La Web Felina

Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia

Des de fa un temps sóc l’orgullós posseïdor d’una Nintendo Wii. Aquesta consola ha aportat un nou mode d’interacció usuari-màquina, propiciat pel seu comandament a distància, que és com el d’una tele, però amb sensor de moviment. Aquesta interacció amb els jocs, ha aconseguit el que semblava impossible: apropar els videojocs a persones de totes les edats.

Ara bé, independentment de les característiques de la consola i del seu catàleg de jocs, es pot aconseguir executar aplicacions “no oficials” que amplien les possibilitats d’aquesta consola. Per executar aquests programes, també coneguts com Homebrew, no cal modificar físicament la consola (la qual cosa anul·laria la garantia), basta amb instal·lar dins del menú principal un nou canal que s’encarregue de gestionar i executar aquestes aplicacions.

L’objectiu d’aquest article és descriure els passos necessaris per instal·lar aquest canal d’execució d’aplicacions Homebrew (que és en si mateix una aplicació Homebrew), i fent ús d’aquest canal, executar una aplicació Homebrew que transforme la Wii en un reproductor multimèdia, capaç de llegir vídeos, música o fotos des d’un disc dur USB extern.

Continuar llegint Convertir la Wii en un interessant reproductor multimèdia…

La llei sobreactua

L’altre dia vaig començar a vore la segona temporada de IT Crowd, una sitcom britànica molt divertida que versa sobre les singularitats d’un departament d’informàtica d’una empresa i la fauna que l’habita. Al tercer episodi, em va cridar l’atenció la paròdia que fan dels anuncis antipirateria que les societats gestores de drets d’autor amb el vist i plau del govern, introdueixen als suports audiovisuals. Jo feia un temps que volia abordar aquest tema, i és que no és agradable que a un l’acusen de lladre, quan de fet, compartir una pel·lícula, ja siga per internet o deixant-la a un amic, que jo sàpiga no és delicte penat per la llei que ens ampara (a no ser, clar, que es tracte del Ja n’hi ha prou).

Fa uns mesos, vaig comprar de forma legal un d’estos packs de DVDs que tant de moda estan ara: Es perfilen com el regals ideals pel cosí flipat, l’única persona del món capaç d’emocionar-se tras rebre el pack Van Damme (amb un casacanous amb forma de cul de regal), o per l’amic cultureta que no podrà estalviar-se el “Oh vaja, precísament l’altre dia vaig tenir una interessant conversa amb els col·legues del cinefòrum sobre l’empenta del nou cinema finlandés en el panorama festivalero internacional. No venen doblades no? Mmm versió original sense subtítols, m’ho has encertat”, sense oblidar a la tieta nostàlgica, que gaudirà com si fós la primera volta de totes les temporades de El Pájaro Espino (incloent la reveladora El pájaro Espino: Los años perdidos). Doncs bé, independentment del gust de cadascú, que per a gustos els colors, i per a colors els Happy (que cambia de sabor i cambia de color) , en cadascun d’aquests DVD, com em va passar a mi, toca empassar-se, sense opció a botó next, el maleït anunci. Colló, quina forma d’arruinar un regal.

Crec que aquesta no és sinó més que una altra mostra del poder que tenen aquestes companyies gestores de copyright, que pel que es veu, fan més negoci de la pirateria que de la venda legal de material audiovisual, de no ser així no s’explica com poden embrutir d’aquesta forma un DVD que hom adquireix en afan col·leccionista i sense ganes de que li tinguen que recordar que la Ley actúa cada cop que vol revisionar un clàssic del cinema. Si José Luís Garci alçara el cap! (ell que sempre va com encorbat) I damunt en un anunci de factura cutre i contingut exagerat i molt confús, i per si fós poc, insultant. Que ho posen si volen en el material destinat al lloguer, o que paguen anuncis per la tele, però en una peça destinada al col·leccionisme em sembla un abús.

En fi, com avui m’he alçat de bon rotllo, vaig a ser constructiu: Jo els suggeriria que si el que volen és que ens arribe el missatge de que la llei actua, rollo referendum plus, amb bífidus i tota eixa merda, que en comptes de replicar-lo en cadascú dels DVDs del pack, que resulta repetitiu i molest, que afegiren un DVD addicional amb l’anunci. Inclús podria portar material extra, del tipus entrevistes als actors, el “Como se hizo” o alguna cadena d’audio amb els comentaris del director, el productor i, perquè no, de Pau Donés, al que tot li sembla Bonito. És més, ho podrien promocionar en la caixa: “Incluye DVD promocional antipirateria“, com els ja famosos “Anunciado en TV”, sense els quals, les coses cutres no ho serien tant. En fi, tot són avantatges, fins i tot els pots tirar al fem sense desembalar, encara que seria una imprudència, ja que en el pas dels anys de segur que es revaloritza com material de culte. De culte del bó.

MEOW

Retrat en 5 minuts

Vídeo en el que es mostra en 5 minuts el treball de tres hores (segons l’autor) de dibuixar en el Photoshop a John Locke (el personatge interpretat per Terry O’Quinn en Lost). Impressionant! També existeix una versió en Paint Shop Pro per als principiants.

MEOW

De Warhol a Picasso

Ahir per la vesprada vaig aprofitar per fer un merescut descans dominical - després d’una llarga jornada de dissabte dedicada al muntatge cinematogràfic (o a quelcom paregut, ja voreu, ja…) - per anar a fer una visita a l’exposició d’Andy Warhol que des de fa uns mesos es pot visitar al museu Es Baluard de Palma. Des que vaig llegir la notícia de l’exposició vaig estar interessat en assistir-hi; sóc un aficionat al pop-art i no podia desaprofitar l’oportunitat de vore l’obra d’un dels seus màxims exponents.

No obstant, l’exposició em va decebre profundament degut a la seua sobrietat. Amb apenes dos sales i amb un recull molt poc significatiu de l’obra havien anunciat l’exposició a bombo i platillo. En mitja hora podies vore sobradament tot. No comptava en que em sobraria tant de temps, així que vaig aprofitar per visitar una altra exposició inclosa al preu de l’entrada (no vos penseu que era gratis!). Es tractava d’una exposició de dibuixos de Picasso destinats a il·lustrar llibres i altres tipus de publicacions anomenada “Picasso i els llibres”.

Entre alters coses estava exposat un còmic dibuxat pel pintor cubista en la seua época d’auto exili, Somni i mentida de Franco, protagonitzat per un munyó deforme amb bigot que representava al generalísimo, i en el que podien identificar formes similars a les que després immortalitzaria en El Guernica. També estaven exposats les aiguatintes publicades en La tauromaquia (La tauromaquia ó arte de torear: obra utilísima para los toreros de profesión, para los aficionados, y toda clase de sugetos que gustan de toros, mola el nom complet). Aquestos em van agradar molt ja que en la meua época d’aspirant a artista en l’Escola d’Artesans de València em vaig dedicar a copiar alguns d’ells. Sempre es crea un vincle especial entre el copiador i l’obra copiada.

MEOW