La Web Felina

Adaptacions inédites

No és cap secret que el món del cine està molt lligat al de la literatura. Les adaptacions cinematogràfiques de novel·les són molt freqüents, per no dir que prevalen sobre els guions originals. Supose que les garanties d’èxit de la pel·lícula són altes si el llibre ja ha triomfat; al final tot depèn del saber fer dels encarregats del projecte, sobretot en els casos en què un llibre siga difícil de plasmar en la pantalla. Fa un temps, al fòrum vam elaborar una llista de llibres molt coneguts dels que no s’havia fet pel·lícula. He decidit compilar els més cridaners en una entrada del blog i comentar-los un poc. Continuar llegint Adaptacions inédites…

Hermanas

Vos pose un altre curt en el que ha participat Gorn, aquest amb actors reals.

MEOW

Top Ten de títols de pel·lícules traduïts

Al crèixer en un país en què el cine es dobla, i per tant, els títols es tradueixen, el meu univers cinematogràfic està lligat, en gran part, al criteri dels traductors de títols. Sobretot pel que fa a eixes pel·lícules que vaig vore durant els vuitanta i els noranta, molt abans que la imdb i el videoclub de videoclubs, l’emule, em feren traduïr al seu idioma original els títols que tant bé coneixia per tal de poder trobar informació. I és en eixe moment quan entens perquè aquell argentí que vas conèixer s’encollia de muscles quan li preguntaves si havia vist eixa pel·lícula tan famosa d’eixe director tan conegut. Normal, ja que aquestes traduccions de títols no s’ha limitat sols a la simple conversió idiomàtica, no; és una feina que requerieix creativitat, molta imaginació i algunes nocions d’anglés. A continuació, vos presente una llista de traduccions de títols que pense s’ajusten al perfil: El top ten de traduccions de títols de pel·lícules.

Continuar llegint Top Ten de títols de pel·lícules traduïts…

Marea baja para el cine mediterráneo

Después de una semana, la Mostra de Valencia/ Cinema del Mediterrani cierra sus puertas. Esta edición confirma el estado de desorientación y agotamiento del festival de cine “oficial” de la ciudad de Valencia. Creado para promocionar y difundir las cinematografías de países mediterráneos, el festival ha perdido su prestigio e interés entre los profesionales del sector y la crítica especializada para convertirse en una plataforma de propaganda política en manos del Ayuntamiento.
Por Luis Millán

Una treintena de periodistas, cámaras fotográficos y televisivos, curiosos y aficionados esperaban frente al Museo de la Ciudad rompiendo la tranquilidad matutina de la plaza del Arzobispo. Al rato, aparecía un elegante coche del que descendía su aún más elegante ocupante: Don Johnson, héroe televisivo de los 80’. Lluvia de flashes sobre su perenne sonrisa y posterior rueda de preguntas, tras lo cual abandonaba el lugar tan precipitadamente como había aparecido, dejando a periodistas y curiosos esperando otra vez. El desfile de estrellas no había terminado, y casi una hora después aparecía, en condiciones similares Raquel Welch, musa del bikini en los 60’-70’. Con un aspecto envidiable a sus casi 70 años, desataba otra lluvia de flashes. El tiempo no surte el mismo efecto sobre las carreras artísticas que sobre las caras de Hollywood. El ritual se repetía, y los periodistas volvían a la carga con sus preguntas anecdóticas sobre el pasado glorioso de estrella y su llegada a la capital del Túria. Después de unas cuantas respuestas vagas, la estrella abandonaba precipitadamente el lugar sin dar una segunda oportunidad a los fotógrafos más entusiastas o a los fans en busca de autógrafo. Minutos después, periodistas y curiosos abandonaban el lugar como si nada
hubiese sucedido, y la plaza volvía a su quietud habitual.
Continuar llegint Marea baja para el cine mediterráneo…