La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

Pafman torna!!

Fa uns mesos vaig publicar una notícia en relació al retorn als kiosks, o millor dit, a les botigues especialitzades, dels superherois més imbècils que ha conegut el còmic nacional (i pot ser que l’internacional). M’estic referint, com ja vos imaginareu, a Pafman i Pafcat. Això va ser una bona notícia per als incondicionals d’aquests personatges creats per Joaquín Cera, dels quals conec un bon grapat.

Doncs ara tornem a estar d’enhorabona, perquè TOP COMICS ha tret el segon número de les noves aventures d’aquest parell de superherois de pacotilla: La noche de los vivos murientes. En aquesta ocasió, de nou amb una història llarga amb un bon acabat, Cera aprofita per fer una paròdia del cinema de terror (en concret el de zombies), sense deixar de banda l’humor més actualitzat, sempre en una clau molt absurda i infantiloide, a l'estil dels Super Mortadelos, però amb el toc cera, que continua sent efectiu per a totes les edats.

D’altra banda, la publicació inclou, com en l’anterior, una secció d’extres relacionats amb els personatges (inclou informació tan interessant com el partit polític al que van votar les darreres eleccions) i un recull de les últimes aventures de pafman publicades als Super Mortadelos durant la década dels 90.

Recomanat per als amants de l’humor absurd.

MEOW

Més informació:

TOP COMIC PAFMAN 02. LA NOCHE DE LOS VIVOS MURIENTES

Editorial: EDICIONES B

Pàgines: 96
Preu editor: 9,95 €

Resum:

Pafman, el superhéroe más memo de todos los tiempos, se enfrenta nuevamente a su peor enemigo el Enmascarado Negro. En compañía de su inseparable camarada Pafcat y de su sobrina Tina Tonas vivirán una espeluznante y disparatada aventura contra las fuerzas del averno. No te pierdas la aparición estelar de Ned Flanders, Bruce Lee y Elvis interpretándose a sí mismos.

Boda en Cullera

Una setmana després vos conte un poc com anà la boda (enllaç Maria-Raúl) del dissabte passat a Cullera (a l'ermita del Castell) i el posterior convit al Saler (Aqualandia).

La boda estigué bé en general, però hauria sigut més divertit si hagueren anat més coneguts (estar un poc més acompanyats), jo és que m'avorrisc amb facilitat i no m'agrada parlar amb els desconeguts (a penes parlí amb el “rizitos� del meu costat; jo no hauria anat tot sol a una boda). Estiguérem tota l'estona Mari Carme i jo a soles, ja que amb Maria (estava guapíssima, en paraules de Mari Carme; sí que ho estava) quasi no parlàrem. Mari Carme anava conjuntada de verd amb el cotxe (li ho digueren).

El convit estigué bé, però serviren molta cosa per sopar, jo acabí ple. El postre era increïble, era un vaixell de xocolata amb gelat i veles sobre un mar blau. En la taula on estàvem només coneixíem a la germana de Maria, Isabel (que tocà en l'església); ella anava acompanyada del seu nòvio (David?), el qual sembla que actua en la banda de Buenafuente (m'hi hauré de fixar; s'assemblava prou a Raúl Cimas).

Tornàrem prompte, ja que Mari Carme no volia quedar-se fins tard. I malgrat els consells rebuts (utilíssims tots), no proví la barra lliure (tampoc la conductora).

Els nuvis estan de creuer pel Mediterrani i tornaran a finals de mes, es veu que està de moda: Maite, Rodenkirchen,... . Jo fiu unes 10 fotos, ja vos les mostraré quan les revele.

D'altra banda, demà diumenge (si teniu interès ho dieu) tenim pensat anar al Loco Club a les vuit a sentir els monòlegs de Julián López (Vicentín en La Hora Chanante). Intentarem fer-nos una foto amb ell a l'igual que l'aconseguida amb Joaquín Reyes.

També tinc moltes ganes d'anar a veure l'Episodi III: La revenja dels Sith. Qui de vosaltres té interès a veure-la?

Ratzinger Z

¿Os habéis enterado que se ha muerto el Papa? Yo lo he leído casi por casualidad en el teletexto…

Amb aquesta frase començà Joaquín Reyes el monòleg que aní a vore amb Stevie farà un parell de setmanes. Sembla que últimament no hi haja altre tema del què parlar que la mort, i posterior succesió del Sant Pontífex. Les portades dels diaris (especialment dels gratuïts), els corrillos dels magazines de TV amb dispars personatges fent-se d’entesos en la matèria, els programes radiofònics… l’església catòlica i apostòlica està més de moda que mai. Fins i tot, els més llestos tenien un llibre preparat per a quan arribara el moment, que ja se veia de lluny, com el nostre estimat Alfredito Urdaci (Tv Felina canal 1 UHF) amb el seu nou llibre “El cónclave. Los secretos de la elección del Papa al descubierto�, que, per cert, li ha vingut molt bé per aparéixer per diversos programes els darrers dies per parlar del tema. Ara, per cert, l’ha fitxat Ana Rosa (aka AR) per fer de cronista polític al seu programa de Telecinco, cadena, que l’ex director de propag… d’informatius de TVE, deixava molt mal parada al seu primer llibre “Días de ruido y furia�.

