Samarretes que molen
Fa uns mesos l'èxit inesperat d'un producte d'Amazon.com commocionà la xarxa. Així, una simple samarreta negra amb tres llops udolant a la lluna passà a ser uns dels objectes més desitjats de la botiga virtual. La camiseta, com podeu apreciar, no té res de particular, a banda clar, de ser molt lletja. És com d'un estil retro de finals dels 80, quan estava de moda The Cult i el rotllo nadiu-nordamericà començava a fer-se popular amb la venda d'atrapa-somnis per al retrovisor del cotxe.
Però l'èxit no l'ha provocat el disseny, sinò els comentaris dels usuaris en la pàgina de venda del producte. Alguns garanteixen que provoca una atracció irresistible en els membres del sexe oposat, altres sostenen que proporciona estranys superpoders (com el que diu que se li va aparèixer el seu jo del futur amb la camiseta posada i li va dir que la comprara) i et converteix en una divinitat ninja, fins i tot, n'hi ha qui afirma que és l'única protecció possible en cas de topar amb Chuck Norris. Amb aquests tipus de comentaris, la fama s'ha extés de forma innexorable. Publicitat viral, èxit asegurat.
Tanmateix, no és d'aquesta samarreta en concret de la que vos vull parlar, sinó de la capacitat d'Internet per reinventar els memes, de combinar-los, de realimentar-se per donar vida pròpia a un nou fenòmen. Així és, en la botiga de samarretes Threadless han canviat els llops per un gat molt particular i han creat un monstre: La samarreta Three Keyboard Cat Moon. No vull ni pensar quins espectaculars poders pot proporcionar aquesta versió.
MEOW
Indagacions supèrflues
Coses d'internet: Resulta que estic llegint un divertidíssim post en Vicisitud y Sordidez sobre com millorar una seqüela (bàsicament afegint el snowclone Electric Boogaloo com a subtítol i fent que aparega el cantant britànic Paul Rodgers) i, a causa de les contínues al·lusions a l'actual vocalista de Queen, decidisc cercar un poc més d'informació sobre ell. Així que vaig a la Wikipedia i comence a llegir l'article que li dediquen. Però abans de finalitzar, trobe una cosa que em crida l'atenció en la secció "Véase También", ja que, entre enllaços als articles que la enciclopèdia d'internet dedica als grups en els que ha participat el cantant (The Firm, Bad Company i Queen) apareix un enllaç a l'article de Chuck Norris. WTF!! Quina estranya relació hi haurà entre el cantant de rock anglés i el super-heroi texà? Amb la necessitat d'aclarir aquesta incògnita, faig una recerca a Google amb el noms dels dos personatges. Els resultats mostren que sols es tracta de l'evident paregut físic entre els dos, clar. No sé com no m'he adonat. El cas és que aquesta similitud entre famosos ha donat per més d'una broma, algun rumor i alguna que altra confusió. La veritat és que el paregut és més que raonable, jo diria que inquietant. Per un moment, se'm passa pel cap que potser Rodgers i Norris fóren la mateixa persona, una mescla entre Clark Kent i Miley Stewart, quedant-se amb el alter-ego dels dos: Superherori pel dia i superestrella del rock per la nit. OMG! Descarte ràpidament la idea, ja que Chuck Norris no necessita un alter ego per a cantar. Satisfet de les meues indagacions i pels coneixements adquirits en aquesta singladura cibernètica, decidisc tornar al Món RealTM. És millor assimilar el contingut d'internet en dosis xicotetes.
MEOW
PS: Després de tornar al Món RealTM i revisar aquest post, m'ha vingut al cap un paregut raonable amb Paul Rodgers encara més torbador.
Campanya freak
Aquesta foto, que ben bé es podria tractar d'un muntatge simpàtic fet amb Photoshop, pertany al Món RealTM. En concret a un acte carnavaler amb temàtica trekkie al que van convidar al lehendakari pel seu paregut amb l'emblemàtic personatge de la saga Star Trek. El també candidat del PNV, va aprofitar l'aparició i la més que segura difusió posterior de les imatges, per fer un poc de campanya.
