Festa Italo Hawaiana 2009
Sembla que puc escoltar els soroll d'uns ukeleles llunyans mesclant-se amb la remor de les ones d'una paradisíaca platja. No em sorprèn, ja que els budells del Hualalai comencen a regirar els esperits demanant un sacrifici en forma de festa, com tots els anys per aquestes dates. Amics, cal que ens reunim per retre homenatge al gran volcà.
És més, gràcies als recents moviments geo-polítics (bàsicament que el vàter torna a funcionar), la comitiva pot tornar de l'exili enguerí per establir-se novament en el Hawaii de l'Horta oest, això és, la Canyada. Però aquesta no és l'única novetat, ja que s'espera la col·laboració en la trobada de figures de reconegut prestigi de les arts i la cultura italiana. És per això que la temàtica d'enguany, a banda dels tradicionals elements exòtics de la cultura polinèsica, aposta pels trossos de pizza, les copes de lambrusco i uns colpets de limoncello. Ja sabeu, localitzeu la vostra indumentària més florida, estireu bé la vostra esquena per al limbo i aclareu la vostra veu per al karaoke, en definitiva, prepareu-vos per a la Festa Italo-Hawaiana!
MEOW
Cinc moments fallers
Deprés d'una dura setmana fallera, València ha tornat a la normalitat. Les aglomeracions, els carrers plens de brutícia i, sobretot, els petards que tronaven per tots els llocs, ja han quedat enrere. Reconec que no sóc un fervent seguidor de la festa fallera. Mai ho he sigut. Però després de dos anys d'exili mallorquí, enguany he reprès la tradició d'una forma, diguem, més intensa.
En qualsevol cas, vull compartir amb vosaltres els cinc moments fallers que més m'han traumatitzat aquest any. Bo, és una forma de parlar, en realitat s'ha tractat més bé d'una curiosa combinació sensorial molt lligada a les festes populars: m'han fet gràcia al temps que m'han escandalitzat. Aquestes anècdotes, no necessàriament protagonitzades per fallers, volen donar una idea de la classe de coses que es pot trobar o li poden passar a qualsevol en la ciutat de València durant els "festejos falleros". Prou de preàmbuls, heus ací els meus moments fallers:
Continuar llegint Cinc moments fallers
Feliç any nou 2009
La Webfelina vos desitja a tots un feliç any nou 2009. I ara encetem el nou any amb un breu repàs a les darreres novetats.
Recentment concloguérem la darrera edició del joc de les pelis i ho celebràrem amb repartiment de premis amb un sopar 6CP al restaurant Dcel i després al pub Christopher Lee (since 1971). El proper joc variarà el format i versarà sobre pictogrames.
El llançament audiovisual dels nadals ha sigut el nostre curt Harry Potter i la nòmina filosofal, que després d’una àmplia campanya de difusió acaba de superar les 200 visites. El temps dirà si és un nou èxit de la Webfelina o un fracàs.
ElSuperagent ha estat penjant altres vídeos recentment, com les aparicions del líder blocjover Pere Fuset a la sèrie Singles o l’espot del Fes-te sentir que gastà el Bloc en la campanya del 14M del 2004 (i que encara no estava al Youtube). I també ha editat i penjat l’aparició de Júlia Cerdán a la sèrie MIR:
Truc o tracte?
Aquest cap de setmana molta gent prepara una festa de Halloween. Aquesta festa, adquirida directament de la cultura ianki gràcies sobretot al cine, ja està pràcticament acceptada per joves, adolescents i no tan adolescents, com una tradició més. Un dia com avui, en atendre al timbre de ta casa, no sorprén trobar-se un grup de xiquets que pregunten a crits si vols "Truco o trato". O al baixar a tirar el fem, vore una horda de monstres bufats, carregats amb cubalitres, caminant erràticament pel carrer com si allò fóra el més normal del món. En fí, Halloween, entre altres coses, és una festa en la que la gent es disfressa i els xiquets van demanant caramels de porta en porta; com no va a tenir èxit?
Incursions culturals a banda, sembla que a l'església no li fa molta gràcia l'èxit que està tenint recentment aquesta festivitat, sobretot perquè les seues no tenen tant d'èxit. A mi això em sembla normal, ja que les festivitats religioses no estan relacionades amb conceptes "guais" com els caramels, les disfresses o els cubates. I clar, estan mirant a vore com poden llevar-li popularitat, parlant d'ocultisme, satanisme i demés xorrades (pamflet i anvers).
D'altra banda, als que la festa de les carabases farcides sí agrada, i molt, és als comerciants. Qualsevol excusa és bona per fer una promoció (n'hi ha una guerra oberta, al menys publicitària, entre parcs d'atraccions), decorar un aparador, o fer una festa (aquest cap de setmana molts pubs i discoteques s'apunten al Trick or Treat). Però el que és segur és que, gràcies a aquesta festa, els propietaris de botigues de disfresses fan l'agost en tardor.
Consideracions culturals, teològiques i comercials a banda, el que no es pot negar és què Halloween s'està implantant i, segurament, cada any anirà a més fins que oblidem que fa relativament pocs anys ningú ho celebrava. Qui sap, si aquesta moda d'importar les celebracions del cine ianki continua, un dia d'aquests em veig els carrers de València tallats, amb centenars de persones disfressats de follet, ballant al so de les gaites i fins el cul de cervessa, per fer el desfile de la Diada de Sant Patrici (seria un 17 de març, en falles!).
MEOW
Edició: Acabe de passar per davant d'una important botiga de disfresses del centre de València i n'hi havia una cua per entrar que semblava que regalaren plats de paella. Increïble!
Festa Agro Hawaiiana 2008
Com cada any, amb l'arribada de l'estiu, arriba el moment de fer la Festa Agro Hawaiiana. Enguany, per una sèrie de motius (majorment relacionats amb conflictes polítics internacionals) la reunió ha tingut que fer-se en l'exili, en concret, en un caseró perdut en la Serra d'Enguera. No obstant, això no ha evitat que membres i simpatitzants del moviment agro hawaiià s'hagen desplaçat des dels racons més remots del món per assistir a l'esdeveniment de l'estiu.
La reunió tingué, com sempre, un poc de tot: menjar, música, begudes de primeres marques (Hacendado), concursos de camises no mullades, campionat de bolos, bengaletes, limbo per a tots i, com no podia ser d'altra forma, guerra de globus d'aigua. Per més detalls respecte totes aquestes activitats, vos remet a la secció de fotos, on trobareu el reportatge fotogràfic de l'única càmera que sobrevisqué (o, almenys, mentre li durà la bateria) a aquesta màgica nit.
MEOW
PD: Cúidame al gato que me'n vaig de vacances.
Edició: Stevie ha fet un muntatge amb els vídeos de la festa que també es pot veure des de la secció de fotos. També he afegit un enllaç al seu àlbum de Picasa amb més fotos.
Anit viu
-
¡Qué ruina de función!...
2010-07-30 15:11
per FelinoLa representació d'una obra teatral a voltes té més embolics darrere de l'escenari que sobre ell. Divertida comèdia sobre una companyia teatral i les seues catastròfiques representacions. La riallada està assegurada.
0.3
Tv-Felina
Top Manta
Contacte