L’església és notícia i això li agrada a l’església. I el que ens queda per davant, no veig el moment en que pugam llegir un diari o vore les notícies sense tenir que escoltar per enésima vegada alguna notícia vaticana: el primer viatge, la primera misa, la primera gestió, la primera comunió… Tot està pensat per a que contuinue sent així.

El cónclave ha durat poc, tenint en compte que algunes successions han durat anys, és evident que l’església no volia deixar passar molt de temps amb eixa vacant. Què passaria si la gent es cansés d’estar pendent de la fumata blanca? (No, no es negra – ¿Seguro? – Que sí, fíjate… - Pues a mi me parece blanca …– Es que está nublado y no se ve bien.) Les notícies amb el temps perden interés, o s’obliden, a no ser que es vagen actualitzant o ampliant, a poc a poc. O pitjor encara, què passaria si la gent se n’adonés, que també es pot viure sense Papa? Habemus Papam! Habemus Papam!!!

Jo em pregunte què passaria si el Papa se seleccionara democràticament entre tots els catòlics del món. Que es presentaren una sèrie de persones (papables, és clar), que feren la seua campanya, amb eslògans del tipus Vota por tu salvación, Un pedazo del cielo aquí en la tierra, o Hambre de Dios, Sed de pan (o era al réves) i que els fidels votaren, prèvia confesió, clar, en les esglésies electorals, temples habilitats amb urnes no sols plenes de cendres. Probablement, amb aquest mètode, el Papa seria un telepredicador de Sudamèrica, que faria de l’església un negoci molt lucratiu, per acabar amb la fam en el món… o no.

Jo sóc més bé de l’opinió de Pedro Vera, crec que no hi hauria millor papa que Bud Spencer, Bud I El Rompehuesos. Sí, un altre Papa italià, li pese a qui li pese, almenys és millor que el papa negre i el consegüent Apocalipsi.

MEOW

Abre los ojos

Recentment he descobert la cara oculta d'un personatge que, en certa manera, marcà la meua infantesa televisiva. Estic referint-me a Mr. T, també conegut com el dur i mastegatatxes M.A. Barracus de El Equipo A, la serie per excel·lència dels 80 (diguen el que diguen els fans de KITT). Tots recordem aquest personatge, tota una icona dels 80, eixida de la lluita lliure (com Hulk Hogan, o més recentment, The Rock) que fins i tot va tenir la seua pròpia sèrie de dibuixos animats (ull!).

Però el Mr. T de la vida real (el seu nom real és Lawrence Tero) poc té a vore amb el de la sèrie. De fet, recentment he descobert un material audiovisual, i d'això és del que vull parlar-vos, que ens mostra la persona que hi darrere de les cadenes, una persona tosca, però amb un gran cor, una persona, preocupada pels problemes de la joventut. Estic parlant del pseudo-documental educatiu Be Somebody, or be Somebody's Fool (Sigues algú, o sigues el tonto d'algú), en el que Mr. T canta!, balla!! i actua!!! amb l'únic objectiu de mostrar el bon camí a la muchachada.

Sí, Mr. T cantant (crec que és l'única persona que canta enfadada) cançons tan tendres com Treat Your Mother Right (doneu una ullada a la lletra que no té desperdici). També dóna lliçons morals en contra del tabac i la beguda, o simplement interpreta sketxos humorístics, en els quals demostra la seua faceta com actor, com quan ens mostra com fa el ball del robot. Com podeu vore un A Must See de llibre. Tot això i molt més, com dic, en 50 minuts de pur entreteniment, un material que mai haguera arribat a les nostres mans de no ser per la mula, com la trobarem a faltar quan ens la lleven... el dia que ho facen.

Tot això és encara més curiós sabent l'estat actual de l'ex-estrela dels 80. El pobre, actualment arruinat (parlen de 200$­Â­Â­ al seu compte corrent), està mantenint una dura lluita contra el linfoma, i és per això que aprofite per ficar aquest crespó groc que encapçala la notícia per donar-li suport des d'aquest racó del món.

El càncer és molt dur, però no tant com Mr. T.

MEOW