La Web Felina El Bloc de l'opinió felina

Big fish

El dissabte per la nit viu finalment amb mos pares i unes amigues de ma mare “Big fish� de Tim Burton (les seues pel·lícules sempre estan bé i aquesta no és una excepció). Estigué molt bé, però m'havia creat unes expectatives massa altes. Vos la recomane, encara que tal volta a Guillem no sé si li acabarà d’agradar la temàtica familiar i sensiblera. Resulta que és la història de la relació entre un pare fabulador moribund i el seu fill que no suporta que conte tantes fantasies, però com no, acaben reconciliant-se al llit de mort. La trama en si (basada en un best seller) no és que tinga res d’especial, sinó que el fascinant de la pel·lícula són les històries fantàstiques del pare (de jove interpretat per Ewan MacGregor), podrien haver-ne afegit més històries pel mig (se’m fa curta). En realitat la majoria de les fantasies no eren més que exageracions de la vida real, i en certa mesura el personatge em recordava al meu difunt avi (i a molts altres que hi deuen haver, clar), també ell contava històries exagerades sobre la seua vida (com eixa que tenim la primera màquina d’escriure d’Espanya; serà antiga, però tant com la primera.... però ell ens contava la història de la seua adquisició) o directament de fantasia. Recorde per exemple que de menut ens contava que una cicatriu que tenia al braç se l’havia feta parant una bala de canó en la Guerra (jo m’ho creia), realment era més bonica que no dir que li havia passat al camp de concentració. Tot això em recordava la pel·lícula, a banda que el pare contava històries que tothom havia sentit moltes voltes; tantdebó ara poguera contar-les de nou.

Altres entrades

• Flashmob en l’INEM
• La Hora Tunante
• HA ESTALLADO LA PAZ
• El Reno Renardo y el Reino de la Cagalera de Bisbal