Però, no és l'únic que li ha donat un toc freak a la campanya electoral dels comicis bascos. Dels creadors del concert de Pignoise en què el públic aplaudia en playback, arriba l'última moda en campanyes electorals per internet: L'adaptació de vídeos de Youtube. La idea és ben simple, es tracta d'agafar els vídeos més coneguts de la xarxa, dels que han assolit una gran popularitat gràcies a una frase o expressió que es diu en ells i refer-los en versió dibuixos animats, doblant l'àudio per tal d'afegir un poc de missatge electoral. El resultat és un anunci que, aprofitant l'èxit dels originals, té una gran difusió als mitjans i, en certa manera, s'aprofita del boca-orella que caracteritza la propagació d'aquest tipus de vídeos. Així, han aparegut recentment dues adaptacions d'aquesta mena per fer campanya: Una nova versió de la socorrista perro-flauta que la va "liar parda" amb els components químics de la piscina i una altra amb el testimoni del Bicho, un home amb l'orgull tocat l'endemà de ser rebutjat per Chewacca in person.
Una mostra més de l'emprament d'internet per fer publicitat viral, de com torna a ser efectiva aquesta estratègia (aquest post és un bon exemple d'això) i el més important de tot, de com les campanyes electorals, a voltes, arriben a uns límits potser massa freaks.
MEOW
El malson recurrent d’un Dr. X qualsevol
La campanya nadalenca ja està ací. Els centres comercials i botigues comencen a estar atapeïts de pares, mares i d'altres familiars desesperats per adquirir el joguet de moda. "Ho sent, s'ha esgotat", repeteix una i altra vegada el pacient empleat. I el comprador ha de decidir si continuar el peregrinatge en què està immers tota la vesprada o si improvisar i demanar per una alternativa. Quines dates!
Mentrestant els canals de televisió ens bombardegen amb anuncis de joguines que promocionen les novetats d'ara o els jocs de sempre, això sí, amb els avantatges de la nova TDT: Més de vint canals per veure els spots publicitaris a una qualitat d'imatge i só sublim. D'anuncis n'hi han de tots tipus: Els que són odiosos, els que, per alguna estranya raó, sols agraden als més menuts o els que, passe el que passe, no evolucionen any rere any. Una curiosa combinació d'aquests tres tipus d'anuncis seria la que definiria els anuncis d'eixa mena de Geyperman modern, anomenada Action Man.
Els anuncis de Action Man, sempre conten una batalleta en la que el Dr. X (el roí de marres) intenta conquerir el món i Action Man, ataviat amb el gadget més estrafolari, li reventa els plans. Tot això contat en 20 segons, el que suposa una capacitat de síntesi brutal. Per això, m'ha fet molta gràcia les frases que han començat a circular per internet en què es parodien els guions dels anuncis del ninot paramilitar, presentant un Dr. X reformat, fent plans normals que es veuen truncats de forma dràstica per un sàdic Action Man, no disposat a perdonar (i perdre així l'únic objectiu que té en la vida). D'aquesta manera, es poden tobar frases com aquestes (font Frikipedia):
El Dr. X está disfrutando de un helado Häagen-Dazs, ¡¡Pero Action Man, con su rayo de calor intenso conseguirá derretirselo sin que pruebe bocado!! ¡¡Estás acabado, Dr. X!!
El Doctor X quiere graduarse en medicina, ¡¡Pero Action Man, con su nueva máquina demoledora robada, conseguirá destruir sus esperanzas de labrarse un futuro y de reconciliarse con la sociedad!! ¡¡Estás muerto, Doctor X!!
El Dr. X quiere aplicar abono en la finca de su abuelo, ¡¡Pero Action Man, con su fumigadora 3000 conseguirá echársela a perder!! ¡¡Estás perdido, Dr. X!!
El Dr. X está donando una fortuna a una ONG de ayuda al tercer mundo, ¡¡pero action man con su despellejador rayo Gamma Zeta lo detendrá!! ¡¡Estás muerto Dr. X!!
El Dr. X está buscando una compañera de piso, ¡¡Pero Action Man, con su motor explosivo de 325 válvulas conseguirá ensuciarle el piso para frustrar sus planes!! ¡¡Estás sólo, Dr. X!!
No arribaran al nivell d'èxit que tingueren els fets de Chuck Norris, però estan bé per passar una bona estona descobrint la veritable cara de l'odiós ninot d'acció. Ja no moles gaire, Action Man!
MEOW
Anit viu
-
El reportero (2004)
2010-03-16 10:17
per FelinoUn presentador de televisió dels anys 70 viu l’aparició del feminisme en l'àrea d'informatius en la forma d’una ambiciosa periodista. Al principi no li importa, sempre que ella no s'isca del seu lloc i es dedique a cobrir temes menors. Paròdia del món masclista dels 70 des del punt de vista d'un equip de periodistes. L'argument és un absurd continu, no obstant, té moments simpàtics. Per passar l'estona.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Meta
Contacte
Arxiu
Categories
Bloc'n'Roll
Enllaços interessants
Botonets
