni rastre ni de les cendres ni de la resta d’excessos fallers. Això sí és màgia!

Però, que fan els Reis Mags d’Orient la resta de l’any? Viure de les rendes? No, ja que aquest treball el fan de forma altruista, que jo sàpiga no hi ha cap pressupost anual per sufragar els seus gastos, ni els de la seua família, per no dir, els de la seua ocupació nadalenca: Compra dels regals, recursos humans (factures pels pajes), manutenció dels camells, etc. En realitat ningú sap què és d’ells la resta de l’any, però és de suposar que tindran el seu treball, com tot el món, ja que això de les monarquies no subvencionades, no és que siga molt lucratiu, sobretot si no saps màgia.

Bona nit de reis a tothom!

MEOW

Bon Nadal